Casteren, Joris van. Is u bekend met het alfabet?: verhalen uit een boekhandel. Amsterdam: Uitgeverij Bas Lubberhuizen, 2016. 159 p. ISBN 978-90-5937-463-8. 18 €.
Històries d'una llibreria, aquest és el subtítol de Is u bekend met het alfabet? (Coneix l'alfabet?), i això és exactament el que ens ofereix el llibre del qual parlarem a continuació. Es tracta de la llibreria literària i acadèmica Athenaeum d'Amsterdam, que el 2016 va celebrar el seu cinquantè aniversari i per aquest motiu va publicar aquesta col·lecció de records i històries. Al llarg dels vint capítols llegim un reguitzell de relats i anècdotes sobre la rica història de l'empresa, els primers anys de la botiga, el desenvolupament de la seva gestió, així com els canvis en les relacions amb els clients.
Segons el que diu el seu propi lloc web, l'Athenaeum Boekhandel és una de les poques grans llibreries als Països Baixos que encara és absolutament independent. «Des d'antany, Athenaeum porta una gestió del fons seguint rigorosament els nostres propis criteris, sempre orientats cap a la qualitat i l'actualitat oferint un bon proveïment d'informació i de servei.»
En aquest «antany» es van plasmar les idees de Johan Polak que va prendre la iniciativa per a la constitució de la llibreria. Era editor i col·leccionista de llibres nascut en una família adinerada i d'un tarannà un pèl extravagant. Tenia bogeria per empreses il·lustres com la Librairie Muquardt a Brussel·les i Hatchards a Londres. Pretenia constituir una llibreria a Amsterdam que fos similar, però més distingida. Una llibreria més important i de majors dimensions, plena d'obres científiques així com de belles edicions enquadernades de les literatures neerlandesa i estrangera amb un fort accent en la filologia clàssica. Per tant, li semblava adient batejar la llibreria com «Athenaeum», nom que es refereix a la primera institució pública d'ensenyament superior i de nobles arts a Roma, fundada per l'emperador Adrià vers el 135.
El 15 de setembre de 1966 es va inaugurar la llibreria. Al principi, Athenaeum es va establir en un únic edifici de cinc pisos construït en Jugendstil l'any 1903. Els arquitectes que es van encarregar de la reforma pretenien crear un interior clar i transparent amb els principis de Gerrit Rietveld a la ment. La idea era crear «un carrer» o sigui una «ruta a peu interna» que possibilités muntar-hi tants prestatges com fos possible en un espai relativament reduït. Al final, van dissenyar quatre nivells de senderes que formaven «places, ponts i carrerons» sumant 540 metres de galeries que feien recordar la Biblioteca de Babel del relat de Jorge Luis Borges amb el mateix nom (passeig virtual). Per fer ressaltar la policromia dels llibres van pintar el terra i el sostre de colors sobris.
La llibreria no va ser un èxit immediat a causa de la gestió més aviat caòtica de Polak. Per exemple, els clients no havien de pagar els llibres que s’enduien, cosa vulgar segons Polak per a un negoci de prestigi com el seu. Es preferia l'ús de comptes corrents, tot i que ningú comprovava la liquidació d'aquests deutes.
Un altre punt feble era el control de l'estoc. Després d'haver fet un inventari meticulós, un nou director nomenat per posar endreça als afers, va establir que les pèrdues econòmiques es devien en gran mesura a diferències considerables de les existències. La causa no només es trobava en el fet que Polak solia regalar llibres a clients pels quals sentia alguna afinitat, sinó també en els robatoris freqüents, en part dels mateixos empleats. Com a mesura de prevenció, el gerent va fer instal·lar miralls antirobatoris (cosa que Polak deplorava per no ajustar-se a l'ambient selecte que defensava), ja que l'interior de la botiga amb els carrerons i petits espais donava ocasió als lladres d'amagar-se dels llibreters.
Així mateix, nous col·laboradors van aportar idees innovadores. Un projecte molt reeixit va ser l'ampliació de la llibreria amb el Nieuwscentrum (Centre de Notícies, 1969), al costat de l'empresa matriu. El nou centre era una reacció a la llibreria tradicional que, segons l'empleat iniciador, feia com si el llibre fos un producte sagrat, cosa que li semblava un disbarat, «és un objecte d'ús corrent». Per fer ressaltar-ne el concepte d'accés fàcil es va pavimentar l'immoble amb lloses, i s'amplia l'horari, fins i tot s'obria els diumenges. L'oferta consistia en diaris i revistes nacionals i internacionals més aviat progressistes. També es van instal·lar màquines d'escriure i telèfons per a periodistes (que, per cert, es van robar en un tres i no res), i els dilluns al matí s'emetia un programa de ràdio d'actualitat des d'aquest espai.
