Giraud, Frédérique; Guillot, Céline (dirs.). Le livre face au numérique: la disruption: a-t-elle eu lieu? Préface, Françoise Benhamou. Villeurbanne: Enssib, 2023. 253 p. (Papiers). ISBN 978-2-37546-178-5.
Igual que altres indústries culturals, el sector del llibre s’ha vist trasbalsat en les últimes dècades pel fenomen de la digitalització. En aquest context, l’objectiu de l’obra col·lectiva que ressenyem és analitzar fins a quin punt aquesta transformació ha afectat el món del llibre des de tres punts de vista que articulen les tres parts de la monografia: la seva producció, el seu format i la seva recepció entre el públic.
La primera part de l’obra se centra en els canvis que la digitalització ha propiciat en la producció de llibres. El primer capítol descriu les mutacions associades al llibre digital, però també la resistència del llibre imprès: la quota de mercat del llibre digital no supera a pràcticament cap país la xifra del 20 %. La resiliència del llibre imprès seria atribuïble, entre altres factors, al fet que la reducció de costos de fabricació del llibre digital en comparació amb el llibre en paper gairebé no s’ha repercutit sobre els preus de venda i a l’absència de models d’abonament similars als que s’han popularitzat per consumir música. El segon i tercer capítols se centren en les particularitats del llibre científic, primer amb un estudi de cas de les innovacions a l’editorial de l’École normale supérieure de Lió i, a continuació, amb una anàlisi dels canvis en l’edició d’enciclopèdies, manuals, revistes, tractats, etc. L’obra continua amb una aproximació al llibre escolar de la mà d’una entrevista a un professor de secundària que participa en un portal d’edició d’aquest tipus de continguts. El cinquè capítol aborda el mercat del llibre de segona mà, un sector que ha trobat un nou nínxol de negoci gràcies a Internet. La primera part de la monografia es tanca amb una anàlisi del fenomen de l’autoedició i les oportunitats que suposa per als autors independents.
La segona part de l’obra aborda, al voltant de quatre capítols, les metamorfosis experimentades pel format llibre. El primer capítol analitza tres qüestions: la informatització de la cadena del llibre, la tauleta com a dispositiu de lectura i la fragmentació de les obres. El segon capítol estudia l’impacte de la digitalització sobre la fabricació de llibres a tres editorials museístiques. Els dos últims capítols es dediquen, respectivament, a l’edició digital de còmics i de llibres de cuina.
La tercera i última part de la monografia se centra en l’impacte del format digital sobre la recepció del llibre. Els dos primers capítols estan dedicats a la influència de les omnipresents pantalles en els hàbits de lectura d’infants i joves, mentre que els dos capítols següents aborden el paper mediador de la biblioteca entre llibres i usuaris. Així, un capítol presenta els resultats d’un estudi sobre l’ús de Twitter com a eina de difusió per part d’una desena de biblioteques públiques franceses, mentre que el següent mesura l’(escassa) presència de llibres científics a les col·leccions de les biblioteques públiques en benefici de la ficció. El llibre finalitza amb la descripció d’una experiència de lectura en un context museístic.
En conjunt, el missatge que transmet l’obra és que, malgrat la inquietud que va generar el llibre digital, que amenaçava de capgirar completament el món de l’edició, el cert és que el llibre electrònic no ha fagocitat el llibre imprès i tots dos conviuen de forma complementària. D’altra banda, la digitalització va més enllà de l’aparició del llibre electrònic. S’han produït canvis en la manera de produir i difondre el llibre, digital o imprès, amb el consegüent impacte sobre els oficis del llibre que requereixen noves competències. Es tracta, en definitiva, d’una obra que reflexiona sobre el futur del llibre digital de forma rica i original.
Ángel Borrego
Professor de la Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals de la UB
Afegeix un nou comentari