Blackburn, Maggie. Little bookshop of murder. New York: Crooked Lane Books, 2020. 270 p. ISBN 978-1-64385-438-0.
Quan la Hildy, la mare de la Summer, mor de manera sobtada, aquesta investigadora acadèmica especialitzada en Shakespeare (i amb una carrera que fa aigües fruit d’un incident vergonyós viralitzat a les xarxes), es veu obligada a tornar al seu poble natal per fer-se càrrec de la llibreria de la seva mare. Un local situat a primera línia de mar i especialitzat en novel·les romàntiques i de misteri que tothom s’estima moltíssim. Bé, tothom menys la Summer, que es creu millor que els lectors d’una literatura que ella considera inferior.
Mentre intenta arranjar-ho tot per poder tornar a la seva vida i deixar el passat enrere, troba una misteriosa nota que sembla indicar que la mort de la seva mare no va ser del tot natural.
A la terrible notícia del possible assassinat, la davallada de la seva carrera, i la terrible amargor provocada pel fet d’haver d’heretar un negoci que rutlla a la perfecció i funciona pràcticament sol, s’afegeix el pes d’una investigació amateur mitjançant la qual intentarà descobrir qui va matar la Hildy.
La investigació es resol a batzegades i per troballes fruit de l’atzar que poc tenen a veure amb l’habilitat detectivesca de la protagonista. L’únic que rivalitza amb la seva poca traça és el policia del poble, decidit a tancar el cas de la Hildy com una mort accidental per motius personals que ni tan sols es molesta a amagar. La Summer és ajudada pels membres del club de lectura de la llibreria, un seguit de personatges que bé podrien haver-ne sigut només un o dos, ja que la seva aportació és més aviat minsa i poca cosa les diferencia entre elles.
Quan per fi se’ns obsequia amb una resolució, no obtenim la satisfacció de saber que per fi s’ha resolt un misteri incomprensible. La resposta més evident des del principi és l’única que ens dona aquesta novel·la, fent que es negui a deixar créixer els seus personatges o donar-nos una trama apassionant que ens mantingui a l’aguait.
L’únic misteri veritablement irresoluble al llibre és el motiu pel qual la Summer és un personatge tan summament insofrible i desagradable quan tenim evidències que la seva figura materna va ser un ésser de llum ple de bones intencions. La protagonista no deixa el seu caràcter esnob en cap moment, que la fa menystenir els clients que l’ajuden a mantenir viu el somni de la seva mare (la llibreria). No hi ha un aprenentatge ni un canvi d’opinió, la Summer acaba el llibre igual que l’ha començat: repudiant la literatura de gènere. Una postura incomprensible si tenim en compte el tipus de llibre que estem llegint, que fa evident que l’autora no comparteix el parer de la seva protagonista.
I finalment m’agradaria condemnar un altre assassinat que queda impune en aquesta obra. Durant tot el llibre s’apallissa, s’assassina i es desmembra l’art de la correcció i l’edició. Cada dues pàgines trobem incongruències greus en frases en què es canvia el nom dels personatges, es «desvetlla» informació que ja s’havia donat, s’obliden les estructures gramaticals i es canvia la perspectiva de la narració. I no passa res. Això la policia no ho investiga.
En els últims anys s’ha donat un veritable fenomen literari que ha resultat en milers de llibres que s’emmarquen dins de l’anomenat cozy mystery, novel·les de misteri en què el suspens es barreja amb escenaris acollidors i una mica de comèdia. Alguns dels elements que semblen obligatoris en aquestes obres són els pobles petits o les llibreries, just com en aquest llibre. No dubto que en alguns casos la combinació deu donar resultat, de fet, és evident que ha resultat molt atractiva per a un sector de lectors. Per desgràcia, a Little bookshop of murder, com ha passat en altres casos, sembla que l’autora s’ha limitat a anar marcant elements en una checklist imaginària que són obligatoris en la literatura d’aquest tipus per apel·lar aquests lectors.
En un llibre que intenta apel·lar aquests lectors, trobem massa evidències que es menysprea el seu públic objectiu i l’art literari que teòricament s’està alabant. El que presumptament seria una carta d’amor als llibres s’acaba convertint en un producte més.
Graduada en Gestió d’Informació i Documentació Digital
Afegeix un nou comentari