«Maestros españoles del arte del cómic»

Roach, David. Maestros españoles del arte del cómic. Trad., Nacho Bentz. Barcelona: Planeta Cómic, 2018. 272 p. ISBN 978-84-9146-785-4. 40 €.

No és cap misteri que el còmic espanyol (o, com se l’anomenava llavors: els llibres de historietas o tebeos) va tenir un ampli període d’èxit durant bona part del segle XX. Especialment des de la creació de la revista TBO el 1917 fins a l’aparició de les revistes per a adults dels anys vuitanta. Però, tot i ser una indústria potent amb centenars de milers de lectors, col·leccions famoses i moltíssims autors i autores treballant-hi, era un mitjà narratiu bàsicament popular (i des del punt de vista temàtic, molt condicionat per la dictadura, per exemple) que va passar a la història com un tipus de lectura barata i prescindible i, sobretot, adreçada al públic infantil.

Aquest menyspreu general va tenir diferents conseqüències que es poden reunir en una: les persones que treballaven en aquests llibres de còmics no van estar pràcticament mai gaire reconegudes socialment i professionalment. Almenys, fins que van trobar feina millor pagada i valorada fora de l’Estat espanyol. Però aquest èxode també va provocar que molta de la seva obra fos, i encara sigui ara, realment desconeguda pels lectors espanyols i, per tant, mai s’hagi pogut valorar del tot l’esforç creatiu d’aquest ampli col·lectiu d’artistes. Aquest llibre ve a reivindicar la seva obra i, sobretot, intentar evitar que els seus noms, especialment els dels menys coneguts, caiguin en l’oblit.

El llibre, però, ens presenta una primera sorpresa en la seva autoria: està escrit per un autor de còmics gal·lès, David Roach, que ens aporta la visió externa d’un lector estranger sorprès en el seu moment per la qualitat dels primers autors espanyols a treballar per les revistes angleses bèl·liques o romàntiques o les famosíssimes publicacions de l’editorial Warren. A partir d’aquí Roach elabora un repàs molt complet de la història d’aquests autors (en un moment del llibre els comptabilitza en 385 creadors i creadores treballant per l’estranger) i, per extensió, de la indústria espanyola de les darreres dècades. També dedica bona part de la seva investigació a explicar alguns fenòmens particulars d’aquesta època, com la creació d’agències que representaven aquests autors i els proporcionaven feina constant en països com França, el Regne Unit o els Estats Units, però també en indústries editorials menys conegudes com la italiana, l’alemanya o la sueca.

La primera part del llibre, que ocupa les primeres quaranta pàgines, està ocupada per aquesta revisió històrica que aporta moltes i interessants dades sobre la trajectòria d’aquests immigrants artístics, tot i que algun lector patirà per poder llegir amb claredat el text per la mida minúscula de la lletra. Les il·lustracions complementen el text perfectament i ofereixen un cop d’ull a la ingent producció elaborada per aquests «mestres», especialment a l’estranger. Només per aquests onze capítols primers d’història del còmic espanyol el llibre ja es converteix en una obra recomanable per a qualsevol lector curiós que vulgui conèixer més profundament l’època daurada del mitjà a Espanya. En contraposició, el dotzè capítol es queda clarament curt a l’hora d’analitzar l’estat de la indústria actual, que queda molt lluny de la potència editorial dels anys vuitanta, fins i tot.

Però el llibre no estaria complet sense un apartat dedicat als grans protagonistes: els autors i les autores que van aportar el seu art a multitud d’editorials d’arreu del món. L’autor ja es disculpa en el capítol corresponent de la selecció efectuada. Com totes les tries, aquesta també té un component subjectiu i només són divuit les fitxes que compten amb un text biogràfic. La resta, més de quaranta, només els podem conèixer per les imatges de l’obra que ens ofereixen de cada autor. En total apareixen referenciats d’una forma o una altra més de setanta noms, però trobem a faltar un tractament més igualitari (tot i entenent que això hagués fet augmentar considerablement el volum del llibre).

En el mateix capítol, l’autor també intenta aclarir l’ordre fet servir en la relació d’autors, ja que no segueix una classificació alfabètica estricta. El criteri de Roach és donar preferència al nom artístic dels dibuixants o la forma escrita amb la qual signaven i això provoca que, a vegades, s’ordenin pel segon cognom o pel pseudònim. Una elecció estranya que a simple vista pot descol·locar els lectors que no tinguin un cert coneixement previ del tema.

Perquè entre els punts febles de l’obra podem destacar clarament la manca d’un sumari (amb les parts del document o, per exemple, la relació completa d’autors, tinguin text explicatiu o no) o índexs analítics, que fa pràcticament impossible una recuperació efectiva de la informació. En un llibre tan ple de de noms, títols de publicacions, editorials o pseudònims, es troba a faltar una forma de facilitar al lector la consulta puntual del llibre, i perd la possibilitat de convertir-se en una bona obra de referència sobre el còmic espanyol. Un error greu que, malauradament, rebaixa el nivell general de l’obra però que no pot amagar el seu valor històric.

Per acabar, el que sí que podem valorar molt positivament és l’edició física del llibre. Maestros españoles del cómic és una obra molt ben editada, d’una mida generosa (molt similar a l’àlbum de còmic europeu tradicional) i paper de qualitat. Això fa que les imatges destaquin poderosament i permetin al lector apreciar la bona feina dels autors i de les autores ressenyades, i el converteix, tot i les mancances abans comentades, en un bon objectiu de compra per a qualsevol lector interessat en la història de l’art del còmic a Espanya, però també pot servir, fins i tot, com a llibre regal gràcies a il·lustracions tan espectaculars com la d’Enrich que il·lustra la coberta.

Héctor Calvet Renedo
Director de la Biblioteca Municipal Can Mulà, de Mollet del Vallès