Leyendo entre pantallas

Gómez-Díaz, Raquel; García-Rodríguez, Araceli; Cordón-García, José Antonio, Alonso-Arévalo, Julio. Leyendo entre pantallas. Somonte-Cenero, Gijón: Trea, 2016. 255 p. (Biblioteconomía y administración cultural; 293). ISBN 978-84-9704-945-0. 29 €.

Els autors, especialistes en el món del llibre digital, tenen com a denominador comú pertànyer al grup Electra, grup de recerca interdisciplinar de la Universitat de Salamanca, constituït per estudiar els fenòmens vinculats amb l’entorn de l'edició i de la lectura electrònica. L’experiència dels quatre ja és una garantia que ens trobem davant d’un treball solvent. 

L’obra ens descobreix el concepte de «quarta pantalla» o l’evolució des del cinema a les tauletes i dispositius mòbils, amb els estadis intermedis de la televisió i les pantalles d’ordinador. Aquesta evolució implica que el món de la lectura es troba immers en un canvi radical que trenca amb la tradicional cadena de valor que es mantenia des de l’aparició de la impremta. L'aparició de nous formats, nous suports i nous o diferents agents ha implicat grans canvis en el procés d’edició i, evidentment, en el de lectura.

La primera part de l’obra conté un munt de dades i referències respecte al món de l’edició electrònica i l’ús de dispositius de lectura tant a nivell global com de l’Estat espanyol. Dades que ens permeten familiaritzar-nos amb aquest «nou» món de l’edició i de la lectura. De tot el conjunt de dades és destacable, entre altres aspectes:

• Nous patrons i pràctiques de comportament en consum i hàbits de lectura
• Canvis en la indústria de l’edició, incloent una tendència a l’autoedició gràcies a les facilitats tecnològiques
• Trencament amb els mecanismes tradicionals de control com el dipòsit legal i l'ISBN, amb el sorgiment de nous identificadors (DOI, ASIN...) amb impacte en la tasca tradicional de les agències bibliogràfiques
• Interacció dels lectors amb la lectura, on els primers aporten valor al context amb funcionalitats com anotar, comentar, compartir...
• Canvis en els formats: encara que el PDF és hegemònic en continguts acadèmics i científics, va cedint el pas a formats com l’EPUB en altres tipus de contingut.

És el que els autors denominen «nou ecosistema de lectura» i que al meu parer, més enllà de dispositius i plataformes, el que hi destaca és l’accés i sincronització dels continguts des de qualsevol dispositiu, ens trobem al lloc que ens trobem. És allò que es coneix com a «mobilitat» i on el més rellevant és la interoperabilitat i sincronització entre plataformes i aplicacions.

Respecte als dispositius i aplicacions, els autors defineixen dues tendències o dimensions: per una banda, la que reprodueix la lectura impresa, encara que amb més funcionalitats, com poder cercar dins del contingut i en la biblioteca personal, definir la mida i el tipus de la lletra, fer anotacions, etc. Evidentment, fa referència als e-readers.

L’altra tendència, que defineixen com a polivalent i multitasca, és on s’emmarquen les tauletes i els telèfons mòbils: dispositius no dedicats a la lectura, però on les aplicacions i les possibilitats multimèdia permeten obrir nous camps i models de lectura. Per a qualsevol de les dues tendències, afirmen que el que queda enrere és la passivitat del lector, ja que ara pot intervenir opinant, comentant o compartint. I en el cas de l’autor, el seu compromís amb els lectors entra en altres escenaris. Anotem aquest concepte: «lectura social».

Sobre el concepte de quarta pantalla: Què la diferencia respecte a les anteriors? Doncs la integració de diferents formats del contingut, com àudio o vídeo, i especialment la multifuncionalitat: reproductor mp3, de vídeo, eina ofimàtica, gestor d’agenda etc., i també entre altres utilitats, com a aplicació de lectura que, segons les dades aportades, van en perjudici de l'e-reader: el dispositiu tan sols per a la lectura i que imita el contingut imprès gràcies a la tinta electrònica.

Deixem per unes línies el suport i centrem-nos en el contingut. Què caracteritza el llibre digital? Bàsicament, que es tracta d’un arxiu informàtic format per bytes i que per a la seva lectura requereix d’un suport (tauleta, e-reader, ordinador...) a més d’un programari que permeti la lectura i que pot incloure altres elements com àudio i vídeo, enllaços, jocs, etc., el que es coneix com a contingut enriquit o «enhanced e-book».

El contingut el podem trobar en el nostre dispositiu, bé «instal·lat de fàbrica» (recordi el lector les promocions d'«inclou milers de llibres» en els e-readers) o bé per algun procés d’importació o vinculació, que permet la lectura en línia i/o fora de línia del contingut. Aquest segon cas generalment és via subscripció/compra a la plataforma adient o via les plataformes de préstec en línia que ofereixen les diferents xarxes bibliotecàries.[1] Un darrer cas és que el propi contingut es trobi vinculat amb alguna aplicació.[2]

Altres aspectes que ens descobreix l’obra són els conceptes de cronolectura i economia de l’atenció basats en el temps de consum, a més de l’audiolectura. Respecte als dos primers, exposen diferents iniciatives per a lectors selectius i amb poc temps disponible per a la lectura, com resums de lectures, obres d’extensió limitada o bé per entregues.

