Hazan, Eric. Pour aboutir à un livre: la fabrique d’une maison d’édition: entretiens avec Ernest Moret. Paris: La Fabrique éditions, 2016. 100 p. ISBN 978-2-35872-083-0. 10 €.
L’aposta de La Fabrique éditions pel cèlebre L’édition sans éditeurs (1999), d’André Schiffrin, traduït al català en un vol i comentat animadament pels professionals del sector (Barcelona: Destino, 2000), responia de ple a la filosofia de l’empresa editora francesa, que no sols programa títols que escodrinyen temàtiques candents d’interès polític, social i cultural, sinó que vindica la seva condició d’editorial «independent».
A França la taxonomia entre les editorials petites i les que depenen de grans grups de comunicació és evocada de manera recurrent pels editors que tenen un discurs social compromès i que, amb un nivell de producció més baix, fan valer amb orgull la seva cura per l’ofici i la seva vocació cultural per tal d’estimular el prestigi i les vendes. És un perfil que atrau el jovent que, admirat per la imatge immaculada dels petits, vol aventurar-se en el món del llibre, i que travessa de cap a cap Pour aboutir à un livre, en què Eric Hazan respon els interrogants sobre la gènesi i l’activitat de la seva editorial formulats per estudiants de l’edició.
L’experiència d’Hazan es remunta als anys vuitanta, quan abandonà la seva carrera com a cirurgià per assumir la direcció de l’editorial homònima que, especialitzada en llibres d’art, el seu pare havia creat quatre dècades enrere. Passada una etapa de creixement incontrolat, i per eixugar el deute provocat per l’augment de producció i de personal, el 1997 l’editor va signar un acord per integrar-se al grup Hachette, on al cap de pocs mesos les discrepàncies amb el director general l’abocaren a un atzucac. De fet, el grup concentra els dards llançats sense gaires matisos per Hazan, que amb l’experiència ha refermat el seu afany per preservar la independència: «C’est la principale leçon tirée de mon expérience aux éditions Hazan: pour rester indépendant, il faut une croissance lente, progressive, limitée à ce que permet l’accroissement des ventes, sans recours aux banques». Decebut i humiliat per Hachette, el 1998 fundà, amb un col·lega que havia treballat a Hazan, La Fabrique, en una època oportuna per definir un catàleg engagé, amb uns intel·lectuals que eren, a parer seu, al servei del «moviment obrer».
En la història del llibre, França ocupa un lloc preeminent a escala mundial gràcies a mestres com Pierre Bourdieu, Roger Chartier, Jean-Yves Mollier i Robert Darnton, que han seguit l’estela de Robert Escarpit i la seva obra fenomenal, La révolution du livre, encara avui de referència obligada per conèixer els embats del sector.
La bibliografia que han generat tant aquests investigadors de renom com d’altres que en reben el mestratge ha il·luminat historiadors de la cultura catalana que poden parangonar les dinàmiques internes de l’edició en català amb les del país veí; semblantment amb el llibre d’Hazan, que, inscrit en la línia que ell mateix obrí sobre el debat del món del llibre, presenta una realitat anàloga a la dels editors catalans. Si bé la conversa amb Ernest Moret no toca qüestions controvertides, i en algun moment cau en alguns tòpics inevitables ―inspirats, no cal dir-ho, en la realitat―, té el mèrit d’oferir, amb un estil viu i directe, un manual per a futurs editors amb consells sobre el capital, els salaris, el local, l’estatus legal, la tria de col·laboradors, la política d’autor i de traduccions, els ajuts públics, la confecció d’un pressupost i la fixació del preu. És, ras i curt, una obra de bon llegir i altament instructiva sobre l’ofici d’editor.
Mireia Sopena
Editora. Edicions de la Universitat de Barcelona
Afegeix un nou comentari