Bruel, Christian. L’aventure politique du livre jeunesse. Paris: La fabrique, 2022. 373 p. ISBN 978-2-35872-242-1.
Segurament a Catalunya i a la resta de l’Estat, la major part de lectores i lectors associa el nom de Christian Bruel a un títol ja clàssic de la literatura infantil, recentment recuperat i publicat per l’editorial EntreDos: La història de Júlia que tenia ombra de nen, un dels primers llibres infantils a tractar la diversitat en l’expressió de gènere ara ja fa més de 30 anys. Aquest títol ens parla una mica del seu autor i de la seva mirada compromesa, però es queda curt per oferir-nos un perfil complet del personatge. Escriptor, autor de més d’una cinquantena d’àlbums, d’algunes novel·les juvenils o d’artefactes literaris destinats a joves, Bruel ha estat comissari d’exposicions i vicepresident del Centre de promotion du livre de jeunesse (Centre de Promoció del Llibre Infantil). És també editor, professor i autor d’estudis crítics, com L’aventure politique du livre jeunesse, que ara ens ocupa.
Bruel s’encarrega en aquest assaig de fonamentar una tesi que no per coneguda deixa de ser rellevant: que l’oferta de lectura dirigida a infants i joves, sigui quina sigui, és eminentment política. I ho és tant pel que fa als sistemes i a les característiques de la producció (i a tot allò que el mercat implica o imposa) com pel que fa a les condicions de recepció desiguals. Per fer-ho, el llibre es proposa com un passeig històric que repassa de forma acurada un ampli conjunt de llibres, revistes, programes estatals i instruments digitals (amb un gran absent: la ficció video-lúdica) destinats a la infància i a la joventut a França. La seva anàlisi parteix de la reivindicació d’una història exhaustiva dels objectes culturals dirigits als infants que encara està per fer (una inexistència que té un caràcter marcadament polític també) i ofereix un paisatge crític, sense complaences (com ens calen aquesta mena de mirades!) que no té por a assenyalar allò que atempta contra la diversitat en l’edició infantil i que ajuda a fer d’aquest camp un territori més homogeni del que pot semblar a primer cop d’ull.
Bruel ho argumenta a través de l’anàlisi d’obres concretes, de decisions editorials, de polítiques regionals, de censures institucionals o privades o de programes concrets de mediació, que contextualitza en capítols que ens ajuden a mirar la producció i les seves implicacions polítiques, de forma diacrònica.
Alguns dels aspectes que més preocupen l’autor és com de poc es valora el risc a desconcertar o a desagradar –tan ben valorat a l’edició adulta– en l’edició infantil i juvenil actuals, la reticència d’una gran part del teixit social a considerar els infants i joves com a constructors de sentit políticament actius i els decalatges existents entre la realitat i les formes de representació d’aquesta en les obres destinades a la infància. La seva anàlisi de com es representa la família, la migració, la ruralitat o la sexualitat, per posar només alguns exemples, ens obre la porta a una reflexió profunda de què entenem per literatura infantil i juvenil i quina consideració tenim dels nostres infants i joves. La major part de les conclusions a les quals arriba podrien ser igualment constatables en la producció actual de l’Estat espanyol. Tot i que crec que les excepcions, que ell remarca i comenta (moltes de les quals no estan traduïdes) serien, malauradament, menys voluminoses al nostre mercat.
Bruel assenyala que l’augment desraonat d’obres en l’actualitat obstaculitza l’accés a la diversitat de l’oferta, condueix a una disminució contínua de les tirades mitjanes i a l'empobriment dels qui els creen. Per això, posa èmfasi en la necessitat d’imaginar formes de multiplicar els microclimes de lectura, per garantir l’accés (i també l’acompanyament) d’infants i joves a les publicacions singulars i que s’arrisquen, perquè aquestes segueixin sent possibles i viables.
En conclusió, una obra que, tot i complexa en la seva proposta estructural, hauria d’interessar tota persona relacionada amb l’edició infantil. Perquè tot i plantejar l’estat de la qüestió del paisatge francès, és un mirall per reflexionar al voltant de les problemàtiques i els mals que envolten l’edició infantil actual.
Anna Juan Cantavella
Especialista en literatura infantil, autora del blog La coleccionista
Afegeix un nou comentari