«Los poderes de la lectura por placer»

Ramírez Leyva, Elsa M. (coord.). Los poderes de la lectura por placer. México: UNAM. Instituto de Investigaciones Bibliotecológicas y de la Información, 2022. XVII, 232 p. (Lectura: pasado, presente y futuro). Disponible també en línia: https://ru.iibi.unam.mx/jspui/bitstream/IIBI_UNAM/603/1/poderes_lectura.pdf. ISBN 978-607-30-7002-7.

L’Instituto de Investigaciones Bibliotecológicas y de la Información (IIBI) de la Universidad Nacional Autónoma de México (UNAM) va engegar el 2003 el Seminario de Investigación de Lectura, del qual porten 13 edicions. Aquesta obra és el recull de la 13a edició, duta a terme el novembre del 2021. Es van editar en paper 100 exemplars i es pot trobar sota llicència Creative Commons a: https://ru.iibi.unam.mx/jspui/bitstream/IIBI_UNAM/603/1/poderes_lectura.pdf

En la presentació trobem, en paraules d’Elsa M. Ramírez Leyva, la seva coordinadora i ponent de la darrera de les 16 intervencions, la seva finalitat:

«El propósito de este seminario es reunir argumentos desde diferentes perspectivas multidisciplinarias que reivindican la lectura por placer como una de las prácticas a las cuales la ciudadanía tiene derecho, pero también fundamentar su contribución a su formación a lo largo de la vida, a fin de que tengan más posibilidades de acceder a la información que les permita tener oportunidades para participar en diversas actividades con una mayor preparación, certidumbre y responsabilidad».

Les diferents comunicacions s’articulen al voltant de quatre eixos temàtics:
1. «La producción de la lectura por placer»
2. «Los efectos de la lectura por placer»
3. «Contribución de la lectura por placer a la formación académica»
4. «La lectura por placer en el campo bibliotecario»

Ja en la presentació es situa la lectura per plaer en dues dimensions: la lectura com a entreteniment i part de l’oci (per la qual cosa, en l’àmbit acadèmic, no se li atribueix la seva contribució al desenvolupament de les capacitats intel·lectuals ni a la formació de les comunitats) i, d’altra banda, se l’associa a diferents riscos, ja sigui per qüestions ideològiques, morals o psicològiques que han comportat que se l’hagi intentat dirigir i controlar en determinades èpoques.

La producción de la lectura por placer
En el primer eix esmentat, sobre la producció de la lectura per plaer, la primera aportació la fa en Jorge Larrosa Bondia de la Facultat d’Educació (Departament de Teoria i Història de l’Educació) de la Universitat de Barcelona amb la seva conferència «El aprendizaje de los placeres» (p. 3-11).

Parteix de la base que la separació essencial no s’ha de donar entre plaer i esforç, sinó entre plaer i producció o utilitat. En aquest sentit proposa pensar la lectura a l’escola com un temps no productiu i com una activitat on es conrea i se n’aprèn el plaer. En aquest conreu l’esser humà expandeix el plaer en la satisfacció de les necessitats o carències. El plaer pot ser perfeccionat i incrementat. Ens parla de la lectura escolar i estudiosa que requereix una dedicació atenta i curosa i cal exercitar-la amb perseverança. Considera que a l’escola hi ha d’haver un plaer en l’aprendre i un aprendre el plaer.

Remetent-se a Jorge Luis Borges diferencia l’estudi d’una llengua per plaer, per conèixer la seva tradició literària, per sentir les seves paraules, que podem adjectivar com no ho fem amb la nostra llengua materna ni amb les llengües que aprenem per la seva utilitat. Explicita que aquesta distinció no es troba en la llengua en si mateixa sinó en la manera com ens hi relacionem.

Conclou citant sor Juana Inés de la Cruz i la seva defensa del seu dret al saber, a l’estudi, al plaer d’aprendre. De gaudir de mestres i de compartir amb els condeixebles les seves lectures i poder parlar del que s’ha llegit. Ens proposa una reflexió: Què és el que destorba el plaer de la lectura i l’estudi i la possibilitat d’aprendre-ho i conrear-lo?

La segona aportació la fa Juan Domingo Argüelles, escriptor, editor, crític literari i promotor de lectura de Mèxic. «Placer y conocimiento: dos potencias de la lectura» (p. 13-24).

En aquesta ponència, l’autor ens remet a Daniel Pennac i explica com va ser mal interpretat pels promotors de la lectura, que van acceptar la seva versió més simplista i van abraçar la lectura per a l’entreteniment i la diversió, obviant el gaudi espiritual i fins i tot físic en la realització d’allò que es considera bo o que ens agrada. Citant Roland Barthes, ens recorda que hem estereotipat el plaer pensant que ve donat per la infantilització del text que es pot apreciar en la producció literària de certs autors. Esmenta que l’art de viure també és un plaer i que un lector de llibres científics també pot gaudir del plaer de la lectura.

