Gregori Borrell, Magda. Les nostres editores. Pròl., Xavier Graset i Forasté; fotog., Jordi Borràs Abelló. Juneda: Fonoll, 2023. 246 p. (La Mira; 5). ISBN 978-84-126977-3-5. 21 €.
Qui més qui menys, qui no formi part del món del llibre, pot reconèixer quatre elements en el cicle de la vida d’un llibre: primer, obvi, hi ha qui l’escriu; segon, qui el publica; després hi ha qui el ven o te’l presta (llibreries i biblioteques) i després hi ha qui se’l llegeix. Si qui pensa en aquest cicle està relacionat amb el món de la vendes, potser pensarà a incloure-hi també una distribuïdora. Altres s’adonaran que hi ha d’haver algú que l’imprimeixi. Llavors, si teniu l’oportunitat, pregunteu-li: «I què fa una editorial?».
Si heu arribat a aquest blog, puc intuir que ja sabeu què fa una editorial. Però si no heu treballat mai en una editorial, si no heu viscut la seva feina ni que sigui per un dia, no crec que ho sapigueu. Teniu, en el millor dels casos, una vaga idea. Una vaga idea romàntica com la que es té ben sovint de les professions de llibreter i bibliotecari. Ep! Que la tenen, aquesta part romàntica, totes tres professions, però qui hi és dins, sap què vull dir.
I ara, qui llegeixi el llibre Les nostres editores de Magda Gregori Borrell, també sabrà què vull dir. Perquè d’entrevistes i xerrades esparses d’editors en trobareu aquí i allà si en sabeu buscar, però el que ha aconseguit Gregori és que puguem veure el que no veiem d’un llibre. Per què? Perquè Les nostres editores són vint-i-sis entrevistes a editores catalanes que publiquen en català, i que expliquen com treballen, per què publiquen el que publiquen i els entrebancs i alegries que es troben exercint el seu ofici.[i]
Abans d’entrar en el contingut de les entrevistes, deixeu-me que parafrasegi algunes de les idees que van sorgir en la presentació del recull el passat 18 de novembre a la llibreria Ona: Gregori apuntà que no totes les entrevistades havien arribat a ser editores per romanticisme, però sí que totes són grans lectores, molt pragmàtiques i coherents, amb habilitats socials (tant per lidiar amb autors que tenen massa ego, com pels qui en tenen massa poc); totes saben dir no; tenen el gran poder de crear un univers literari; i cap d’elles imposen res als autors: saben com suggerir, tasca que no és innata, que cal saber treballar. I totes elles tenen un objectiu comú: guanyar lectors.
I ara ve el que és més difícil d’aquesta ressenya: entrar a valorar les entrevistes. Per què és difícil? Perquè les vint-i-sis editores són bones professionals, saben fer la seva feina, saben del que parlen i saben transmetre-ho i, per tant, les seves idees de com fer rutllar el negoci de l’edició són molt semblants, amb algunes variacions, d’acord, però positivament semblants. I, a més a més, poden transmetre el seu saber de l’ofici perquè han rebut la pregunta correcta per poder transmetre’l.[ii] I potser és l’únic punt negatiu del llibre (però encara que no es noti, ho escric en lletra petita petita petita, perquè no és tan negatiu): si llegim el recull molt ràpid, sense deixar «respirar» cada entrevista, pots confondre qui va dir què, però, tanmateix, si deixes passar massa temps entre una entrevista i una altra, pots no recordar exactament qui va dir què.
Per això, a continuació transcriuré una idea que m’hagi semblat interessant de cada editora. Veureu que només posaré el nom, en el mateix ordre alfabètic que segueix el llibre, i no esmentaré quina és la seva editorial: Gregori tampoc ho fa a l’índex, ja que és en la pròpia entrevista que ens diu, en la forma natural en la qual podria sorgir en una conversa, quina és l’editorial de cadascú. Reconec que encara no sé dir si això és una bona decisió (fa que vulguis llegir l’entrevista per saber quina és la seva editorial) o no (si no hi és aquella editorial que tant t’agrada, ja no llegiràs el recull?).
Izaskun Arretxe: «Hi ha una part de la fascinació romàntica de llegir que quan fas d’editora desapareix. Fins i tot, en la relació amb els autors. N’hi ha alguns que admires i, després, en el terreny personal, no hi tens una connexió. És una feina molt intel·lectual, però també molt humana. I, per tant, té les seves sorpreses positives i negatives».
