Lectura i recomanació de llibres a la xarxa: on som?

Cordón García, José Antonio; Gómez Díaz, Raquel (coords.). Lectura, sociedad y redes: colaboración, visibilidad y recomendación en el ecosistema del libro. Madrid, etc.: Marcial Pons, 2019. 293 p. (Universidad y lectura). ISBN 978-84-9123-577-4. 26,90 € en paper, 24,21 € llibre electrònic.

Sempre és de celebrar la publicació d’una obra que ajudi la gent del llibre (lectors, editors, distribuïdors, llibreters, bibliotecaris...) a orientar-se en el que passa o podrà passar en l’entorn cultural i tecnològic de la lectura, que informi de l’existència d’eines útils o que ajudi a refermar la confiança en aquelles de clàssiques que segueixen demostrant solvència. Aquest és el cas de Lectura, sociedad y redes, coordinada per José Antonio Cordón i Raquel Gómez, investigadors rigorosos i de prestigi lligats a E-LECTRA (Grupo de Investigación sobre Lectura, Edición Digital, Transferencia y Evaluación de la Información Científica de la Universidad de Salamanca).

Compartir lectures, recomanar llibres, intercanviar obres: res de més antic en la tradició cultural associada a l’escriptura. Aquestes activitats, llegir i compartir, s’han vist alterades de soca-rel amb l’arribada d’Internet i de les xarxes socials: un trabucament colossal de l’espai, del temps i del suport material, res no és igual a hores d’ara en el flux de l’escrit i la seva recepció. L’aparició de nous sistemes i suports de comunicació i intercanvi, la desaparició d’altres, l’aparent irrellevància de l’espai físic, la reducció del temps i la multiplicació exponencial de la capacitat dels missatges, moltes coses han canviat de manera substancial les nostres relacions socials al voltant de la lectura.

El nou panorama mai no serà, però, definitiu, no tenim la imatge final del que passarà, ens sabem immersos en un procés de canvi accelerat, una mudança que serà així, perpètua, fins que la nostra civilització –lectora– no desaparegui definitivament. Per tot plegat, més que una radiografia del que està passant, una imatge que irremeiablement aviat esdevé caduca, necessitem una ecografia d’aquesta «palpitació dels temps» com proposava Eugeni d’Ors.

I així les coses, malgrat aquesta caducitat assegurada, cal agrair i molt l’esforç que han esmerçat els coordinadors i els autors d’aquesta monografia a configurar una imatge seriosa i actualitzada sobre el món del llibre, la lectura i les seves formes d’intercanvi i de socialització. És aquesta una descripció fonamental i necessària en el nostre àmbit d’acció: la cadena de valor del llibre, de l’ensenyament i de la cultura.

A més, no tenim una obra a les mans, sinó que en tenim dues i de ben diferenciades; de fet, el segell editorial Marcial Pons bé podria haver decidit de publicar dos llibres, com els editors que publiquen el diccionari dels noms de nois i després el diccionari dels noms de noies, nosaltres apreciem més aquesta proposta convergent, única, en la qual tot acaba prenent el seu lloc.

La primera part compta amb un abordatge teòric sobre el món del llibre i la lectura en aquesta transició incerta de l’imprès al digital, concretament en el que es refereix a la lectura de llibres, en aquest estudi es deixen expressament de banda d’altres consums culturals com ara les publicacions científiques; la segona part, molt més pràctica, és una autèntica obra de consulta de recursos de plataformes de recomanació, d’eines d’escriptura social, d’aplicacions mòbils, de propostes de lectures socials, útils per als professionals del llibre.

Totes aquestes primeres afirmacions relatives a la qualitat positiva de Lectura, sociedad y redes, i les seves bondats utilitàries, podrien dur a error al lector, això és, a fer-se una idea equivocada de simplicitat i d’accessibilitat: aquest és un gran llibre, però no és un llibre fàcil de llegir, requereix un cert esforç, un esforç que, tanmateix, es veu recompensat abastament.

En aquest sentit, Lectura, sociedad y redes recorda l’obra d’Alessandro Manzoni, Els promesos; en la novel·la clau de la literatura italiana del XIX costa de passar de la pàgina 120, un cop s’ha franquejat aquest punt, tot fa baixada. Però si en Els promesos les primeres pàgines es fan llargues perquè no passa res, a Lectura, sociedad y redes aquestes pàgines costen de superar perquè s’hi descriuen una quantitat extraordinària de realitats i idees, i totes elles ben serioses. José Antonio Cordón construeix una autèntica bastida intel·lectual per aproximar-nos al tema de la lectura en aquest punt d’inflexió que ens ha tocat viure de canvi de paradigma, de tecnologies disruptives, de trànsit entre l’imprès i el digital. I aquesta construcció es basa en una bibliografia hercúlia, les lectures del Dr. Cordón són extenses i dilatades, i van des dels marcs filosòfics històricament més reculats fins a les dades d’estudis més empíriques i recents. Totes les lectures serveixen per ajudar el lector a descobrir i entendre un panorama ampli, de la convivència i lluita entre el món analògic i el digital (i no els diré les conclusions que hi aporta Cordón, per tal d’animar-los a llegir-les i valorar-les, i, sobretot, contrastar-les amb les pròpies i rebudes).