Rememora com va esdevenir la mort del text per tal que recaigués sobre els autors la importància de la creació i com les editorials volen lectors fràgils, no literaris, la qual cosa ha portat a la literatura a perdre la seva virtut de ser mitjancera del saber. Remarca el fet que els textos han de ser estètics i que si no ho són és perquè tampoc ho és ja l’escriptura. Al seu parer, Barthes, juntament amb Harold Bloom i George Steiner, configuren un triangle de lectors crítics. Es declara més proper a aquest últim que advoca per l’equilibri entre el text i la seva admiració pels grans mestres. Tot i això, no renuncia a la importància que en la seva formació va tenir Barthes de qui va obtenir ensenyaments que considera encara vigents.

Aline de la Macorra, fundadora, el 1994, de Colorines Educación, entitat formada per un col·lectiu cultural que dissenya programes de capacitació per a professionals de les ciències educatives i humanístiques, de Mèxic, és l’autora de la següent contribució: «Leer por placer, un brinco a las emociones y la imaginación» (p. 25-36).

En la seva conferència, l’autora ens proposa fer la nostra història lectora, observar com unes lectures ens han portat a altres i com en fer-la estem descobrint i ensenyant als altres una part molt important de nosaltres mateixos. Considera que la lectura per plaer es dona al llarg de tota la nostra vida, des de la primera infantesa i fins al final. Es pregunta per què hem de llegir per plaer i ens n’exposa algunes raons que tria entre moltes d’altres.

Ens recorda que tot i que les emocions són subjectives, no distingeixen entre ficció i realitat i que quan li donem significat a una emoció la convertim en un sentiment i la fem conscient. Considera que és important parlar de les nostres emocions perquè, entre altres coses, ens permeten reconèixer les dels altres. També ens permet controlar-les i desenvolupar una més gran competència emocional. Cita Rafael Bisquerra que parla dels cinc elements que componen les competències emocionals i ens les defineix.

Ens parla dels àlbums il·lustrats i de les relacions que s’estableixen entre les imatges i el text. De les emocions que ens generen. Constata que tant els adults com els infants tenim mons imaginaris i que els dels infants són més ufanosos. Considera que aquests mons imaginaris tenen un doble paper. D’una banda, són referències que ens permeten interpretar el món intern de les persones, i d’una altra, intervenen en els processos formadors de la societat. Finalitza la seva exposició compartint-nos l’experiència lectora d’una selecció de cinc àlbums i recordant-nos que els llibres són una finestra que va directa al nostre cor.

Evelio Cabrejo Parra, psicoanalista i lingüista colombià, especialista en oralitat i pedagogia de la lectura, que dirigeix l’Observatorio Lectura y Primera Infancia de l’associació Acciones Culturales Contra Exclusiones y Segregaciones (ACCES), de Colòmbia, és l’autor del treball següent: «Beneficios de la lectura en voz alta durante la primera infancia» (p. 37-48).

Ens presenta una experiència de lectura en veu alta que es duu a terme sota l’auspici de l’associació ACCES, nascuda a França, que es porta realitzant des del 1982, amb infants dels 0 fins als 5/6 anys, i com els seus resultats exitosos podrien considerar-se l’inici de la lectura per plaer. Comença remetent-nos a diversos estudis sobre els processos lingüístics, les capacitats lingüístiques precoces i la sensibilitat a les diferents fonacions lingüístiques amb força detall i documentació. Segueix remarcant com el triangle format per l’adult, el llibre i l’infant construeixen la lectura per plaer en un perfecte equilibri on la paraula, les entonacions i l’afectivitat faciliten l’apropiació de la llengua, nodreixen la capacitat de pensar i activen la imaginació.

Ens presenta el dispositiu de lectura, el seu funcionament i el perquè se’l tria per a les pràctiques d’ACCES. Ens trobem amb unes sessions de lectura que es realitzen en petits grups per part d’uns lectors/es professionals que són els encarregats de dinamitzar els projectes en col·laboració amb la biblioteca de la regió que el demana. Es tracta de projectes de durada variable que instauren una dinàmica entre els infants, les seves famílies i les biblioteques de manera que, un cop els lectors/es s’allunyen, continuen en funcionament perquè han permès crear un vincle entre les famílies i la biblioteca. Tot i que requereixen una important inversió de recursos, sobretot humans, els resultats demostren que paga la pena pels avantatges que comporten.

La darrera intervenció d’aquest apartat la fa Julio Alonso Arévalo, cap de la biblioteca de la Facultad de Traducción y Documentación de la Universidad de Salamanca: «Biblioterapia: la lectura como fuente de placer y de bienestar» (p. 49-59).

Es tracta de la presentació d’un estudi de camp realitzat el 2020 per la Universidad de Salamanca dut a terme per bibliotecaris, psicòlegs i metges, l’objectiu del qual era comprovar en quina mida el gust per la lectura s’identifica amb els valors tradicionals que té associats i en quina mida s’associa amb els beneficis que produeix sobre la salut. L’exposició comença amb una introducció per definir què és la biblioteràpia i la seva evolució històrica. Tot seguit, se’ns presenta l’estudi de camp amb la mostra de participants, formada per persones que tenen la lectura com a activitat habitual, la metodologia emprada per a la recollida de les dades: una enquesta amb deu frases per valorar l’autoidentificació i l’acord, l’anàlisi detallada de les dades, i les conclusions.