Montse Ayats: «El món editorial som un col·lectiu que hem de cooperar per competir. Cooperem en allò que ens va bé i després que cadascun, des de la seva empresa, agafi el que més li interessa».
Laura Baena: «Soc conscient que quan estic treballant en un llibre soc una turista a l’univers mental d’un autor, però allò no és casa meva».
Iolanda Batallé: «Si tu estàs més irritable o trista, això pot afectar l’edició. I això una ho ha de saber. Cal respectar els tempos dels autors, però també els propis».
Pilar Beltran: «El primer que hem de fer és llegir. Sempre. Tot. Després, triar, escollir. I saber dir que no, això és el més important. [...] Has de saber per què dius que sí o que no. N’has de tenir clars els motius».
Valeria Bergalli: «Hi ha una cosa que sempre cal tenir molt present: una editorial ha de vigilar la situació del compte corrent. Mai pots deixar de fer diners perquè, si no, no podràs continuar fent llibres».
Maria Bohigas: «Cal un lligam de l’editor amb l’obra i el seu propòsit. Cal entendre-la profundament. Cal verificar la tibantor per veure si arriba allà on l’autor la volia dur».
Eugènia Broggi: «Tot el que publico no tinc cap problema de defensar-ho on sigui. No soc immune a les males crítiques, però no em fan mal. Simplement estic convençuda dels llibres que faig».
Antònia Carré-Pons: «Sembla un tòpic, però realment no et cansaries mai de veure com un lector agafa un llibre que tu has editat d’un prestatge per endur-se’l».
Maria Carme Dalmau: «La gent potser no n’és conscient, però el treball de l’editor no és fàcil. S’han de saber tocar i combinar molts temes. Has de saber què interessa, a qui, quan ho podràs vendre, a quin preu... Ah, i em deixo el més difícil: dir que no a un llibre».
Glòria Gasch: «Els llibres hi són per llegir-los, no per guardar-los en calaixos. No té cap sentit publicar-los si no es llegeixen. És com si ets cuiner i ningú es menja els teus plats».
Laura Huerga: «Em passo el dia seleccionant. El llibre que volem publicar, el dissenyador, l’il·lustrador, la impremta, el bon paper, la millor tipografia. Contínuament he d’elegir».
Núria Iceta: «Facis el que facis, en una editorial no hi ha res que depengui exclusivament de tu. Això és fantàstic».
Núria Mañé: «Els llibres sense errors no existeixen. Has de treballar perquè no n’hi hagi, però també està bé saber que se te n’escaparà algun, i no només a tu, sinó també a qualsevol dels altres que passen pel procés».
Matilde Martínez: «Em passo hores fent factures i correccions, però gaudeixo quan puc parlar del llibre i el seu contingut».
Isabel Monsó: «[Els clàssics] ens segueixen emocionant. Això és fabulós. Per tant, com a editors actuem de mitjancers entre els autors clàssics i els lectors d’avui. I quan es produeix una connexió és una meravella, és màgia. I saps que d’alguna manera hi has contribuït».
Isabel Obiols: «L’autor és sempre qui té l’última paraula, però és una feina d’equip amb els correctors, els traductors o els dissenyadors. I l’editor és el director d’orquestra».
Alba Puig: «Des que decideixes que vols fer un llibre fins que surt pot passar un any i mig; en canvi, en comunicació tot és molt més ràpid. Crec que s’explica poc la paciència de l’editor».
Judit Pujadó: «Quan edites un llibre, el primer que et preguntes és: “Com el vendré? Com l’explicaré? Què aporta de nou?”. Quan tu escrius un llibre, no et fas aquestes preguntes, batalles amb un full i ja tens prou feina aconseguint que la història funcioni. Però quan ho mires des de l’altra banda és ben diferent».
Blanca Pujals: «Sona una mica naïf, però el que hem de fer les editorials és ajudar-nos a guanyar lectors. No competim entre nosaltres, competim amb Netflix, Twitter i Instagram. Anem a buscar el temps del lector, el que té més enllà de les hores de feina i son».
