Chartier, Roger. Lectura y pandemia: conversaciones. Buenos Aires; Móstoles: Katz, 2021. 71 p. (Discusiones). ISBN 978-84-15917-48-9. 8 €.
L’editorial argentina d’assaig i pensament Katz Editores ha publicat dins de la seva col·lecció «Discusiones» el llibre de petit format Lectura y pandemia: conversaciones, de Roger Chartier. Es tracta, en realitat, de la transcripció de dues converses al voltant de les pràctiques de lectura en temps de covid-19 mantingudes entre l’erudit francès i tres intel·lectuals sud-americans i revisades i ampliades per l’autor per a aquesta publicació.
La primera conversa, «Lectura y pandemia», amb l’editor i assagista Alejandro Katz i el doctor especialista en història cultural d’Europa Nicolás Kwiatkowski, va tenir lloc el setembre del 2020 en el marc del programa «Léxico de la pandemia» de la Fundación Medifé. El segon diàleg, «El espacio público», fou amb Daniel Goldin l’agost del mateix any, dins del projecte Jardín LAC: Lectura, arte y conversación en (y para) el espacio público que dirigeix aquest editor i poeta mexicà.
Roger Chartier no necessita presentació entre la gent que ens dediquem a la producció, ús, conservació o difusió de la cultura escrita, i bona prova són les mencions directes o indirectes a la seva obra recollides en aquest blog. És, segurament, el major especialista en la història del llibre i de l’evolució de les pràctiques de lectura i ha estès el seu mestratge arreu del món acadèmic, especialment des de les seves posicions de director d’estudis a l’École des Hautes Études en Sciences Sociales, de catedràtic al Collège de France o de professor a la Universitat de Pennsilvània. La seva producció bibliogràfica és tan extensa que qualsevol resum que plantegéssim aquí es mostraria esbiaixat. La vigència de la seva obra es fa palesa en la Histoire de la lecture dans le monde occidental (codirigida amb el professor Guglielmo Cavallo), un veritable longseller en la matèria que fa 25 anys que es reedita (en castellà a Taurus, des del 1998).
Ambdues converses, adverteix l’autor, es produeixen en plena propagació de la covid-19, al marge de dades sistemàtiques que recolzin les reflexions i des de la incertesa, però amb la convicció de partença que la pandèmia ha agreujat les diferències entre individus també en el camp de les pràctiques de la lectura. Chartier planteja l’anàlisi de la situació des d’una perspectiva doble. Una primera aproximació de llarga durada, braudeliana, de presentació de la situació actual com el resultat d’evolucions i transformacions prèvies. El segon enfocament, sota l’òptica de Foucault, introdueix l’element distorsionant de la conjuntura, de l’esdeveniment sobrevingut, de l’estar davant d’una situació radicalment nova que descobrim al mateix temps que es produeix. Totes dues perspectives li serveixen a Chartier per mostrar la barreja d’elements estructurals i conjunturals sobre les dues realitats més importants que afecten la lectura en temps de pandèmia: la crisi de l’activitat editorial i la digitalització de la societat. Ambdues realitats, engrandides pel context de la covid-19, enfonsen les seves arrels en una crisi que ve de lluny i que ha esdevingut sistèmica.
Pel que fa a la crisi del món editorial, la pandèmia ha contribuït notablement a la reducció del nombre de títols publicats i ha empès moltes llibreries que agonitzaven a baixar la persiana definitivament davant la competència irrebatible d’Amazon i de la manca de suport públic a l’activitat d’aquests locals. Per a Chartier, el llibre Librerías de Jorge Carrión, publicat l’any 2013, és una «suerte de antología de estas desapariciones». L’altra amenaça del món editorial, segons l’autor, és la imposició de la lògica de mercat en la política editorial. És el que es coneix com a «edició sense editors», açò és la publicació de llibres tenint en compte la seva rendibilitat econòmica per davant de la seva vàlua intel·lectual, estètica o ideològica.
La digitalització de la societat –especialment les transformacions en les pràctiques de lectura i el trasllat del consum cultural a les pantalles– ha vingut a agreujar la situació. Les conseqüències negatives d’aquest fenomen per a la pràctica lectora són tres i esdevenen un must en l’obra de Chartier: els perills del fragment, la lectura crèdula i la trampa de l’algorisme.
La lectura digital, especialment a les xarxes socials, és una lectura fragmentada. El fragment de text exposat en una pantalla és impossible d’ubicar dins de la totalitat d’allò que coneixem com a obra, d’allò que normalment té un «cos» material –el llibre– i que remet a la complexitat d’un discurs. En aquesta lògica, text i lector queden reduïts a simples elements d’un banc de dades, en una relació que s’alimenta constantment en la immediatesa del clic. Un dels principals riscos de la lectura fragmentada és la manca de contrast de la informació llegida, fet que posa al lector digital en una posició de lector crèdul i fàcilment manipulable. Totes dues coses són perjudicials tant per al coneixement com per a la qualitat democràtica de l’entorn digital. El tercer perill contra el que ens adverteix Chartier és el de la lectura atrapada en l’algorisme, la lectura previsible perquè, per la seva naturalesa digital sotmesa a la lògica numèrica, ens remet una i una altra vegada a la mateixa temàtica, a les mateixes fonts, al mateix itinerari. L’antídot contra l’algorisme és la lectura de llibres en paper, la que obliga al lector a passejar-se entre els prestatges d’una llibreria o d’una biblioteca: dos ambients que afavoreixen l’estímul de la curiositat, la troballa fortuïta i l’ampliació del coneixement.
Tanmateix, cadascuna de les dues lògiques de lectura –la digital i la lectura en paper– responen a uns desitjos, uns hàbits i unes necessitats d’informació diferents, sense que una hagi de ser superior a l’altra, diu Chartier. Ara bé, de la mateixa manera que la millor dieta és la que busca l’aportació i l’equilibri de tots els nutrients, s’haurien de practicar totes dues lectures en la seva justa mesura. El revulsiu contra la monocultura del «fast food» en la lectura digital, segons l’autor, ha de venir del costat de les polítiques públiques, de mesures de suport a tots els elements de la cadena del llibre i especialment a les llibreries i editorials. Només així es garanteix la pluralitat de les cultures escrites i s’enforteixen els sentiments de democràcia i ciutadania.
Neus Castellano, bibliotecària
Afegeix un nou comentari