L’enquesta es va realitzar el 2017 i es van obtenir 1.511 respostes amb una descompensació per gènere dels participants (75,9 % dones i 24,1 % homes). Hi van participar lectors/es espanyols i llatinoamericans. Entre les conclusions obtingudes es pot destacar que els enquestats consideren la lectura com una activitat que va més enllà de la informació i formació de la persona i que els serveix per obtenir valors gratificants que incideixen en estar millor amb un mateix i amb els altres.

Los efectos de la lectura por placer
En el segon eix temàtic d’aquest llibre se’ns posen a l’abast diverses aportacions sobre els efectes de la lectura per plaer. La primera, d’Agustín Vivas Moreno, catedràtic d’Arxivística de la Facultad de Ciencias de la Documentación y la Comunicación de la Universidad de Extremadura, és: «Heráclito contra Demócrito: la lectura como imagen del mundo en el Barroco» (p. 63-79).

En aquesta aportació, se’ns contraposen artificiosament dues concepcions antagòniques de la vida representades pels dos filòsofs presocràtics esmentats al títol de la dissertació que eren una figuració molt present en el Barroc. Per Demòcrit, la vida era una comèdia graciosa que no s’havia de prendre seriosament, mentre que per a Heràclit era un teatre de desgràcies. La realitat barroca acaba representada com una tensió de forces que s’enfronten i es necessiten. Es tracta d’un equilibri dinàmic: el misticisme com a afirmació individual i l’espectacle com a atracció.

Val a dir que al segle XVII, la lectura oralitzada o escrita reuneix una sèrie de pràctiques que conformen un públic extens de múltiples lectors populars que engloba tant alfabets com semianalfabets i analfabets. L’autor analitza, profusament, les lectures que s’hi feien (des de les religioses, al teatre, les històriques o les efímeres) i els autors, i conclou, entre d’altres consideracions, que la lectura plaent es constitueix com un element contradictori, que tant es fa servir com a element conservador del poder establert com, alhora, com a mecanisme transgressor i que, amb ella, es manipulen els comportaments i la voluntat i es constitueix l’opinió pública mentre es preserva l’ordre social.

Camilo Ayala Ochoa, cap del Departamento de Contenidos Electrónicos y Proyectos Especiales de la Dirección General de Publicaciones y Fomento Editorial de la Universidad Nacional Autónoma de México (UNAM), escriu: «La vida como libro, el resto es silencio» (p. 81-91).

Conferència amb to narratiu en la qual, partint de la mirada als estudis i els llibres de l’autor, se’ns parla de les biblioteques personals, dels llibres llegits i dels que ja no es llegiran. Dels diversos i nombrosos oficis especialitzats al voltant del llibre i de l’edició. S’afirma que els que hi treballen miren de transcendir més enllà de la vida i que aquesta és com una biblioteca que anem formant i organitzant. Constata que alguns edificis públics religiosos són com un llibre: has de passar per les capelles, que serien els capítols per arribar a l’altar. Potser per això tenim en els llibres elements de l’arquitectura com ara la portada i el frontis.

Citant Borges i Calvino, ens proposa imaginar la història com un gran llibre col·lectiu. El primer mantenia que es podria fer una història de la literatura sense citar-ne cap autor, i el segon va més enllà afirmant que són els llibres els qui ens escriuen a nosaltres i fins i tot els lectors també són llibres. Compara la vida amb un llibre amb les pàgines en blanc que anem escrivint, a voltes, sense la nostra intervenció. També ens parla dels cementiris on podem veure imatges d’àngels amb llibres i que són un memento mori.

Ens diu que comprenem la vida com si fos un llibre i que la història del llibre és la història de la por a la mort, i per això són una raó de vida. De com en la pandèmia recent molts de nosaltres es vam refugiar en la lectura que ens va salvar la vida i ho continua fent. Explicita que el marc del discurs del llibre és el silenci i cita Auster, quan manté que la literatura és soledat: s’escriu en soledat i es llegeix en soledat, tot i que l’acte de llegir permeti la comunicació entre dos éssers humans.

Creu que els llibres són la millor herència que deixem als fills, millor que els estudis. I ens recorda que es van convertint en objecte de culte en una societat illetrada, virtualitzada, on tan sols importa l’accés als continguts. Acaba confessant que no pot concebre la vida més que com un llibre i que la resta és silenci, com diu el títol de la seva exposició.

Daniel de Lira Luna, titular del Centro de Documentación Sor Juana Inés de la Cruz professor investigador de la Facultad de Filosofía y Letras de la UNAM (Mèxic), escriu: «Espejo de lectura, lectores prínceps y placeres divertidos: El libro salvaje de Juan Villoro» (p. 93-108).

En la seva contribució es fa el propòsit de veure si el discurs del plaer pogués també funcionar per dissoldre aquella equació que vincula la lectura i l’educació i si, ambdues, són un mal necessari de l’escola. Parteix de la consideració que el plaer es fa difícil de concretar i expressar amb paraules, ja que el plaer de la lectura tan sols el pot sentir el lector que ha fet via per un camí d’experiències diverses, sortejant la lectura acadèmica i la lectura estètica quan parlem d’un lector lletrat.

