«La veritable història del llibreter assassí de Barcelona»

Fité, Marcel. La veritable història del llibreter assassí de Barcelona. Barcelona: Edicions de 1984, 2020. 217 p. (Mirmanda; 195). ISBN 978-84-16987-65-8. 18 €.

Un diumenge del mes d’octubre de l’any 1836 es van tenir les primeres notícies d’un bibliòfil assassí, un frare exclaustrat que vivia a la Barcelona divuitesca. La història de l’homicida apareixia publicada anònimament a París, a La Gazette des tribunaux: journal de jurisprudence et des débats judiciaires. La cosa no deixava de ser un conte breu, un petit relat d’un crim passional, en aquest cas, per la passió de l’imprès. El títol de la revista era solemne, però Balzac s’hi referia de la següent manera «La Gazette des tribunaux publica novel·les […] que es desenvolupen terriblement, amb sang real i no amb tinta.»[1]

La història del llibreter assassí barceloní, més coneguda pel seu argument bibliòfil que per la seva trama policíaca, va arrelar entre els amants dels llibres a Europa i va ser represa i recordada de manera intermitent des d’aleshores. El 1870, Jules Janin, la dona com a cosa certa en un volum de col·loquis bibliòfils, i en 1910, s’edita pòstumament la versió que n’havia fet Gustave Flaubert.

A casa nostra és més coneguda l’adaptació de Ramon Miquel i Planas, editor i bibliòfil, que el 1928 va publicar La llegenda del llibreter assassí de Barcelona a partir dels textos de les versions anteriors tot afegint-hi material de collita pròpia. Per al nostre gust, la de Miquel i Planas és, a més de popular, la més reeixida, això és, la més versemblant sempre dins de la condició fulletonesca, ja que el coneixement de la Barcelona del divuit de Miquel i Planas supera la dels anteriors.

Amb aquests vímets apareix enguany una nova versió novel·lesca, la de Marcel Fité, publicada per les Edicions de 1984, i que porta per títol: La veritable història del llibreter assassí de Barcelona, com si per programa s’avancés que sí, que aquest cop va de veres! La proposta és, però, un cop més, una nova recreació literària que acumula elements de les anteriors i n’aporta, això sí, molts més de nous, entre els quals en destaquen la descripció molt ben documentada de la ciutat de Barcelona d’aquell període convuls i revolucionari de la dècada dels trenta, amb la repressió, les bullangues i la famosa crema de convents de 1835, algunes qüestions d’història de la impremta, les biblioteques i el comerç del llibre.

El relat comença amb la història de Jaume, fill d’un sastre del carrer dels Agullers, que neix tolit del braç dret. Aquesta malformació farà que els pares decideixin que ingressi com a novici al convent de Sant Francesc de Barcelona, prop de la Rambla. Jaume hi descobrirà a través de fra Humbert, un oncle seu també caputxí, la biblioteca del convent. La sastreria, Sant Francesc, els carrers antics de Barcelona, la ciutat sencera conformaran el paisatge d’aquesta intriga de llibres, amors i homicidis que ens ajudarà a descobrir el veritable llibreter assassí.

L’autor, Marcel Fité, va néixer a Coll de Nargó i ha exercit, entre d’altres activitats i responsabilitats, de professor de llengua i literatura catalanes. Aquestes dues dades tenen, potser, la seva importància aquí: la novel·la s’obre amb la referència al període ignominiós del Comte d’Espanya com a capità general de Catalunya (1827-1832). El comte Charles d’Espagnac va ser un noble d’origen francès, fugit de la Revolució i refugiat amb la família a Espanya, militar ferotge primer a les ordres de Ferran VII i, a la mort d’aquest, a les del pretendent Carles. Tantes van ser les violències i les atrocitats del Comte d’Espanya que els mateixos carlins van decidir acabar amb ell, el van assassinar prop de Coll de Nargó i el van enterrar al cementiri d’aquesta localitat. La crònica terrible del comte psicòpata, potser lligada al lloc de la seva mort, és força present per a l’autor nargoní, també apareix en una altra obra seva, El carrer dels petons (Barcanova, 2011).

El fet que Marcel Fité hagi estat docent creiem que també s’evidencia a la novel·la. El gust de l’autor per la divulgació de coneixements de l’època històrica i, també, de la llengua, per les dades correctes i concretes, per les digressions amb voluntat d’ensenyament semblen evidents. Aquesta documentació rigorosa sobre la història, els costums i la vida quotidiana divuitesca, així també com per la llengua catalana, fa que en algun moment la novel·la pugui perdre tensió narrativa en benefici del rigor històric i la voluntat divulgativa.

Lluís Agustí
Director de l’Escola de Llibreria