Les librairies-cafés [en línia]: guide pratique. Aix-en-Provence: Agence régionale du Livre Provence-Alpes-Côte d’Azur, 2018. 34 p. <http://fill-livrelecture.org/wp-content/uploads/2018/03/guide-librairie-cafe.pdf>. [Consulta: 15 maig 2018].
Quin bon amant de la literatura no s’ha aturat mai a prendre alguna cosa en una llibreria-cafeteria? Aquest gest, que ens pot semblar d’allò més quotidià, és, en realitat, un fenomen relativament recent (des dels anys noranta del segle passat), i de fet no ha parat de créixer des d’aleshores, fruit de la necessitat de repensar la nostra relació amb el concepte de pausa, d’oci, de temps. Ara bé: què caracteritzen aquests negocis híbrids? Què hem de tenir en compte si volem embrancar-nos a obrir-ne un? De tot plegat, ens en parla l’estudi Les librairies-cafés: guide pratique, encarregat per l’Agence régionale du Livre Provence-Alpes-Côte d’Azur, un document accessible en línia i que ens desgrana tot el que ens cal saber sobre la qüestió basant-se en l’anàlisi in situ d’una trentena de llibreries-cafeteries de la Bretanya, Provença-Alps-Costa Blava, Borgonya i Alsàcia entre l’abril i el setembre del 2017. Una feina d’allò més significativa si tenim present que aquestes representen un terç del total dels negocis a tot França.
L’informe es divideix en cinc parts, més el preàmbul. A l’inici, ja hi trobem una idea que recorrerà la resta de pàgines: les llibreries-cafeteries són negocis primordialment independents, singulars, arrelats al territori, i justament per això, amb característiques molt diferents entre si. Són espais híbrids de models molt diversos, si bé en tots hi ha un aspecte clau que els uneix: són un fort actor cultural caracteritzat per les activités chronophages, és a dir, per la simultaneïtat. I és que, sovint, no només hi podem fullejar un llibre o prendre un cafè, sinó que també podem assistir a presentacions, xerrades i exposicions. Una qüestió que agraïm molt com a clients però que s’ha de tenir ben present com a propietaris, ja que la feina d’organització en un negoci com aquest es multiplica.
Al primer apartat, «Photographie globale du marché des librairies-cafés», se’ns esmenta que, al 2017, hi havia 110 llibreries-cafeteries arreu de l’Estat francès, i que, majoritàriament, estan implementades en viles petites i mitjanes, a llocs turístics o amb algun encant especial. També s’esmenta el perfil de client: si bé es diu que és molt heterogeni, alhora es destaca que s’observa una presència important de gent sola, que se sent acollida i a gust en un entorn càlid i cultural. Tot seguit, l’informe inclou un quadre per tal de valorar els pros i contres d’aquest tipus de negoci, una feina primordial de cara a veure si és allò que ens convé com a propietaris.
Seguint amb aquesta línia pragmàtica, a l’apartat «Intégrer dans sa libraririe: un espace café-restauration» ens remarca els diversos models de llibreria (generalista, especialitzada, de segona mà...) i de cafeteria (bar, restaurant, pastisseria...) que podem tenir, i ens dona la informació necessària per tirar endavant el projecte, tot detallant les llicències, la formació i les acreditacions necessàries. A «Un peu de marketing», l’estudi aposta per fer, de l’originalitat de les llibreries-cafeteries, un reclam per tal d’atreure clients i fidelitzar-los. Com? Reivindicant el factor qualitat. Pel que fa a la llibreria, cal disposar d’un fons cuidat i ser un bon prescriptor; pel que fa a la cafeteria, la millor opció és apostar per productes de proximitat i d’agricultura ecològica. A partir d’aquí, desgrana mesures concretes que poden incrementar els ingressos i, fins i tot, aborda la qüestió de l’espai o el mobiliari de cara a obtenir un major rendiment.
Ja de ple en aspectes utilitaris, a «Les clés d’une bonne gestion de l’activité café-restauration» se’ns parla, com a potencials propietaris, de les diverses modalitats de compra i d’aprovisionament, de la importància de planificar i d’anticipar-se, de pautes per a la gestió dels estocs o del personal necessari; això dependrà, és clar, de les dimensions del negoci, i també de si l’activitat principal es desenvolupa a la llibreria, o bé a la cafeteria-restaurant, o bé per igual. En relació amb aquesta qüestió, a l’últim apartat, «Économie du modèle: études de cas», s’emfatitza la importància de gestionar de manera separada el sector de la llibreria i el sector de la cafeteria, ja que són negocis regits per normatives diferents que generen marges ben diversos. Aquí, fins i tot se’ns adjunta una taula-simulador molt detallada en funció de la inversió en cada sector i del marge previst en cada cas.
Aquesta guia pràctica aborda, amb un nivell d’exhaustivitat gairebé insuperable, totes les preguntes prèvies que cal fer-se, així com tots els esculls que ens trobarem pel camí i les seves possibles solucions, si volem embrancar-nos en un negoci com aquest. Certament, tracta el cas des de França, si bé pensem que aquest document esdevé indispensable per a tothom que s’estigui plantejant obrir una llibreria-cafeteria, també aquí. I és que les llibreries-cafeteries són uns espais màgics, on la percepció del temps canvia per donar pas a una experiència que transcendeix la materialitat del llibre o d’un cafè, ara bé: aquest romanticisme ha de ser compatible, des d’un punt de vista pràctic, amb la idea d’un negoci rendible i eficient. Ben segur que la lectura d’aquest estudi pot ajudar-nos a trobar l’equilibri necessari entre ambdues coses.
Anna Pascual Vall
De la 4a promoció de l’Escola de Llibreria
Afegeix un nou comentari