Afirma que el plaer de la lectura està en funció del lector, de la seva edat i maduresa personal i emocional, entre altres consideracions que tenen a veure amb el moment i fins i tot el lloc en què es dona aquest apropament al text. Això fa que llegir sigui un acte de sensibilitat complex i que els poders de la lectura esdevinguin molt diversos. Fa una passejada per la cultura bibliogràfica mexicana dels segles XX i XXI dels llibres per a infants i joves per acabar centrant-se en l’escriptor Juan Villoro, a qui considera un dels Germans Grimm, i en la seva obra El libro salvaje,que ha estat un èxit editorial i, el que és encara més important, de lectura.

El seu èxit considera que es deu al fet que és una obra metaficcional on el narrador és alhora l’autor i el personatge central, i que resulta una aventura al voltant del fet de llegir. La considera una obra reflexiva i persuasiva sobre el valor vivencial del llibre i de la lectura per a la vida quotidiana. I conté frases que exploren la lectura com una activitat individual autònoma. Per tot això afirma que el plaer de la lectura en el públic juvenil el podem observar en la diversió, l’entreteniment, el sentiment d’aventura i la satisfacció fruit del coneixement, sense deixar de banda els valors que transmeten les obres. Inclou un interessant annex amb un recull de citacions textuals del llibre que fan palesa la seva narrativa metaficcional.

Contribución de la lectura por placer a la formación académica
El tercer eix del llibre tracta sobre la contribució de la lectura per plaer a la formació acadèmica, i comença amb la intervenció d’Olivia Jarvio Fernández, professora investigadora del Centro de Estudios de la Cultura y la Comunicación de la Universidad Veracruzana, a Mèxic: «Del placer de leer como propósito formativo» (p. 111-121).

La professora Jarvio ens confessa que en l’àmbit acadèmic es fan la pregunta de si la lectura per plaer fa millors estudiants i millors professionals, i que no la poden respondre amb precisió. Esmenta un estudi recent que avala que quan es llegeix per plaer es produeixen canvis en el nostre cervell que no es durien a terme de cap altra manera. Que la literatura posa en marxa processos mentals que esdevenen un excepcional entrenament per al nostre cervell.

Cita Bloom, que en el pròleg de la seva obra Cómo leer y porqué (2a ed., Anagrama, 2006) parla del concepte del «plaer difícil» tot referint-se a un plaer d’un nivell més alt i que l’autora considera que és el que va més enllà del nivell emocional. Ens recorda que, cada cop, són més els autors que ens recomanen una lectura amb més profunditat, relacionant obres i autors, i m’atreveixo a opinar, a tall personal, que fent les tan importants inferències.

També es pregunta per què a les universitats s’allunya el plaer de llegir, i especula algunes possibles respostes com ara que els textos acadèmics reclamen un gran esforç per a la seva comprensió, i poden generar dubtes i inquietuds. Entén que en l’apropament a aquests textos, si no es disposa del temps que cal dedicar-los i no es pot fer la lectura pausada que cal per raonar-los és quan es perd el sentit i la bellesa d’aprendre. Ens recorda que la construcció lectora és un procés lent en el qual cal disciplina i esforç, i requereix de la pràctica continuada. Enumera les dificultats, moltes de les quals podrien disminuir si es deixés de considerar que tan sols hi ha una única manera de llegir i escriure i que l’estudiant ha de resoldre els problemes que tingui amb dedicació.

Ens parla d’un seguit d’estudis realitzats a la seva universitat en diferents anys a partir del 2007, en què els seus estudiants identificats com a lectors atorguen el darrer lloc en la lectura per gaudir els textos acadèmics. També esmenta una enquesta de la UNAM del 2019, que conclou que a la població a qui agrada llegir ho fa més per la seva afinitat amb l’experiència lectora i força menys per l’obligació de la lectura de textos acadèmics, i que els professors exerceixen una clara influència en el seu apropament als textos.

És important el seu diagnòstic de l’estudi del 2021 amb professors de diverses àrees del coneixement, tant de la UNAM com de la Universidad Veracruzana, on tan sols el 26 % van considerar adient fer servir textos literaris en suport de les matèries de les seves assignatures, la qual cosa referma la seva preferència pels textos acadèmics o el seu desinterès vers la literatura. Amb tota aquesta informació presentada es pot establir que la lectura per plaer fa una molt important aportació en l’establiment de l’hàbit lector i, per tant, en la formació d’un lector competent que podrà abordar de manera més fàcil textos amb una major dificultat com són els textos acadèmics.

Esmenta que és en l’àmbit de les biblioteques on més es fomenta la lectura per plaer, on més es valora el gaudi dels textos en les seves diverses activitats de foment de la lectura. Clou la seva intervenció afirmant que cal esperonar la creativitat dels estudiants, estimular les seves emocions, per tal que arribin a ser lectors imaginatius, capaços de debatre amb arguments, que reconeguin criteris aliens i que així els haurem obert la porta que els pot portar al plaer de llegir.

