Mapa de librerías de España, 2022 [en línia]. [Madrid]: CEGAL, Confederación Española de Gremios y Asociaciones de Libreros, [2022]. 94 p. <https://congresolibrerias.es/wp-content/uploads/2022/06/MAPA-DE-LIBRERÍAS-2022-1.pdf>. [Consulta: 27 juliol 2022].
Preàmbul
Des de fa més d’una dècada, la CEGAL (Confederación Española de Gremios y Asociaciones de Libreros) empeny la realització i la publicació del Mapa de llibreries de l’Estat espanyol, amb la col·laboració i el suport econòmic de la Dirección General del Libro y Fomento de la Lectura del Ministerio de Cultura y Deporte. Aquest informe és, no caldria dir-ho, una bona eina per conèixer la realitat anual del sector llibreter; una radiografia que, almenys teòricament, hauria de servir per empènyer determinades polítiques comercials del nostre àmbit cultural, tant de l'àmbit privat com, especialment, el públic. Un altre element a considerar és que, realment, tingui aquesta utilitat.
En qualsevol cas, és bo per saber com s’estructura el món de les llibreries. Naturalment, la tasca de recerca de dades es basa, sobretot, en el rastreig i seguiment dels codis CNAE d’activitats econòmiques referents a la venda al detall de llibres, amb la qual cosa hi pot haver algunes mancances, si bé són relativament poc significatives, de manera que podem donar per raonablement bona la feina portada a terme pels seus redactors, que metodològicament han treballat amb criteri, cercant diverses fonts d’informació.
Algunes dades globals significatives (anys 2019 a 2021)
- Nombre d’establiments
S’observa d’entrada un descens clar, a escala estatal, entre els anys 2019 a 2021, del nombre de llibreries. Es passa, doncs, de 7.042 a 6.783; o sigui un 3,68 % menys. Si fem l’extracte de les dades de Catalunya veiem que, en aquest mateix període temporal, passem de 959 llibreries a 873, de manera que el descens és sensiblement major: un 8,97 %. És a causa de la crisi de la COVID-19? Fa de mal dir, ja que les vendes en general, després d’una caiguda en picat els primers mesos de la pandèmia, van remuntar significativament, i van assolir xifres pre-COVID. Una altra cosa és que, pel que es veu, no totes les llibreries van gaudir d’aquest augment.
- Persones ocupades
L’any 2021, el sector presenta la quantitat de 16.509 persones ocupades, 9.867 de règim autònom i la resta, 6.642, del general. Això demostra la gran atomització del sector, que ocupa molts autònoms (la forma jurídica més gran de les llibreries, amb el 51 %, seguida del 37 % que han optat per crear societats limitades), de manera que tenen un pes significatiu les llibreries petites i independents. Curiosament, a Catalunya no és pas així: hi treballen a compte d’altri (empresa) 2.459 persones, mentre solament 853 són treballadors autònoms. Aquí ja s’endevina una major dimensió de les llibreries i que l’estructura empresarial és, substancialment, diferent.
- Densitat de llibreries
Una altra dada que és interessant de saber és la quantitat de llibreries per cada 100.000 habitants. Aquí veurem que el total de l’Estat és de 6,2 llibreries, si bé la seva distribució territorial no és equilibrada, ja que passa del 4,44 de Castella-La Manxa al 10,28 de Galícia. En el cas dels dos punts on hi major nombre de llibreries independents, Catalunya (453, que suposen el 15,2 % del conjunt estatal) i Madrid (402, 13,5 %) la densitat és de 5,84 i 5,95 llibreries per cada 100.000 habitants; molt similar, doncs.
- Altres dades
A partir d’aquí el document és molt complet i alliçonador per a qui es vulgui entretenir a comparar dades territorials. Per exemple, és bo conèixer el grau d’implantació de les xarxes socials i la visualització de les llibreries. En aquest cas, a Catalunya el 74 % disposen de pàgina web, el 88 % són presents a les xarxes socials i el 96 % apareixen a Google my Business. Una mica per sobre de la mitjana estatal.
Igualment oportú és veure com la immensa majoria de cadenes tenen, sobretot, els establiments a Catalunya i Madrid, liderant el rànquing, de manera destacada, la província de Barcelona amb 48 punts de venda, seguida a distància per Madrid (23), Pontevedra (12) i València (10).
Per altra banda, és bo veure el pes de la venda de llibres sobre el total facturat. En aquest punt l’estudi ens diu que, en conjunt, només el 38 % de les llibreries tenen el llibre com a producte principal (és a dir, que hagi proporcionat una facturació anual de més del 91 %). Com també que el 8 % de les llibreries factura entre 600.000 i 1.500.000 €. El grup majoritari (24 %) estaria entre els 30.001 i els 90.000 €. Això ja indica un repartiment molt desigual dels formats empresarials, la qual cosa suposa un element a considerar.
El mapa és també un recurs important per saber moltes altres dades (fons disponible, especialització, superfícies, nombre de treballadors…). Una de curiosa és constatar l’antiguitat dels establiments. Així, veiem com només el 15 % es varen fundar abans del 1971, mentre que el 32 % té la seva fundació posterior al 2010. O sigui, que en temps de crisi el dinamisme del sector continua sent rellevant.
Finalment, hi ha una comparativa entre els anys 2016 i 2021, que serveix per veure que, en conjunt i en general, l’estructura sectorial és similar, si bé apareix un cert descens de la venda en establiments petits i un lleuger augment en els grans. Així, un 47 % de les llibreries han mantingut el mateix rang de facturació, mentre que un 37 % l’han augmentat. Pel que fa a tipologies de llibres, ha baixat el pes de l’universitari i el de text (1 i 3 punts, respectivament), mentre que la venda percentual de la resta d’articles complementaris (papereria, sobretot) es manté inalterable. Sobre els treballadors ocupats, es detecta també una gran estabilitat amb tendència a baixar els eventuals: d’una mitjana d’1,07 s’ha passat a 0,70.
Conclusió
Com ja he comentat, som davant d’una eina fonamental per conèixer i entendre l’estructura del nostre sector. Possiblement, no es treu prou rendiment de conèixer aquestes dades, perquè servirien en gran manera per saber quins àmbits territorials necessiten una «sacsejada» o un canvi de rumb, amb la qual cosa es podrien habilitar polítiques de suport i incentius concrets.
També trobem a faltar, els llibreters catalans, disposar d’un mapa actualitzat del nostre país, ja que té, com l’estudi estatal demostra, algunes especificitats a tenir en compte. Lamentablement, el darrer és del 2016 (i ja va ser ressenyat en aquest blog). Esperem que ara que s’ha activat des de la Generalitat un nou Pla nacional del llibre i la lectura, els seus redactors i assessors ho tinguin present perquè sense ell, difícilment es podrà planificar, amb coneixement de causa, el futur immediat.
Antoni Daura i Jorba
Llibres Parcir (Manresa)
Expresident del Gremi de Llibreters de Catalunya i professor de l’Escola de Llibreria
Marxem de vacances! Tornem el 2 de setembre
Afegeix un nou comentari