Ester Pujol: «El nostre és un món influent perquè les paraules creen marcs de referència. I això ens pot portar a tenir una vanitat que hem de moderar, que hem de saber posar en un calaix. Cal dir que som gent que facturant relativament poc sortim als mitjans. En canvi, no coneixem el senyor que fa les aspirines i que segur que guanya molts més diners».
Rosa Rey: «Hi ha llibres que mai m’hauria imaginat que arribarien a la quarta edició. I també n’hi ha que veus claríssims, que signaries la teva hipoteca amb ells, i que resulta que acaben passant desapercebuts o que es desperten en un altre moment. Si no fos així, seria molt avorrit, perquè abans de publicar un llibre ja sabríem què pot passar».
Maria Dolors Sàrries: «Una editorial petita és patir constantment. Cada llibre és una lluita. Sempre vaig tenir la sensació que amb cada obra començava de zero, com si no hagués fet res abans. És bonic i esgotador».
Maria Sempere: «Hi ha la idea mística que l’editor es passa tot el dia llegint; suposo que és així si tens una empresa de trenta treballadors, però jo he de fer molts papers de l’auca. Tot i que la part d’identificar nous autors i llegir és la més romàntica, la que tothom desitja».
Joana Soto: «Fer un llibre té un punt de responsabilitat social molt important. Posem sobre la taula temes a través dels quals la gent discutirà. I nosaltres hem de tenir sempre les antenes posades per saber quines són les pulsions, les preocupacions, les pors i les certeses que avui té la societat».
Núria Tey: «L’edició enganxa molt. Un cop entres en aquest món, difícilment en pot sortir».
I ara, una recomanació, que pot semblar una crítica negativa, però que no ho és, només és una recomanació: que aquest mateix llibre es publiqui en una nova edició ampliada, perquè seria interessant conèixer l’experiència de publicar poesia de la mà d’Ester Andorrà (Labreu Edicions), d’entrar una mica més en el món de la literatura infantil i juvenil amb les respostes que poguessin donar Marina Llompart (L’Altra Tribu) o Pema Maymó (Editorial La Galera); o entrar en altres mons fantàstics gràcies a Judit Terradellas (Mai Més Llibres); o potser només caldria anar-se’n una mica més enllà de Catalunya amb Mercè Pérez (Sembra Llibres). Repeteixo, no és una critica negativa: vint-i-sis editores són moltes editores i és un llibre que trobo que és necessari per poder saber com és el nostre ecosistema editorial.
I si l’edició ampliada tira endavant (ja entendria que no pel que pogués haver escrit jo, sinó perquè, per fortuna, sempre hi haurà més editores a qui entrevistar), potser caldrà esperar una mica, perquè hi ha editores que tot just comencen: mentre es coïa Les nostres editores, va sorgir la col·lecció «Idil·lis» (dins l’editorial La Ela Geminada) dirigida per Laia Regincós; aquest mes de maig s’ha anunciat una nova editorial, Jaŋde, amb Aissata M'ballo Diao i Diana Rahmouni Audenis al capdavant; i el 2022 es va crear l’editorial Biblioteca Clandestina, dirigida per Marta Vidal i Guirao, que publica «intrigues polítiques, aventures esbojarrades, crítica social, sàtira i molt més».
Les nostres editores és un recull que, com diu Gregori a la introducció, «mostra una feina artesanal que, com la millor orfebreria, fa brillar milers d’autors. Un ofici que intenta fer resplendent l’escriptura dels altres». Amb aquesta premissa, ja és una bona lectura perquè anivella l’edició a l’altura dels oficis però sense oblidar aquest punt que fa brillar, però afegiria que no només els autors: també l’edició, la bona edició, fa brillar els lectors.
De la 5a promoció de l’Escola de Llibreria
[i] El llibre es completa amb un pròleg del periodista Xavier Graset i Forasté i amb fotografies de les editores i de l’autora realitzades per Jordi Borràs Abelló. Però si el llibre se us queda curt, des del passat mes d’abril, a Spotify trobareu el pòdcast Les nostres editores, conduït també per Magda Gregori Borrell on, a cada programa, entrevista a cadascuna d’aquestes editores.
[ii] No espereu trobar l’esquema pregunta-resposta-pregunta-resposta… les preguntes hi són, però Gegori sap camuflar-les, sap fer que el text sigui un corrent i que cada entrevistada sigui única en aquest sentit.
Afegeix un nou comentari