José López Yepes, catedràtic emèrit de la Facultad de Ciencias de la Información de la Universidad Complutense de Madrid, traspassat recentment, és el següent col·laborador: «Deleitar aprovechando: amor, pasión, placer y trascendencia en la lectura de textos científicos» (p. 123-138).

Aquest treball proposa la indagació sobre si l’emoció i altres sentiments es poden originar en la lectura de textos acadèmics. Planteja el concepte de lectura estètica o emocional i en quina mesura el text acadèmic pot suscitar en el lector gaudi estètic com ara plaer, emoció, bellesa i sensibilitat. En la seva opinió, el contacte amb la veritat pot produir plaer i emocions, i es conjuga amb l’exercici de la docència i la investigació científiques que es troben impregnades de sentiment i passió.

Estableix la lectura crítica com a mètode per a una lectura aprofundida i en distingeix tres nivells que són imprescindibles per poder investigar i així propiciar el sorgiment de la idea cercada. Ens parla del lector científic, del protagonista de la lectura científica, de les diferents tipologies de lectors doctes: des del docent a les universitats medievals, els directors, assessors i tutors de tesi, el lector tesista i fins i tot el lector de llibres de viatges, ja que els considera una important font de referència.

Remarca la importància de la relectura i analitza el text científic, i tot això per afirmar que en totes les tipologies dels lectors doctes i en tots el processos lectors que esmenta es generen emocions plaents. Especifica que la lectura acadèmica produeix plaer no només per als lectors; també per als autors, ja sigui en trobar-ne una pista o guspira per generar noves idees o quan fa que els investigadors trobin el camí a seguir.

José Antonio Cordón García, catedràtic de la Facultad de Traducción y Documentación de la Universidad de Salamanca i María Muñoz Rico, investigadora de la mateixa facultat, signen el treball següent: «El placer de la lectura en el medio digital: apropiación, interoperabilidad y descubrimiento» (p. 139-154).

L’aportació comença amb una pregunta que podria semblar retòrica però que no ho és: és el mateix la lectura per plaer que el plaer de la lectura? En el primer cas de l’enunciat valoraríem l’activitat en si, mentre que en el segon, ens trobaríem davant la sacralització del text com una forma contemporània d’idealisme, citant Lledó, i que es vincula amb el concepte barthesià del plaer del text.

En la lectura s’impliquen els registres sensorials i emocionals del lector i es nodreixen els circuits del plaer, ja sigui conscientment o inconscientment. Aquesta transferència, juntament amb els registres intel·lectual, defineixen un feble equilibri que pot fer que el plaer sigui satisfactori o no. Per això la col·laboració del lector per tal de reconstruir el context de les significacions al voltant de l’obra és imprescindible. Les expectatives, recompenses satisfetes i el plaer vinculats amb les diverses fases del procés lector en l’àmbit imprès no són del tot generalitzables a l’entorn digital i l’expectativa que genera i la satisfacció de la lectura es basen en elements que, tot i ser compartits, poden resultar discordants.

No voldria deixar d’esmentar la taula, elaborada pels autors, amb els elements que susciten el plaer o l’expectativa del plaer, la funció que desenvolupen en el procés, les diferents motivacions del lector i les fonts de referència per a l’obtenció de l’estímul. No en fan un comentari amb detall, però esmenten que el plaer en la lectura és un procés dinàmic en el qual estan implicats tots els actors de la cadena del llibre. Tanmateix remarquen que, encara que està centrada en els llibres impresos, existeix una interrelació amb el digital. Tot i això, s’aprecien diferències en l’àmbit digital que comencen en el moment de la manipulació de l’obra i segueixen amb el dispositiu i programari de lectura (perícia del lector, prestacions, etc.) i que afavoreixen o no l’assoliment dels nivells de satisfacció.

Val a dir que en l’experiència lectora en digital les nocions d’apropiació, interoperabilitat i socialització es configuren d’una manera rellevant per comprendre l’experiència lectora. La primera es dispersa en diferents canals sensorials i afavoreix la participació i interacció. La segona desmenteix la noció de nadiu digital i la seva superació permet endinsar-se en els altres estadis lectors i la tercera permet ampliar les funcionalitats de l’obra amb les existents a la xarxa i fomenta la capacitat d’intervenció en els textos i la seva socialització, entre d’altres possibilitats.

Maria Helena Hernández Álvarez, professora investigadora de la Facultad de Arquitectura de la UNAM, a Mèxic és l’autora d’«El placer de la lectura reescrito en el placer del habitar la arquitectura: del lenguaje verbal escrito al lenguaje no verbal habitado (y viceversa)» (p. 155-169).

En aquesta conferència, que tanca aquest apartat, la ponent ens parla de l’arquitectura com a art i com a llenguatge no verbal lligant-la amb la poesia i la filosofia. Apunta que els poders de la lectura per plaer, en ser traslladats a pautes del disseny del que és habitable, funda nous mons i fa «arquitectònica» que, segons sosté Karel Kosík, ve a ser, explicat de manera molt succinta, l’existència d’activitats necessàries i útils i d’altres considerades elevades i belles. Aquestes darreres les considera substancials, i són a les quals s’han de sotmetre les primeres. Sosté que en tots els llenguatges artístics l’autor transcendeix en el seu lector i a l’hora el lector ho fa en l’obra de l’artista.

