Ricard, Pascal. Les yeux n’usent pas le papier: réflexions d’un bouquiniste à l’aube du XXIème siècle. 2ème éd. Nice: Pourquoi viens-tu si tard ?, 2019. 63 p. ISBN 978-2-919113-71-2. 10 €.
No hi ha res com els petits llibres, tenen el poder de seduir el lector en poques línies, només obrint-los ja salten unes paraules per aquí i per allà, uns títols engrescadors ens conviden a seguir llegint, i a més ens acompanyen físicament en tots els moments del dia gràcies a la seva deliciosa lleugeresa.
Aquest petit llibre, que té amb prou feines 63 pàgines, és el testimoni profund d’un ofici generalment poc conegut, l’ofici de llibreter, bouquiniste (bouquin vol dir «llibre» en francès). L’autor ens el presenta com una professió organitzada sobretot des de la sensibilitat apostant també pel coneixement, per la història, per la memòria, pels altres, per la consolidació del saber i molt sovint guiada per l’amistat i les bones relacions.
Estem doncs a punt de descobrir les reflexions d’un llibreter de vell, distribuïdes en vint-i-dos capítols, ordenats per ordre alfabètic i que desvetllen la intimitat d’un ofici exercit des d’una perseverança exquisida.
Abans de procedir a fer un petit resum de cada capítol, enumerarem els títols dels capítols que tenen per si sols molt d’encant; ho farem en francès per preservar el «charme» que tenen en l’idioma original de la publicació:
«Alphabet», «Bateau», «Bibilophilie», «Comédie», «Coût et valeur», «Curiosités», «Désert», «La fenêtre», «Histoire», «Jeter», «Monsieur K», «Lecture», «Marchand», «Musée», «Origines», «Porter», «Quelques hauts lieux du livre», «Regrets», «Rencontres improbables», «Services publics», «Trouvailles», «Zut (ou à quoi bon?)».
Aquí teniu la traducció al català: alfabet, vaixell, bibliofília, comèdia, preu i valor, curiositats, desert, finestra, història, llençar, senyor K, lectura, marxant, museu, orígens, portar, alguns indrets del llibre, penediments, trobades improbables, serveis públics, troballes, i Caram! (o, per què?)
En el primer capítol, Alfabet, l’autor reflexiona sobre com definir amb poques paraules el seu ofici, ho relaciona per exemple amb la lletra B de bulímia i a la A d’addicció. En el capítol Vaixell, l’autor parla d’un bibliobús, un autocar-llibreria que li permet moure’s, sortir del local i apostar per la mobilitat. Un bus que compara a un vaixell en una preciosa metàfora, un vehicle que ha navegat per molts poblets francesos de la regió de l’Isère i de la Drôme. Bibliofília parla d’una ciència molt sensual i basada essencialment en el tocar i en la contemplació dels exemplars. Comèdia fa referència al nom d’una plaça de Montpeller on s’aglutinen els amateurs de llibres. Com una obra de teatre, en aquesta plaça es reuneixen moltíssims actors que animen un espectacle del tot inèdit.
El capítol sobre el preu i el valor és molt important, parla del marge que el llibreter obté; el valor d’un llibre de segona mà és finalment un tema que té a veure amb criteris personals i amb la subjectivitat. Curiositats fa referència a l’empenta que mou el fet de voler adquirir llibres, la necessitat de saber més sobre alguna cosa, d’endinsar-se al bell mig del coneixement i ser el testimoni de la història intel·lectual de la humanitat tal i com explica l’autor d’aquest llibre, Paul Ricard.
El capítol desert parla de la sensació desèrtica que dona el local de la llibreria en plena tarda, un local on es cola el raig d’un sol de capvespre per una finestra i en el qual de vegades passen moltes hores abans que entri algú. La finestra és el nom d’una petita associació d’un grup de militants de la cultura que organitzen un saló del llibre. Història parla dels llibres que marquen el pas del temps i que permeten entendre i considerar l’esdeveniment històric, i com uns llibres que analitzen un esdeveniment del 1913, per exemple, poden seguir sent de gran actualitat avui en dia. De fet amb aquest capítol, l’autor vol demostrar que els pensaments i les idees no tenen una data de caducitat programada, poden perfectament tenir vigència en l’actualitat. El capítol llençar parla de la diferència entre llibres i productes, segons l’autor no tots els libres mereixen ser conservats.
