Rueda Ramírez, Pedro. Libros y bibliotecas en Puebla de los Ángeles: circulación atlántica y consumo de impresos (siglos XVI-XVII). Puebla: Benemérita Universidad Autónoma de Puebla; CODICIS, 2023. 276 p. ISBN 978-607-8957-16-3.
Entre els segles XVI i XVII, la ciutat de Puebla de los Ángeles va esdevenir una ubicació molt interessant des del punt de vista de la història del llibre. La situació geogràfica d’aquest indret, a mig camí entre Veracruz i la Ciutat de Mèxic, el convertien en un lloc de pas obligat per als mercaders i comerciants vinculats a la carrera d’Índies. Igualment, el fet de comptar amb una àrea d’influència molt extensa, també li possibilitava actuar com un important centre redistribuïdor de productes. És en aquest entramat comercial tan extens on hem de situar el comerç de llibres d’origen europeu i les xarxes d’intercanvi que es van configurar al seu voltant.
Ara bé, la importància de Puebla per a l’estudi del món del llibre no es limita només a la seva funció de node comercial. A banda d’això, també destacava per la gran massa de lectors potencials que residien a la ciutat, com ara professionals liberals, estudiants, membres del capítol catedralici i altres eclesiàstics que van generar una demanda constant de volums impresos i manuscrits i que van acabar formant col·leccions particulars o institucionals.
Els elements que acabem d’esmentar posen de manifest l’interès que podria suscitar una monografia dedicada exclusivament a la ciutat de Puebla i el seu paper en el comerç atlàntic de llibres. Per sort, aquest estudi ja existeix i constitueix el nucli central de l’obra que tenim entre les mans. El seu autor és Pedro Rueda, que actualment és catedràtic del Departament de Biblioteconomia, Documentació i Mitjans Audiovisuals de la Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals (UB) i que és conegut per ser un dels màxims experts en la història del llibre del territori hispànic i llatinoamericà. Rueda ha tocat moltes facetes d’aquesta temàtica, però, potser, la que més ha cultivat ha estat la de la circulació de llibres a través de la carrera d’Índies, que fou el tema de la seva tesi doctoral. No obstant això, al llarg de la seva prolífica trajectòria, ha abordat així mateix altres matèries que també es manifesten en el llibre que ens ocupa, com ara la propaganda i la publicitat de llibres a través de catàlegs, les xarxes i els agents que van participar en aquest comerç, el control inquisitorial o la història de les biblioteques.
L’obra en qüestió és una recopilació de treballs previs ja publicats per l’autor. Tanmateix, al llarg de les seves pàgines es pot apreciar una exhaustiva tasca de revisió i la inclusió d’una presentació i d’un capítol introductori inèdit (el primer de tots). En el transcurs de la lectura, podem notar com l’autor ha canviat alguns dels títols per dotar l’obra d’una major cohesió i també apreciem algunes actualitzacions bibliogràfiques que no apareixen en els escrits originals. En tractar-se d’una compilació de treballs previs, els capítols formen una unitat autònoma i independent, però l’ordre en què estan disposats permet que al mateix temps hi hagi un fil conductor lògic i coherent entre ells. A banda d’això, els temes moltes vegades es van entrellaçant al llarg dels apartats, de manera que podem trobar alguns noms que apareixen en més d’un capítol i també dinàmiques que es van repetint en el conjunt de l’obra. Per elaborar els diferents capítols, Rueda ha emprat fonts de tota mena procedents d’ambdues bandes de l’Atlàntic: catàlegs de llibreters i impressors, registres de la Casa de la Contratación, fonts notarials...
La monografia consta de vuit capítols que es distribueixen en tres apartats. La primera d’aquestes seccions comprèn els capítols 1, 2 i 3 i aborda el trajecte i la circulació de llibres entre la península Ibèrica i el continent americà. La segona inclou els capítols 4 i 5 i tracta el procés de distribució i venda dels volums que van travessar l’Atlàntic. La tercera secció consta dels capítols 6, 7 i 8, i analitza com aquestes obres van acabar formant part de col·leccions particulars o institucionals de Puebla.
Dels tres apartats que acabem de mencionar, el primer i el segon són els que més s’assemblen. En tots dos, Rueda dona molta importància al paper dels intermediaris que van fer possible aquest comerç d’impresos i manuscrits i dona molt de pes al funcionament d’aquests enviaments. També ens aproxima a l’aparell burocràtic que hi havia al darrere del tràfic d’aquests productes que, al cap i a la fi, és el que ha permès que existeixin la major part de les fonts disponibles. La tercera part de la monografia se centra en el destí que van tenir aquests llibres arribats de l’altra banda de l’Atlàntic i en com la documentació generada per la carrera d’Índies pot contribuir a rastrejar la formació d’algunes biblioteques. S’ha de dir, a més a més, que en aquesta part Rueda va molt més enllà d’una anàlisi superficial de les biblioteques seleccionades i mostra un afany per esbrinar la utilitat pràctica dels títols que les conformen, així com els motius de la seva selecció.