Afirma que quan estem en un espai habitable el percebem amb tots els sentits: els físics i els interns, d’alguna manera el llegim i ens influeix, per bé o per mal. Per això, com a arquitectes en començar un disseny qualsevol, abans de tot cal anar als poetes, a les poesies, algunes de les quals utilitza per exemplificar la seva tesi. També als escriptors i a tots els artistes que ens parlen sobre allò habitat i a la filosofia. D’aquesta darrera disciplina troba essencial una eina teòrica, llegada per Mauricio Beuchot, l’hermenèutica analògica, que ens forma per llegir la realitat i permet que els lectors puguem apropiar-nos del text, cadascú de manera personal i diversa, la qual cosa fa que ens puguem considerar alhora també autors de l’obra. Creu que tant la poesia com la filosofia obren més horitzons que les imatges visuals per més que la dita digui que una imatge val més que mil paraules.

Remarca la importància del coneixement de les tècniques que demanden un llarg procés d’aprenentatge i que sempre ha d’estar subordinat a allò que s’habita per pur plaer i sense pressa. El coneixement que deriva de l’excés d’informació actual el troba allunyat de la saviesa que és qui aporta sentit a la vida. Tot el que es diu de la lectura per plaer està allunyat del que és utilitari i ens remet a Nuccio Ordine qui consideraria que la lectura per plaer es troba en l’àmbit del que és inútil i sense la qual no podríem viure, sense els seus poders no podríem humanitzar-nos, dignificar-nos.

Considera l’autora que els arquitectes són poetes del llenguatge no verbal i es pregunta com construeixen el seu vocabulari i la seva gramàtica per tal que s’habiti amb plaer i ens en dona la resposta, que no està allunyada del fer d’altres creadors que treballen amb llenguatges artístics. Recomana lectures per trobar la necessària inspiració i conclou que l’arquitectura ha d’estar sempre a prop de les arts per trobar el seu sentit, el d’habitar pel plaer de fer-ho.

La lectura por placer en el campo bibliotecario
El quart eix d’aquest llibre, sobre la lectura per plaer en el camp bibliotecari, comença amb la conferència d’Héctor Guillermo Alfaro López, investigador de l’Instituto de Investigaciones Bibliotecológicas y de la Información, de la UNAM, que escriu: «El claroscuro de la lectura por placer» (p. 173-188).

Per l’autor, el plaer és una emoció humana fonamental que, al llarg de la història, ha generat tota mena de reflexions. Entre aquestes, remarca les dues sectes hedonistes més destacades del món grec, ben allunyades l’una de l’altra: els cirenaics, que cercaven el plaer dels sentits i el concretaven en la corporeïtat, i els epicuris, que aspiraven a un plaer intel·lectual, mesurat. Aquestes dues escoles representen posicions extremes i és força important tot l’espai que hi ha entre ambdues posicions que anomena el clarobscur, l’espai on es desplega la lectura per plaer. Aquest espai es troba sota l’influx del context històric i social i, actualment, ens trobaríem del costat dels cirenaics, però amb un matís definitori propi com és el fet que ens allunyem de la comunitat per centrar-nos en l’individualisme emocional.

Més enllà de la relació del lector amb el text, analitza l’àmbit social i el context, que atorga a la lectura una gran complexitat i considera que tant el text com el lector són construccions socials. Sota aquesta òptica, el text és el resultat dels diversos discursos socials i cita Michel Foucault per refermar les seves afirmacions, entre les quals també trobem que els lectors, en projectar sobre els textos els seus esquemes mentals, estan també realitzant un seguit d’actes socials. Per endinsar-nos encara més en la complexitat de la lectura, ens recorda que la dimensió del poder travessa les interrelacions socials per mitjà dels discursos, i que tots aquests segments colpegen la pràctica de la lectura.

Però aquest context modern actual es caracteritza per una especificitat pròpia com és el fet que el capitalisme contemporani, que ha sofert diverses transformacions, es troba actualment, segons Gilles Lipovetsky, en la seva fase del consumisme en la qual s’ha estès l’adquisició de tot tipus de béns entre les diverses franges de la població, de tal manera que la lògica del mercat ha esdevingut l’essència de la mentalitat dels individus generant els hiperconsumidors, definits pel seu individualisme emocional. Això exposat fa que el plaer es relacioni amb l’adquisició de tot tipus de possessions com a símbol de la felicitat generant una societat de consum de masses de la qual la lectura no n’està exempta.

Aquesta espiral del consum no deixa espais per enfrontar-se amb la realitat ni per confrontar-se amb un mateix ni amb els altres, i en la seva fugida cap endavant es cerquen, cada cop, experiències més intenses. Si a això hi afegim el paper de la informació, ens trobem que esdevé un factor de l’acceleració de la intensitat del plaer en el propi consum i la converteix en quelcom impossible d’assolir i abastar.

La lectura es veu afectada en ser considerada una font d’emocions que permet la desconnexió de la realitat quotidiana no pas entesa com l’espai on juguen la imaginació i la fantasia, sinó com a generadora d’emocions que es poden fer servir i deixar anar sense generar cap reflexió. És una lectura accelerada fruit d’una atenció dispersa i fragmentada.