Monsieur K és la història d’un client que a poc a poc es va desfent dels seus llibres anticipant la seva mort, és potser el capítol més entranyable perquè introdueix un personatge meticulós i obsessiu que ordena la seva vida en funció dels seus llibres. Sense la perseverança d’aquest tipus de clients, l’ofici de llibreter no seria el mateix. Lectura és el capítol que cita la frase que dona el títol al llibre «els ulls no gasten el paper», el nombre de mirades que un llibre aclapara dona mil vides al llibre que manté la seva integritat. Marxant o llibreter, la diferència entre només fer diners o estimar els llibres. Museu, la nostàlgia és, segons l’autor, el motor de l'activitat del llibreter. Orígens, la importància d’una infància bressolada al bell mig dels llibres. Portar fa referència als aspectes físics de la professió, descarregar, desembolicar, triar, treure la pols. Els indrets del llibre enumera uns llocs emblemàtics com Montolieu, poble del llibre i de les arts gràfiques sobradament conegut. Enyorances, el fet de no haver fet alguns gestos com el de donar un llibre a una noia que el volia i no el podia pagar. Trobades inesperades, de vegades trobar un llibre que no sabies que tenies i vendre’l sobtadament. Servei públic: i si la llibreria es tractés simplement d’un servei públic? Com a tal hauria de subvencionar-se? Troballes, es refereix a les sorpreses que trobes en un llibre, anotacions manuscrites, signatures, punts de llibre. El capítol Caram! fa referència al sentit que té l’ofici de llibreter, tenir una llibreria segons l’autor és apostar per la intel·ligència, per l’obertura d’esperit i per la tolerància.
Ja era hora que els llibreters de vell, que són uns personatges en general estranys i foscos, finalment tinguin l’oportunitat de mostrar la gran sensibilitat que la pràctica del seu ofici implica, ja era hora que tinguin la possibilitat de prendre la paraula.
L’autor Pascal Ricard fa unes revelacions que donen veu a milers de llibreters molt sovint condemnats a un silenci irremeiable. Les reflexions de Ricard permeten al lector descobrir un ofici aportant moltes precisions que permeten una nova mirada sobre un ofici molt sovint malentès.
Vint-i-dues reflexions ordenades alfabèticament amb la intenció de presentar un pensament que el propi autor descriu com a no estructurat, són reflexions que tal i com ell diu només ha llençat sobre el paper de manera irregular al llarg de molts anys d’activitat («[...] les quelques pages que vous allez lire ont été jetées sur le papier de façon irrégulière sur plusieurs années»). Efectivament Paul Ricard no tenia la intenció inicial d’editar aquestes reflexions però, gràcies a la insistència d’un amic, Franck Beethoux, han vist finalment la llum.
Un ofici misteriós i solitari en el qual el llibreter comparteix la seva vida amb la sola i única companyia dels llibres. Però l’espai que ocupen els llibres no només és un espai físic; també és un espai mental, aquest petit llibre ens convida a entrar en aquests espais, el físic i el mental, perfectament coordinats i que donen sentit a totes les llibreries de vell. Uns espais dels quals, l’autor Pascal Ricard ens obre generosament les portes.
Ricard, en el capítol vaixell (Bâteau), per exemple, gràcies a una metàfora, fa una reflexió molt encertada, ja que opta per decidir transformar la seva llibreria fixa en un vaixell que en el fons és un bibliobús, una llibreria ambulant que navega de poble en poble i, efectivament, si ho pensem tranquil·lament i contràriament a la idea que els llibres són immòbils, podem afirmar que es desplacen contínuament en el coneixement que és com una mar immensa que no té fronteres i que no és territori de ningú.
Els llibres deixen unes mans per unes altres, s’obren i es tanquen, envelleixen o s’estrenen una primera vegada, fins i tot es llencen quan acaben fent nosa, però també ens mouen per dintre. Car no hi ha cap lectura, cap ni un llibre, que quan l’obrim no ens canviï una mica, transformant i enriquint el que pensàvem que érem o tot el que voldríem ésser.
Barbara Roig Equey
De la 1a promoció de l’Escola de Llibreria
Afegeix un nou comentari