Ferney, Frédéric. L’amour de la lecture. Paris: Albin Michel, 2022. 141 p. ISBN 978-2-226-47921-1.
«Recordar és viure, estimar, pensar una segona vegada, i potser pensar millor. I si llegir també fos recordar? Però recordar què? El passat guarda moltes sorpreses... En un llibre s’aprèn de tot, tret de com mentir. Descobrim que estimar és aprendre a llegir. I llegir és aprendre a estimar.»
Professor, crític de teatre, editor, presentador de programes literaris, col·laborador de televisió i ràdio, Frédéric Ferney, també és escriptor. Ha publicat una quinzena d’obres que combinen anàlisis i retrats de novel·listes, pintors i polítics (Winston Churchill, Proust, Aragon, Oscar Wilde i Cendrars, però també Picasso, Rodin i Matisse).
Va rebre el premi de la Fundació Mumm per les seves cròniques teatrals i va presentar el programa Philosophies al canal educatiu La Cinquième, així com va participar en altres programes de televisió i de ràdio (France Culture).
En el seu darrer llibre, L’amour de la lecture, ens parla d’aquesta passió per la literatura, com una aventura que l’ha acompanyat sempre i que ha unit el seu cos i la seva ment. Aquest assaig és el fidel reflex d’una passió. La passió per la lectura que té l’autor. En aquesta obra fa una anàlisi del món literari, aprofitant els seus coneixements i el seu amor per la lectura.
L’autor ens fa un advertiment a l’inici del llibre i ens diu: «Soc capaç d’escriure un llibre inútil?» I ens deixa anar també: «crec que la literatura no serveix per a res. És purament gratuïta. No em considero un gran escriptor, soc abans que res un lector. De fet, si no m’hagués avorrit tant, si no hagués llegit tants llibres, potser no hauria escrit mai. L’avorriment és part integral de la lectura?». També afirma que els escriptors saben o coneixen més del que passa a la vida que els sociòlegs o els polítics. Els escriptors veuen la vida amb uns altres ulls i s'avancen al coneixement del que més tard els sociòlegs o els polítics veuran.
El llibre està estructurat en petits capítols i cada un dels títols els relaciona amb moltíssims autors que van apareixent. És com tenir un escenari màgic on van presentant-se escriptors, i ell va referint-ne frases que han dit o publicat, i sobre elles va estirant el fil.
«Ningú sap què pot fer un cos», va dir Spinoza. El cos és el que resisteix quan la ment o l’ànima estan cansades. Molière, Proust, Churchill, Marat, Woolf, Conrad, Dante, Jack London, Henry James... Què diuen, on ho escriuen, com ho fan... De tot extreu fil i va analitzant.
La importància de llegir als nens, la importància que té llegir i quins beneficis ens pot proporcionar la lectura. Un llibre és una invitació a viatjar, a fugir, a viure altres vides. Diu que potser hi ha edats per fer determinades coses, però que llegir és per sempre. Podria convertir-se en una via de sortida. Una fugida del cos que ja no pot fer algunes coses i que amb la lectura és lliure i pot anar i fer tot allò que somia.
Analitza, amb frases de diferents autors, el fet de llegir i triar llibres lliurement. Tracta de les lectures obligades, dels sentiments que ens ha provocat la lectura. Si ens plau, commou, ens desagrada, si sentim rebuig o senzillament ganes de deixar el llibre.
Parla dels anys de la seva infància i adolescència, quan va ser un gran lector, del descobriment dels diferents gèneres literaris, de com va arribar una etapa de la seva vida que els llibres van quedar en un segon lloc i com, més tard, tornen a aparèixer i encara tenen un paper més important a la seva vida.
En resum, tenim al davant un assaig sobre el món literari. Una anàlisi impressionant d’autors i de citacions concretes d’obres. L’autor ha fet un recorregut literari aprofitant la seva passió per la lectura.
Francina Navarro Bastidas
De la 3a promoció de l'Escola de Llibreria
Afegeix un nou comentari