L'ambient elitista dels principis de la llibreria es reflectia en l'actitud dels empleats cap als clients. El taulell i la caixa s'havien muntat en una plataforma, fet pel qual els llibreters atenien els clients des de dalt. Aquesta posició física es traduïa en un tractament altiu dels compradors. El campió en aquest sentit era un empleat que s'adreçava a la clientela d'una manera totalment arrogant i al qui es deu el títol d'aquesta obra. Quan algú demanava per l'obra d'un autor concret, solia preguntar-los: «Coneix l'alfabet?» El director actual, en canvi, insisteix que els llibreters en tot moment es comportin amb tota cortesia en el tracte amb el client. La comprensió i l'empatia amb els seus desitjos han de ser el fil conductor en combinació amb una forta disposició de servei.
Avui en dia la llibreria és una societat limitada; una fundació del personal, unes 50 persones, posseeix part de les participacions. Amb el temps es van afegir dos immobles a l'edifici original i es van obrir diverses sucursals, com a les dependències de l'Escola Superior d'Amsterdam amb una extensa gamma de llibres acadèmics (1998), i una altra al Rijksmuseum (Museu Estatal) que ven obres especialitzades en art i història (2013). Igualment, Athenaeum disposa d'una llibreria en línia amb més de 10 milions de títols i una oferta de ressenyes i d'avançaments de noves obres que s'actualitza diàriament. A més de l'oferta original, ara també venen llibres dins de l'àmbit de la filosofia, del dret i de les ciències socials. Al Nieuwscentrum l'assortiment s'ha actualitzat i ampliat amb guies turístiques, llibres en matèria de disseny, moda i estil de vida.
Així mateix, la llibreria s'ha volgut posicionar més en la societat i els temes actuals. En col·laboració amb la Universitat d'Amsterdam, editorials i instituts científics va fundar SPUI25, un podi actiu al Spui, la plaça on es troben les llibreries Athaneaum, American Book Center i Waterstones, forjant una connexió entre el món acadèmic i la pràctica cultural. Gairebé diàriament, acadèmics, escriptors, periodistes, comentaristes i creadors hi acudeixen per participar en debats, entrevistes o presentacions, i discutir els resultats més recents de la ciència i de la cultura.
Totes aquestes històries i moltes més les explica l'autor Joris van Casteren, qui és actiu com escriptor, poeta i periodista, professions que combina en aquest llibre. S'ha donat a conèixer sobretot pels seus reportatges sobre temes controvertits o, com a mínim, extraordinaris. Un llibre que va cridar molt l'atenció va ser Het been in de IJssel (2013), en el qual explica la seva recerca per trobar el propietari d'una cama que un pescador havia trobat al riu IJssel. Gràcies al seu estil que es caracteritza per l'humor sec i lleugerament irònic complementat amb la seva capacitat d'observació sap presentar al lector la realitat absurda com una cosa completament normal.
En escriure aquest llibre es va basar en documents trobats a l’arxiu de la llibreria, així com entrevistes amb un ventall de persones que van jugar algun paper al llarg del seu passat cercant històries, mites i anècdotes. Entre les persones que va entrevistar figura Bas Lubberhuizen, un dels primers empleats d'Athenaeum, i l'editor del llibre que tenim entre mans, que s'adiu perfectament amb el seu fons d'acurats llibres de no-ficció i revistes sobre la ciutat cultural, els seus habitants i escriptors, focalitzant-se en Amsterdam.
Resumint, es tracta d'un llibre periodístic amè i entretingut, dues característiques que alhora podrien molestar el lector que cerqués informació concreta i sense biaixos a causa dels clars sentiments de simpatia de part de l'autor per la llibreria i els entrevistats. Tampoc queda clar si Van Casteren va escriure el llibre a iniciativa pròpia o a petició d'Athenaeum com ho va fer en el cas de Het station, una sèrie d'històries sobre l'Estació Central d'Amsterdam demanada per l'empresa ferroviària nacional. Tanmateix, és una col·lecció de relats interessant per conèixer la constitució d'una llibreria llegendària i la seva evolució i consolidació al llarg dels seus cinquanta anys.
Marga Demmers
Traductora i autora del blog Catalonië
Afegeix un nou comentari