No voldríem desanimar els potencials lectors! Per ajudar a depassar aquest cap Bojador direm que un dels punts més engrescador és la revisió de les afirmacions que fa l’autor al voltant de l’arribada de la lectura digital d’algunes patums, sovint espanyoles i totes elles apocalíptiques. Fins a nou autors, com ara Vargas Llosa, Marías o Pérez Reverte, són contraargumentats de manera científica i desapassionada. Cordón usa aquí la mateixa metodologia que el sociòleg Ignacio Sánchez-Cuenca en La desfachatez intelectual (Catarata, 2016); a alguns dels autors analitzats les cae la del pulpo, com se sol dir col·loquialment en castellà. En una de les ocasions, i no els voldria fer cap espòiler, l’obra literària d’una antiga celebritat avui caiguda en desgràcia és estudiada de manera sistemàtica fins evidenciar que sota el rebuig de la lectura digital per part d’alguns dels autors més cèlebres no hi ha només el luddisme clàssic, també s’hi poden ocultar mals que no volen soroll.

Araceli García Rodríguez y Raquel Gómez Díaz prenen el testimoni en el llibre amb el capítol dedicat a les plataformes socials de lectura. Les autores proposen de manera classificada les eines més rellevants internacionals– i alguna d’espanyola– i en fan una descripció breu. Xarxes socials de lectors ben conegudes com ara GoodReads, Anobii o Lecturalia; xarxes de lectura en línia com Compartelibros o BookShout; plataformes d’escriptura social i de préstec legal de llibres entre lectors com són Novlet, Wattpad i BookLending; plataformes socials de recomanacions com és BookVibe; plataformes destinades als clubs de lectura, potser encara força desconegudes, i, finalment, les aplicacions per a mòbils relacionades amb la lectura i la recomanació.

Com en tota guia de recursos per categories, la classificació proposada podria ser aquí i ara debatuda i l’equilibri entre els seus continguts revisats; també hi ha alguna plataforma que reapareix en capítols posteriors. Res no desmereix el resultat final pel valor de l’aportació de models d’eines auxiliars per a la selecció, sigui el prescriptor aficionat, crític professional, llibreter o bibliotecari.

Un epígraf especial és el que dediquen María Muñoz Rico i, novament, Cordón als sistemes de recomanació en el context editorial. En aquesta nova selecció de recursos s’hi estudien des dels més clàssics– la crítica, les ressenyes i les gasetilles dels diaris– fins als sistemes de predicció d’èxits editorials, de càlculs de dificultat en les obres o les anàlisis emocionals automatitzades dels textos a partir d’algorismes d’alta complexitat investigats per empreses tecnològiques. Els amants del futurisme xalaran amb aquest apartat, els directors editorials probablement se sentiran interpel·lats i demanaran de fer un beure al bar de la cantonada.

El cinquè capítol deixa l’àmbit tecnològic i retorna a terres més conegudes i corpòries, s’hi descriuen somerament propostes físiques i presencials: els clubs de lectura, les rutes literàries, les viles de llibres, les ciutats literàries, les lectures en veu alta, els cafès literaris, les llibreries cafès o aquell concepte (i terme odiós) dels maridatges de la lectura amb la gastronomia o el vi.

Tanca el llibre un calaix de sastre on s’hi presenten eines de crowdfunding especialment vocacionades al món de l’edició, eines d’autopublicació o propostes de bookcrossing. Hom té la sensació que tots aquests sets i nous i cartes que no lliguen podrien haver estat inclosos en alguns dels epígrafs anteriors. No ens en queixarem però, són propostes també interessants i tenen valor informatiu.

Resumint, un llibre força interessant, necessari i de lectura molt recomanable per als professionals del llibre, amb dues parts ben diferenciades: una de teòrica rigorosa i amplificadora que ajudarà a saber on som, a conèixer l’entorn i quines capacitats intel·lectives ens proposen les noves tecnologies lligades a la lectura, més enllà dels comentaris nostàlgics dels mitjans, i una segona de més pràctica amb un catàleg d’eines solvents que ens poden ajudar a la feina, a resoldre necessitats precises o a oferir serveis pel que fa a la recomanació i socialització dels llibres i la lectura.

Lluís Agustí, director de l’Escola de Llibreria

tipus document

Afegeix un nou comentari

Filtered HTML

  • Les adreces web i de correu electrònic es transformen en enllaços automàticament.
  • Etiquetes HTML permeses: <a href hreflang> <em> <strong> <cite> <blockquote cite> <code> <ul type> <ol start type> <li> <dl> <dt> <dd>
  • Les línies i paràgrafs es trenquen automàticament.