Llibres (sur)realistes per conèixer la realitat

Turrión Penelas, Celia. El contrato fantástico. Zaragoza: Pantalia, 2016. 63 p. (Cuadernos Hexágono; 5). ISBN 978-84-942456-4-0. 8 €

Què tenen en comú creadors d’àlbums com David Wiesner, Chris Van Allsburgh, Nikolaus Heidelbach, Quint Buchholz, Javier Sáez Castán, Shaun Tan, Jimmy Liao i Anthony Browne? La resposta és fàcil per a aquells que coneixen les seves obres: poden qualificar-se de surrealistes, tot i que, com assenyala Turrión, molts d’aquests autors no se sentin còmodes amb aquesta etiqueta. Sorprèn que l’autora d’aquest assaig, amb intenció d’evitar equívocs, substitueixi el terme surrealisme per «fantasia alliberadora», que defineix com «una opción creativa basada en el extrañamiento» (p. 15). Aquesta decisió aconsegueix l’efecte contrari, perquè l’objecte d’estudi d'El contrato fantástico són els relats il·lustrats, àlbums, còmics i llibres-joc de concepció o temàtica surrealista.

Els capítols en què es divideix aquest assaig defineixen diferents aproximacions d’aquesta anomenada «fantasia alliberadora». Turrión distingeix magníficament els mecanismes narratius i els temes que la concreten i enriqueix la seva argumentació amb fonts històriques. L’autora presenta nombrosos exemples i identifica els efectes que produeixen aquestes obres en els joves lectors. Els títols dels apartats són ben explicatius:

«El azar y la transgresión de las leyes de la lógica» presenta obres, en format llibre i en versió digital, que són resultat de la combinació de diversos elements lingüístics o visuals, a l’estil dels cadàvers exquisits, i que requereixen la participació activa del lector. També inclou àlbums que integren elements fantàstics en la quotidianitat dels personatges, sorprenent-los a ells i als lectors.

«Del juego imaginativo a la creción literaria» mostra còmics i àlbums fruit de la fusió del joc imaginatiu (a l’estil Rodari) i de l’elaboració reflexiva.

«La nostalgia vanguardista» identifica aquells autors que adopten tècniques o elements propis del surrealisme a mode d’al·lusió o d’homenatge. Obres amb múltiples capes d’interpretació amb referències intertextuals, principalment intericòniques, que tenen un doble destinatari (infant i adult). En aquesta secció també s’inclouen llibres facsímils d’autors surrealistes.

«La (i)lógica de las normas sociales» agrupa els llibres que trenquen les normes socials tot convertint-se en espais subversius de les lleis dels «adults». En aquesta mateixa línia, «La libertad del espacio onírico» presenta aquelles obres que giren al voltant del món del somni, com un exemple d’espai irracional i alliberat de qualsevol norma.

«La proyección del inconsciente» reivindica els llibres il·lustrats i els àlbums que presenten propostes pertorbadores que fan aflorar les obsessions i els traumes infantils. Argumenta que, gràcies a l’ús de textos i imatges simbòliques i metafòriques, es promou que el lector reflexioni.

Turrión acaba l’assaig fent referència als agents implicats en el «contracte surrealista»: «La visibilidad del autor fantástico» recull la veu dels autors, i «Hagamos un trato. El pacto de la fantasía liberadora con el lector» se centra a resumir aquest «contracte» que ha de servir per conèixer, a partir de la fantasia, maneres d’entendre la realitat.

Celia Turrión compagina la feina de docent (Universitat Autònoma de Barcelona), d’investigadora (Grup de Recerca de Literatura Infantil i Juvenil i Educació Literària, GRETEL) i d’editora (Edelvives). Producte d’aquest triple perfil, l’assaig és entenedor, rigorós i presenta una bibliografia actual i acurada. Es tracta d’un text d’imprescindible lectura per als interessats a aprofundir en l’anàlisi de llibres il·lustrats i narratives gràfiques.

Respecte a l’edició de la col·lecció Cuadernos Hexágono, on s’inclou El contrato fantástico, és destacable un aspecte que alguns elogiaran i altres criticaran: la presència de subratllats i notes aparentment manuscrites. A aquells que no saben llegir sense un llapis a la mà i subratllen el que creuen més rellevant i escriuen anotacions als marges, tot dialogant amb l’autor, els farà nosa. A altres, però, els ajudarà a identificar ràpidament les idees principals i els facilitarà la relectura (vegeu la ressenya d'Érase una voz: el primer libro del bebéde Beatriz Sanjuán (2016), per Marta Roig).

Emma Bosch
Departament de Didàctica de les Ciències Socials, de l'Educació Musical, de l'Educació Física i de l'Educació Visual i Plàstica, Universitat de Barcelona

tipus document

Afegeix un nou comentari

Filtered HTML

  • Les adreces web i de correu electrònic es transformen en enllaços automàticament.
  • Etiquetes HTML permeses: <a href hreflang> <em> <strong> <cite> <blockquote cite> <code> <ul type> <ol start type> <li> <dl> <dt> <dd>
  • Les línies i paràgrafs es trenquen automàticament.