Aquesta fase actual del capitalisme també es reflecteix en l’àmbit editorial amb la producció desorbitada de llibres que trobem al mercat, molts dels quals son lleugers i no exigeixen massa esforç per al lector. Són textos fets a mida del consum de la lectura per plaer, pel plaer consumista. Per sort, la pràctica de la lectura també implica un cert grau de transgressió, i ens trobem així en les seves fronteres lectors rebels que, segons Barthes, són els lectors que cerquen el gaudi centrat en el llenguatge pel llenguatge mateix. És aquí on el gaudi arriba a la seva plenitud portant el llenguatge al seu límit per enfortir-lo en la cerca de la identitat de l’individu. La història ens ensenya que els cicles passen i aquesta fase capitalista també acabarà i potser el poder de la lectura per plaer s’alliberarà i es fondran la lectura pel plaer més consumista i la lectura pel gaudi configurant la lectura ideal.

En la segona intervenció, Didier Álvarez Zapata, professor i investigador de l’Escuela Interamericana de Bibliotecología de la Universidad de Antioquía, Colòmbia, escriu: «La lectura por placer en la biblioteca: entre determinaciones y potenciaciones» (p. 189-200).

El ponent considera que la relació entre la lectura, el plaer i la formació han conformat la imatge i la pràctica de la biblioteca a Iberoamèrica. Ens diu que llegir per plaer no és el que origina la biblioteca moderna a la regió, sinó la instrumentalització de la lectura i l’impuls a la ciutadania per a la constitució de l’esfera política. Entén que la pregunta sobre la lectura per plaer pot esdevenir una crítica sobre la funció de la biblioteca que es podria entendre com un dispositiu de poder i la contempla també en la seva vessant educativa.

La seva proposta pretén estudiar la lectura per plaer com a pràctica en tensió amb el model d’una biblioteca implicada en la ciutadanització de les persones. Valora que hi ha una dicotomia entre formació i plaer i que demana una reflexió crítica que el porta a afirmar que la biblioteca a Iberoamèrica és mestissa i la lectura es contempla com a tasca de formació i com a activitat que porta al plaer. D’aquí que la biblioteca es trobi entre la tensió humanista i la pedagògica i es conformin dos perfils de bibliotecaris: els assentats en les pràctiques LEO (lectura, escriptura i oralitats) i els instaurats en les pràctiques documentals. Tot i això, analitza que aquestes dues visions de la biblioteca poden configurar un paral·lelisme integrador en preguntar-se per les seves determinacions i potenciacions, segons Hugo Zemelman.

Pel que fa al plaer de la lectura, creu que es troba entre la degradació i l’exacerbació, ja que en el món contemporani ha esdevingut objecte i pràctica de les institucions socials que proposen formes específiques de lectura pel plaer alienes a l’esforç, que generen les pràctiques PAM (promoció, animació, mediació) dirigides a l’evasió i la distracció. D’aquí extreu dos pols de sentit de la lectura en la biblioteca: com a experiència degradada i com a experiència emancipatòria. En el primer cas, manifesta que es fa servir com a estratègia de control i manipulació i que s’expressa en el fet que es llegeixi el que sigui mentre es llegeixi. En el segon cas, li sembla una arma política de lluita contra el poder que ha acabat en la manipulació i repressió del vell ordre que criticava. Aquestes dues tendències esdevenen tancaments per a la biblioteca que s’hauria de moure cap a l’afavoriment de la vida personal reflexionada.

La biblioteca no pot ser considerada una màquina de plaer hedonista que faci més estrets els marges de la vida i que aquest sigui el pitjor enemic del plaer com a goig, com a delit d’allò bell que Agustí d’Hipona anomena el plaer estètic i que cerca l’atreviment d’avançar, la formació entesa com a l’esforç de florir, i entronca amb les idees de Barthes sobre la lectura, el plaer i el gaudi del text i fugir així de la lectura frenètica i massiva que comporta un ús social de la biblioteca com a centre comercial que la degrada.

Ofelia Antuña Rivera, directora de la Biblioteca del Tecnológico de Monterrey (Campus Cuernavaca), a Mèxic, és autora de: «Pasión por la lectura en la preparatoria del Tecnológico de Cuernavaca: experiencias de lectura para el florecimiento humano desde la biblioteca y la academia» (p. 201-213).

Ens apunta, de manera molt detallada, tot un seguit de bones pràctiques de foment de la lectura dutes a terme, al llarg dels anys, al Tecnológico de Monterrey i com han anat evolucionant i es van haver de transformar per adaptar-se al temps de pandèmia. Es tracta d’activitats en les quals col·laboren bibliotecaris, acadèmics i experts en la formació humana i cultural.

