«Llegim?: com fer lectors entusiastes»

Portell Rifà, Joan. Llegim?: com fer lectors entusiastes. Barcelona: Abadia de Montserrat, 2017. 157 p. (Créixer; 5). ISBN 978-84-9883-926-5. 14,90 €.

Un dels reptes de la nostra societat actual és ‒ja ho diu el subtítol‒ crear lectors entusiastes. O sigui: és relativament fàcil crear lectors per obligació, però no aporta bons resultats... En canvi, encomanar el gust per la lectura i les ganes d’obrir pàgines noves és una tasca que, malgrat que és costosa, aporta uns resultats molt satisfactoris.

Joan Portell escriu aquest llibre orientat a totes aquelles persones que tenen l’objectiu de fomentar l’hàbit lector (mestres, pares, bibliotecaris, etc.: el ventall és ampli). Però tal com ell mateix ens diu, el llibre no ofereix pocions màgiques. Tanmateix, una sèrie de consells, estratègies i recomanacions faran que aquesta tasca ens sigui molt més fàcil.

Portell és professor universitari i escriptor. De la seva biografia destacarem que va ser codirector de la revista Faristol durant el període 2007-2017 i que actualment col·labora habitualment en diferents mitjans de comunicació i revistes. L’any 2008 va rebre el Premi Llibreter pel llibre Fill de Rojo, il·lustrat per Ignasi Blanch, i el 2012 va rebre el Premi Pica d’Estats en la categoria de premsa escrita d’informació general.[i]

Com s’estructura el llibre?

La lectura es divideix en vuit capítols ben estructurats que s’acompanyen de bibliografia i també, ‒i això ho trobo molt interessant‒ d’experiències personals de l’autor mateix.

No és la meva intenció fer un resum capítol a capítol, però sí que voldria subratllar algunes de les coses que s’hi diuen i que he trobat que valen la pena de destacar:

• Tot i que s’ha dit fins a la infinitat (i més), es remarca molt la necessitat de llegir amb els nanos. De primer, llegir-los contes i, després, llegir amb ells. L’infant s’ha de trobar acompanyat en aquest procés fins a convertir-se en un lector autònom (tot i que això no vol dir que no puguem seguir llegir amb ell, òbviament). Quants decàlegs s’han escrit al voltant d’aquest tema? Centenars. Llegir amb ells i llegir nosaltres, que ens vegin llegir, que s’adopti l’hàbit lector com una cosa habitual i quotidiana.
• És important que cada infant tingui la seva pròpia biblioteca, una base on poder tenir els seus llibres a l’abast.
• No s’ha de veure la lectura digital com un enemic. Ha vingut per quedar-se i l’hem de convertir en la nostra aliada. Quants fòrums literaris, fan-fictions o booktubers existeixen? Si els acompanyem en aquest món sabran triar i gestionar millor tota aquesta informació.
• La importància de triar bé les lectures és una gran responsabilitat. Molts pares (i no pares) tenen dubtes a l’hora de triar. Portell ofereix una àmplia gamma de recursos que va des de diferents títols bàsics a tot un recull de recursos on informar-se (revistes, blogs, premsa, etc.). Hem de pensar sempre que un bon llibre és aquell que té la capacitat de comunicar-nos alguna cosa i oferir-nos certa capacitat de sorprendre’ns.
• Les escoles també hi juguen un paper molt important. Estaria bé que els infants obtinguessin recomanacions lectores el màxim de personalitzades possible (sabem que hi ha pocs recursos, però cada nen és un món: alguns tenen diferents situacions a casa, a d’altres els pot costar més de llegir...). Cal la implicació de tots i mirar de variar pel que fa a la temàtica i el format. Es poden fer moltes activitats a les escoles! (exposicions, racons de lectura, destacats del mes, hores del conte...).
• Finalment, no oblidem que tenim unes fantàstiques biblioteques públiques on hi ha zones diferenciades com el Racó de Pares o la zona de Petits Lectors (algunes fins i tot comencen a fer espais per als adolescents). Caldria aprofitar les activitats que s’hi fan i els serveis que s’hi ofereixen.

Alguns dels consells que també m’han agradat molt són els de potenciar la lectura en qualsevol lloc (o sigui, més enllà de l’escola, la biblioteca o la pròpia llar). Per exemple, a la platja, als museus o al cotxe (escoltar audiollibres, parlar dels últims llibres llegits, interpretar mapes i anar mencionant les ciutats i pobles per on es va passant...).

Finalment, també he trobat molt interessant el capítol dedicat a les dificultats lectores, escrit per Anna Nolla i Montse Segarra, mestres i logopedes del CREDA (Centres de Recursos Educatius per a Deficients Auditius). És important detectar-les perquè, si no es llegeix bé, el ritme d’aprenentatge serà més lent i més complicat. I quan parlem de llegir bé ens referim sobretot a entendre el que diu un text, sigui quin sigui.

Cal saber què diu allò que tenim al davant, comprendre bé el significat de les paraules i el seu conjunt. Molta gent pensa sovint en la dislèxia, però hi ha molts tipus de dificultats lectores:

• Dificultats d’origen emocional, com possibles traumes
• Dificultats d’origen evolutiu, i per tant és indispensable no comparar-los amb altres
• Dificultats d’origen físic, com ara a l’oïda o la vista
• Dificultats d’origen intel·lectual
• Dificultats d’origen sociocultural

Pares i mestres han de saber observar i estar al cas. Col·laborar i demanar ajuda quan faci falta és bàsic per a la bona evolució de l’infant.

Resumint: un llibre imprescindible per conèixer les eines que ens permetran crear petits grans lectors. 

Eli Ramirez   
Bibliotecària, CRAI Biblioteca del Campus Bellvitge, UB