Sobre l’audiolectura (audiollibres), cal dir que és anterior al fenomen del llibre electrònic, però va resultar potenciat per ell. Tot i que de moment no resulta gaire popular en el nostre entorn, sí que ho és en països com els EUA, per la despesa en temps (un altre cop el temps!) en llargs desplaçaments que s'hi fa, i/o la possibilitat de combinar-ho amb altres activitats, com l’esport. El que destaquen al respecte diversos autors mencionats en el llibre és que l’audiolectura ofereix un millor grau de comprensió i que reforça l’assimilació dels continguts. També trobem una variant que és la videolectura on a més s'inclouen imatges. Aquests dos formats evidentment són especialment útils per a sectors de la població amb discapacitats visuals i auditives.

Aquests conceptes anteriors els trobem classificats en diferents categories i amb nombrosos exemples de publicacions, serveis i plataformes.

Seguim descobrint conceptes a partir de la integració de mitjans i la digitalització: la «narrativa transmèdia», on el contingut prové de diversos mitjans i/o plataformes amb la finalitat que el lector (pot ser ja podem definir-lo com a espectador?) interactuï. Tal com es defineix a la Viquipèdia:[3] «una història explicada des de diferents perspectives segons el mitjà de comunicació que s'utilitzi». Vinculat a aquest concepte trobem el de «crossmedia» on les diferents peces del contingut no es poden entendre si no tenim un fil conductor del relat.

De les diferents variants, formats i continguts, cal tenir en compte la realitat augmentada (RA), que permet complementar el contingut amb més informació, continguts addicionals, etc. i les relacions «híbrides» entre el món digital i els objectes físics: app-toy on l’objecte interactua amb l’aplicació o les obres híbrides, on es combinen el suport físic i el digital.

Finalment, els autors apunten el futur de la lectura que inclourà noves sensacions, vinculacions emocionals amb les obres, geolocalització, reconeixement de veu, etc., que seguiran transformant l’experiència de llegir.

La quarta i cinquena part de l’obra contenen un enfocament més pràctic i, igual que al llarg de l’obra, una gran selecció de dades i enllaços que complementen els diferents processos per adquirir continguts, les diferents modalitats d’adquisició i de pagament, eines de cerca per trobar continguts i aplicacions; en resum, com funciona tot aquest món: com cercar, navegar i organitzar continguts, etc. Cal destacar l’apunt sobre la gamificació (o ludificació)* o el joc com a estratègia de lectura i, especialment, en l’aprenentatge amb la finalitat de motivar, implicar i distreure.

L'apartat següent es dedica a l’avaluació. Com en la resta de funcionalitats, a Internet trobem una ingent quantitat de productes –alguns de qualitat dubtosa–, que enumeren els diferents aspectes a considerar per fer una bona tria, és a dir: com avaluem i seleccionem el més adient?

Fins ara, amb el llibre imprès, avaluàvem el contingut textual; ara, amb la versió electrònica, cal fer-ho de manera diferenciada i incloure altres elements com l’àudio, les animacions, el format, la interactivitat i la usabilitat, entre d'altres. Els autors ens proposen una metodologia i, a més, inclouen una plantilla per poder avaluar els diferents paràmetres formals i de continguts:

• Els aspectes formals inclouen: disponibilitat per a diferents sistemes operatius i  plataformes, les modalitats d’adquisició, els aspectes de seguretat, confidencialitat i privacitat, també la popularitat i el reconeixement, com avaluacions dels usuaris i la usabilitat i l’ergonomia del producte.
• Sobre els continguts: l’autoria, en referència al prestigi dels desenvolupadors, les actualitzacions dels continguts com versions, intervals de dates, regularitat a publicar nous títols, així com la varietat i la temàtica, l’accessibilitat i organització dels continguts i la flexibilitat en l’organització per part de l’usuari: cerca, anotacions, comentaris, compartició, versions i qualitat d’àudio, així com la interactivitat de l’usuari amb el contingut.

Tornant al que denominen «nou ecosistema de lectura», no podem passar per alt el model d’autoedició. I el que en altres aspectes del món digital es coneix com a «long tail»,[4] on passem de concentrar-nos en un nombre reduït de productes a poder comptar amb una quasi il·limitada quantitat, molt segmentada i especialitzada segons el cas, i que afecta el mercat, els suports i els hàbits de lectura. Nombroses dades de l’eclosió de l’autoedició i diferents eines són comentades. L’autoedició permet al autors fer el «bypass» als editors tradicionals. La diferència, però, és que el repte per a l’autor ja no és trobar un editor, ara és trobar i connectar amb els lectors.

Si al llarg de la lectura ens hem anat trobant amb un mar de dades, enllaços, exemples, eines, etc., la darrera part conté una extensa selecció bibliogràfica i tres annexos interessants amb diferents aplicacions per a la lectura, també per a infants i llibres-app on ens indiquen la disponibilitat a les diferents plataformes i un parell d’exemples pràctics d’avaluació d’un parell d’aplicacions.

En resum, entre mans tenim un treball imprescindible per familiaritzar-nos amb aquest entorn, malgrat la contradicció del suport analògic en una obra on el tema són els nous models d’edició, de lectura i les diferents aplicacions. Especialment per la gran quantitat de dades, enllaços i referències aportades, es requeriria com a mínim una opció enriquida de l’obra que permetés accedir còmodament als enllaços i a la descàrrega de la plantilla d’avaluació que ens suggereixen.

Jordi Serrano
Universitat Politècnica de Catalunya. Servei de Biblioteques, Publicacions i Arxius
Professor de l'Escola de Llibreria

*El TERMCAT proposa ludificació com a terme català per al concepte anglès gamification.