Comença amb la manifestació de la creença que el jovent cada cop llegeix menys i que en l’àmbit acadèmic, tant des de l’aula com des de la biblioteca, es pot generar un interès positiu i propiciar activitats de lectura lúdiques, reflexives, lliures i incloents. Ens parla sobretot del programa «Pasión por la Lectura» que es duu a terme des del 2011 fins a l’actualitat. És un programa institucional farcit d’activitats i estratègies per a la promoció de la lectura. A partir de l’experiència, la reflexió i un projecte d’investigació, han generat una llista de principis que van des de la voluntat de promoure la lectura plaent i formadora fins a plantejar-se el paper dels mediadors i com van haver-se d’adaptar als temps de pandèmia quan van haver de posar a disposició dels lectors i lectores documents en format digital i aconseguir continuar fent activitats lectores.

Enumera els reptes que es van trobar amb la virtualitat ocasionats per la quantitat de temps que els alumnes estaven connectats, la qual cosa els va obligar a cercar lectures més breus i posar en pràctica una activitat per fomentar la plena atenció perdent pel camí la calidesa que es crea amb la presencialitat. Reivindica la importància dels mediadors que van haver d’incorporar eines per al benestar dels lectors, així com incloure en la selecció de textos temàtiques relacionades amb la salut. Recorda en aquest sentit com la lectura va ser sanadora en aquells moments difícils.

Conclou posant en valor la importància de la biblioteca i l’activisme per la lectura gràcies als bibliotecaris que vol que siguin professionals que es vinculin de manera especialment humanística amb els lectors i que van saber proporcionar les lectures adients a les diverses casuístiques personals dels lectors i lectores. Agraeix també el compromís dels professors amb la lectura per plaer que els va dur a cedir moments de classe per a aquesta activitat sense imposar ni lectures, ni autors ni temes i que van tenir una mirada prou àmplia per respectar la diversitat de lectors i lectores de tot tipus. Acaba mirant cap al futur remarcant la importància de compartir, jugar, trobar nous aliats i formar-se.

Elsa M. Ramírez Leyva, professora i investigadora a l’Instituto de Investigaciones Bibliotecológicas y de la Información, i directora general de Bibliotecas y Servicios Digitales de Información, de la UNAM (Mèxic), escriu: «La lectura por placer forma lectores: un poder en riesgo y nuevos desafíos para la biblioteca» (p. 215-232).

La professora Ramírez Leyva clou aquest apartat i aquesta publicació amb la seva intervenció, que inicia explicitant-nos que la lectura, especialment la que es fa per plaer, és un acte de llibertat que ha estat censurat al llarg de la història. Ens recorda que el gust per la lectura pot venir de la mà de mediadors, però també per l’atzar. Que l’etapa en què s’inicia és la infantesa i que requereix l’esforç de l’atenció, la comprensió i la memòria que impliquen processos neuronals. Que a més d’un acte de llibertat, la lectura per plaer és una part de l’oci estètic que ha gaudit d’un cert prestigi, però que en els temps actuals s’enfronta a riscos entre els quals cita els prejudicis d’alguns sectors que consideren la lectura de gèneres com a un entreteniment i que no se li reconeix la seva aportació a la formació. Ens recorda que encara avui la lectura dogmàtica és la que prima en l’àmbit educatiu i ens introdueix el concepte d’«educació bancària» encunyat per Paulo Freire.

Un altre dels riscos que esmenta és la quantitat d’informació a la qual tenim accés, avui dia, per mitjà dels dispositius electrònics, dels quals els infants i joves disposen, cada cop a edats més primerenques, i que faciliten la lectura fragmentària reduint-ne els sabers. Tot i això, també hi veu l’oportunitat que generen per estendre la lectura estètica i crear sociabilitats al seu voltant. Per la qual cosa considera que cal desenvolupar les capacitats lectores com a part de l’alfabetització múltiple. Fa una anàlisi documentada de com afecten les noves modalitats de lectura a les joves generacions. Defensa els efectes formatius de la lectura per plaer que rauen en activar emocions, capacitats intel·lectuals, el pensament profund i la lectura relacional, alhora que ens recorda que la lectura estètica s’inicia amb la lectura del món, que es fa amb els cinc sentits i que la considera una lectura múltiple. Defensa els gèneres literaris que enforteixen la lectura lineal i aconsegueixen un equilibri entre ambdós tipus de lectura.

Detalla les recomanacions de Mortimer J. Adler i Charles Van Doren per aprendre a llegir per plaer i els aspectes que calen per dur-la a terme. Esmenta el paper primordial que té la biblioteca en l’ensenyament d’aquest tipus de lectura i en el coneixement de la literatura. Considera que les recomanacions dels autors abans esmentats es poden incloure en les activitats que realitzin les biblioteques per mirar d’afavorir el gust per la lectura per plaer creant activitats metaemocionals que permetin als lectors i lectores explorar, activar capacitats mentals i emocionals i detectar elements disruptius que limiten la integració en aquest tipus lectura per mitjà de la qual es pot arribar al goig i fins i tot a la passió.

Los poderes de la lectura por placer és una obra molt completa, farcida de referències bibliogràfiques, que ens ofereix múltiples punts de vista a l’hora d’analitzar, amb profunditat i erudició la lectura plaent, posant-la en valor com també la llibertat dels lectors per triar les seves lectures, i que remarca la importància de llegir obres de qualitat literària, amb el temps que ens cal per propiciar la reflexió i per esdevenir lectors crítics.

Cèlia Millán González
Bibliotecària