La monografia comença amb una presentació que serveix com a nexe entre els diferents apartats. A partir d’aquí es dona pas al cos central de l’obra, començant per un capítol inèdit i de caràcter introductori que mostra el paper que va tenir Puebla dins dels circuits atlàntics i que descriu el context social d’aquesta ciutat.
El segon capítol gira al voltant del catàleg de llibres imprès a Sevilla l’any 1680. Es tracta d’una relació dels impresos que Diego Crance es va endur per vendre a Nova Espanya en un dels seus viatges comercials. Partint d’aquest document, l’autor explora diversos temes que hi tenen a veure, com ara el procés d’’enviament i de pagament de llibres; el control inquisitorial; la figura de Diego Crance com a intermediari d’aquest comerç i les col·laboracions comercials que aquest va tenir amb l’impressor sevillà Tomás López de Haro. També ofereix una breu anàlisi dels llibres inclosos dins del catàleg.
El tercer capítol se centra específicament en l’abastiment de llibres de música o de capella. Aquests eren uns llibres clau per als capítols catedralicis i es caracteritzaven per tenir una gran dosi d’utilitat i un preu molt elevat. Rueda reconstrueix les xarxes d’abastiment d’aquests productes i ressalta la importància que els llibreters de Sevilla van tenir en tot aquest entramat.
El quart capítol tracta dels llibreters i les llibreries que existien a Puebla durant la primera edat moderna. A través d’ell, l’autor descriu els primers negocis libraris que van existir en aquesta ciutat i se centra particularment en la figura de Diego López. Aquest llibreter, a principi del segle XVII, va obrir una botiga al centre de Puebla i fou el primer a tenir contacte directe amb llibreters sevillans. Rueda aborda de manera detallada les relacions que Diego López va tenir amb el llibreter sevillà Antonio de Toro i analitza el contingut d’alguns lots que aquest li va enviar.
La figura d’Antonio de Toro torna a aparèixer en el cinquè capítol de la monografia, però aquest cop amb un protagonisme encara més destacat. En aquest capítol, Rueda para atenció en les xarxes comercials d’aquest personatge. En especial analitza l’aliança que Toro va forjar amb el llibreter Juan López Román, que va permetre que tots dos dominessin durant un temps el mercat de distribució de llibres als virregnats americans. Al llarg d’aquestes pàgines, l’autor presenta una radiografia molt detallada dels enviaments que van fer mitjançant la carrera d’Índies que, alhora, permet reconstruir una panoràmica més general del funcionament d’aquests negocis.
En el capítol sisè, Rueda construeix un relat al voltant dels llibres que Juan Rodríguez de León, canonge de Tlaxcala, va endur-se en el seu viatge cap a Nova Espanya l’any 1633. L’anàlisi de la biblioteca d’aquest eclesiàstic ha estat possible gràcies a l’enregistrament que es va fer dels volums a l’hora d’embarcar-los. La relació resultant mostra el conjunt de llibres que el canonge va seleccionar expressament tot i les incomoditats del viatge i, per tant, constitueix una mostra força representativa dels seus interessos personals. A banda d’explicar de manera molt interessant com va ser el seu trajecte cap a Puebla, Rueda analitza la memòria de llibres i especula sobre la possible utilitat que podrien haver tingut per al canonge.
El setè capítol se centra en la memòria dels llibres d’autors portuguesos que el bisbe Manuel Fernández de Santa Cruz va comprar a Lisboa durant l’últim quart del segle XVII. Rueda examina les temàtiques que són presents en aquesta relació i teoritza sobre els motius de la seva selecció. Igual que a la resta dels capítols, la carrera d’Índies també hi és present, ja que l’autor reconstrueix els tràmits que van haver de passar aquests volums fins a arribar a Puebla.
L’últim capítol aborda dos enviaments de llibres que es van remetre des de Sevilla al prior del Convent dels Agustins de Puebla. A partir de les llistes conservades dels volums que es van remetre, l’autor segueix la pista dels interessos concrets dels religiosos d’aquest convent i també aborda el procés que van seguir per aconseguir-los mitjançant la carrera d’Índies. En consonància amb els altres capítols, Rueda presenta l’anàlisi dels enviaments concrets, explica els possibles motius de la tria de determinats títols i descriu la burocràcia que va formar part del seu enviament. El llibre finalitza amb un apèndix on es transcriuen les memòries referides al llarg del volum i on s’identifiquen la major part de les edicions esmentades.
A tall de conclusió podem dir que el nou llibre de Pedro Rueda, tot i estar constituït per una agrupació de treballs independents, no es percep com una acumulació d’estudis inconnexos, sinó més aviat el contrari, es comprèn com un producte coherent i ben travat. A banda d’això, està escrit amb un llenguatge molt dinàmic i planer i es presenta dins d’una edició clàssica i molt ben cuidada.
Natàlia Vilà Urriza
Investigadora predoctoral. Departament d’Història Moderna i Contemporània. Universitat Autònoma de Barcelona
Afegeix un nou comentari