Gómez Trueba, Teresa; Martínez Deyros, María (coords.). Página y pantalla: interferencias metaficcionales. Gijón: Trea, 2019. 367 p. (Lengua española y literatura). ISBN 978-84-17767-09-9. 35 €.
En un context d’influències mútues i constants, on la pàgina continua imprimint el seu caràcter ancestral en la pantalla i aquesta busca alhora la solidesa fundacional d’aquella, Página y pantalla: interferencias metaficcionales resulta un llibre necessari i aclaridor. Explora, aporta, aprofundeix en les relacions polifacètiques, polifòniques, sobretot estètiques, que s’estableixen entre les dues interfícies on viu i es reprodueix la narrativa d’avui: la pàgina i la pantalla.
És un recull, una selecció dels treballs presentats al IV Congreso Internacional de la Red de Investigación sobre Metaficción en el Ámbito Hispánico, que es va celebrar a Valladolid el novembre de 2017. Compilats per Teresa Gómez Trueba, doctora en Filologia Hispànica i professora de la Universitat de Valladolid, i per María Martínez Deyros, doctora en Literatura Espanyola i investigadora de la Universitat Complutense de Madrid, amb aquests avals proposen una indagació sobre els fenòmens estètics i narratius nascuts de la interacció entre les pàgines impreses i les pantalles. En llegir-los es fa evident el propòsit d’examinar, des de diversos punts de vista, les implicacions que sovint es desprenen de la correspondència entre aquests dos suports de creació.
Cosmopolita i heterogeni, el conjunt d’aquests treballs resulta globalment unitari perquè aconsegueix de mantenir el centre de la reflexió i l’anàlisi en la relació pàgina-pantalla. Aquesta relació s’aborda des de vessants diversos, tot conservant la reflexió metaficcional com a punt comú.
El llibre, que perpetua en el seu títol el nom que titulava l’esmentat congrés, presenta un contingut emmarcat per una «Introducción», escrita per les mateixes compiladores, i un «Epílogo», signat per Javier Aparicio Maydeu. Al mig, el cos de l’obra són vint-i-tres articles que s’agrupen en cinc capítols: 1. «Confluencias (contagios estéticos entre páginas y pantallas)»; 2. «Interferencias (fenómenos de intermedialidad entre páginas y pantallas)»; 3. «Imitaciones (fenómenos de remediación de las pantallas en las páginas)»; 4. «Reflexiones (las páginas hablan sobre las pantallas)»; i 5. «Adaptaciones (fenómenos transmedia de la página a la pantalla)».
El conjunt d’aquests vint-i-cinc textos aprofundeix en la relació entre la pàgina del llibre imprès i la pantalla, una qüestió que en els darrers anys s’ha revelat com una àrea de gran interès. Les diferències i similituds entre pàgina i pantalla, i les adaptacions, cada cop més freqüents, d’un mitjà a l’altre, són una font inesgotable per a la reflexió, el debat i el comentari. Sota punts de vista ben diversos, autors i autores examinen les mútues interferències que la cultura actual potencia entre ambdós suports de creació, i en les implicacions metaficcionals que es desprenen d’aquesta correspondència.
Cal observar que, d’ençà que existeix la pantalla com a suport per a la narrativa, la relació entre pàgines (enteses en el sentit tradicional de paper) i pantalles electròniques, siguin d’ordinador, del mòbil, etc., és una recerca sense aturador, un intercanvi recíproc, àvid, de noves i engrescadores estratègies de comunicació. En efecte, prou sabem que la dèria, tan antiga i tan humana, de llegir pàgines de paper per tal de recrear intel·lectualment, tan fidelment com sigui possible, la narrativa que hi sigui escrita, ha deixat ‒i de fet encara deixa‒ marques indelebles en el disseny de les interfícies electròniques. La inversa, però, també és vàlida.
