Prado, Diego. Libros dedicados: crónicas apresuradas sobre escritores y literatura. Ilust., Fernando Ferro. [Madrid]: Anexo, 2019. 150 p. ISBN 978-84-120365-1-0. 13 €.
Aquest llibre recull els articles que Diego Prado (Maó, 1970) va publicar entre 2008 i 2012 al suplement cultural del diari Menorca. L’autor sosté que són unes «crónicas apresuradas», no li portarem pas la contrària, tanmateix, nosaltres afegim que no són uns escrits d’urgència, accidentals o per sortir del pas sinó que, per damunt de tot, es tracta d’unes cròniques delectants i enamorades de la literatura, dels autors i del temps passat amb ells o viscut a través d’ells. No hi són tots els autors perquè «son muchos los escritores que faltan [...] durante un tiempo me acompañaron como el mejor de los amigos» (p. 11). Per tant, en les línies que encapçalen el volum, Prado argumenta que la tria dels escriptors és sols una mostra ben petita de tots aquells amb els quals té contret un deute de gratitud i als quals deu l’afició i la professió literàries.
El llibre és alhora un record apologètic-enamorat-reivindicatiu-melancòlic i festiu de cadascun dels autors: Kerouac, Bolaño, Rabinad, Leroux, García Pavón, Graves, Woolf –l’única contribució original i única presència femenina–, Poe, Machado, Stevenson, Kafka, Donoso, Rulfo, Sábato, Delibes, Miguel Hernández, Cunqueiro i Vila Matas, entre d’altres. Cada capítol és com una mena de nines russes, un fil d’Ariadna memorialístic en el qual Prado reviu fets i experiències personals que han modelat la seva passió lectora a través d’un recorregut que va més enllà de l’autor «principal» per acostar-nos a d’altres (Víctor Mora, Conan Doyle, Baudelaire, Twain, Salgari, i tants d’altres) o a col·leccions com les «Joyas literarias juveniles» d’Editorial Bruguera, que també han estat importants en la seva trajectòria vital i que són ensems un mirall en el qual poder reconèixer-nos. L’aproximació del Prado infant o jove a moltes de les figures literàries que admira, a vegades és fruit de l’atzar o de la seva insistència a localitzar un autor o un títol que la intuïció li diu que li agradarà. Ara bé, aquest acostament no és sols «sentimental» sinó que conté una bona dosi de crítica literària i apunts biogràfics dels literats ressenyats. I Prado ens ho explica planerament, ben bé com si ens tingués al costat, com si ens expliqués un conte perquè ell també és un «tusitala», o narrador d’històries, que és com els natius de Samoa anomenaven Robert L. Stevenson.
Per si les línies precedents no us han convidat prou a córrer a comprar el llibre i a llegir-lo, us diré que està escrit de manera excel·lent amb una prosa rica i de paraula justa, i que l’autor aconsegueix amb escreix el seu objectiu «Si ... logro trasladar el interés de la lectura..., ya me doy por enteramente satisfecho» (p. 11-12).
Concepción Rodríguez-Parada
Coordinadora del màster de Gestió i Direcció de Biblioteques i Serveis d’Informació
Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals
Afegeix un nou comentari