Les pantalles, de l’ordinador i del llibre digital, busquen d’assemblar-se a la pàgina del llibre imprès i, tal vegada per mirar-se al mateix mirall, van caure en la temptació d’assumir el concepte estètic de la pàgina de paper. Inversament, però, la confluència de suports també ha fet que el llibre imprès, al seu torn, hagi acceptat de bon grat la influència de les pantalles. Per comprovar la condició recíproca d’aquesta relació, n’hi haurà prou amb mirar les dues cares de la moneda. En una cara és fàcil veure que les pàgines de la literatura contemporània es troben farcides d’al·lusions a les pantalles. Hi són un motiu temàtic ben present i repetit: personatges davant d’una pantalla, sentiments que floreixen per correu electrònic i últimament per les xarxes socials, malvats que fan maleses mitjançant la colossal capacitat de penetració d’Internet, etc.
En l’altra cara de la moneda, és igualment fàcil veure fins a quin punt alguns llibres impresos miren d’imitar el grafisme, la tipografia, el contingut d’una pantalla quan s’editen amb el format d’un blog, quan presenten captures de pantalla o missatges electrònics, o quan incorporen imatges que semblen d’un mapa digital, entre altres exemples. D’aquesta manera queda ben palesa la relació, prou enriquidora per a les dues parts, que creix i es manté ben viva entre la tradicional pàgina de paper i la moderna pantalla electrònica. El llibre que ens ocupa desgrana aquesta relació en mil bocins i mira d’estudiar-los separadament, de fer-los objecte d’una ben oportuna reflexió metaficcional. I entre d’altres reflexions, en remarco aquesta perquè apunta més lluny, albira un horitzó que alhora és tant d’ahir com podria ser-ho de demà:
«Vivimos en un mundo permanentemente grabado y fotografiado, del que podemos encontrar réplica exacta a través de las pantallas de nuestros dispositivos electrónicos, de las útiles aplicaciones de Google, de los programas televisivos… Sin duda, esa hiperrepresentación tecnológica y audiovisual del mundo, registrado y almacenado desde todas las ópticas y a todas las escalas posibles y de la que, a un mismo tiempo, somos espectadores y actores, ha acentuado nuestra posmoderna conciencia de la especularidad y el simulacro. Y, más aún, en numerosos ejemplos de la literatura reciente está potenciando y revitalizando la vieja reflexión metaficcional sobre la infranqueable distancia que separa la realidad de su relato o de su copia (sean estos literarios o audiovisuales). Páginas y pantallas, en fin, se alían y se desvanecen en interminables estructuras en abyme que nos revelan la ausencia de su origen, de su referente, de la Realidad.» (p. 12–13)
Amb una destacable amplitud de mires, el llibre aborda l’estudi d’aquest conjunt de fenòmens tot prenent com a marc per a la reflexió les mil formes amb què s’hi presenta la relació entre la pàgina i la pantalla. De forma eloqüent, la selecció dels treballs aquí publicats reflecteix un interès pels recursos metaficcionals, és a dir, per la narrativa autoreferencial que tracta els mecanismes de la ficció en si mateixos. Al llarg de les diverses contribucions, són nombrosos els esments d’obres autoconscients que són, en si mateixes, una oportuna reflexió sobre la pròpia forma de creació.
En conjunt, el volum ofereix un mosaic ric i fidel de la ficció contemporània, que contempla formes de creació i fenòmens tan variats com ara el microrelat, els videojocs, la realitat virtual, el llenguatge cinematogràfic, la creació experimental, la narrativa transmèdia i la intermediació de la pantalla televisiva, entre d’altres. Les dues compiladores s’acomiaden amb el desig d’una nova, pròxima trobada, tant d’investigadors com «de todos aquellos que nos interesamos por las siempre escurridizas e inquietantes estrategias metaficcionales del arte y la cultura actuales».
Jorge Franganillo
Professor de la Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals
Aquí podreu veure el sumari i la introducció
Afegeix un nou comentari