«Mario Muchnik: editor para toda la vida»

Muchnik, Mario. Mario Muchnik: editor para toda la vida. Conversaciones con Juan Cruz Ruiz. Madrid: Trama, 2021. 117 p. (Tipos móviles; 32). ISBN 978-84-123283-2-5. 22 €.

L’edició d’aquest llibre respon a l’impuls de Manuel Ortuño, editor de Trama Editorial, que ja disposa en el seu catàleg de diversos títols sobre importants editors, com Einaudi, Javier Pradera o Éric Vigne.[1] Obra sorgida a instàncies de Juan Cruz, que al seu torn va sentir l’impuls de gravar les diferents converses que va tenir amb Mario Muchnik, en principi durant «quinientas noches» però que la pandèmia, immisericordiosa, va reduir a unes poques. Potser per això la lectura ens deixa amb la sensació que aquesta vida de 90 anys dona per a un llibre molt més gruixut i que aquí se’ns n’ofereix només un petit anecdotari.

Per suposat que en l’entrevista-conversa es parla sobretot de la relació de Mario Muchnik (a partir d’ara, MM) amb els grandíssims autors que va editar, començant per Jorge Guillén (Y otros poemas, primer llibre editat per Muchnik Editores el 1973). També hi apareixen Cortázar, Gore Vidal, Alberti i Carlos Barral, gran amic però amb qui la relació va ser conflictiva, segons MM, pel seu caràcter especialíssim i per disputes professionals entre editors. Hi ha un especial esment a la relació amb Elias Canetti, que MM ja editava molt abans que li fos atorgat el Premi Nobel de Literatura l’any 1981.

Una conversa on trobem a faltar alguna referència a l’afer que van protagonitzar Juan Cruz i el mateix MM arran de la disputa pels drets d’una novel·la de Nuria Amat, controvertida autora i exprofessora de la Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals, els llibres de la qual havia estat editant MM i que Alfaguara, sota la direcció editorial de Cruz va arrabassar a Muchnik Editores. O també algun esment dels interessants conflictes amb la inevitable Carmen Balcells.

La tasca d’editor, herència del seu pare don Jacobo, la va emprendre després de deixar la seva professió de físic nuclear, de la qual s’enorgulleix de compartir amb Ernesto Sabato. El 1973 va crear Muchnik Editores, empresa que va durar fins el 1990, en què per raons econòmiques va haver de tancar. El 1991, Germán Sánchez Ruipérez, l’omnipotent propietari del Grupo Anaya, va comprar l’editorial a MM i la va convertir en Anaya & Mario Muchnik Editores, fitxant-lo a ell mateix com a director editorial fins que el 1997 el va despatxar. Després ha publicat coses al Taller de Mario Muchnik, un projecte molt més personal i limitat i on també va editar llibres de fotografies seves, una afició que l’ha acompanyat des dels fets del Maig del 68 a París.

Entre 1982-1983 va exercir de director editorial de Seix Barral, que el grup Planeta acabava de comprar arran de la crisi del grup Ariel / Seix Barral, que va portar al tancament dels tallers d’impremta a Esplugues i al rescat de l’editorial per part de José Manuel Lara Hernández, patriarca del grup Planeta. MM va seguir vinculat al grup Planeta com a vicepresident de Difusora Internacional fins el 2012.

Ell mateix reconeix que no ha muntat un catàleg coherent en el sentit que va definir Herralde, perquè li hauria agradat editar-ho tot. La realitat és que en el seu catàleg trobem des de grans èxits editorials com les memòries de Canetti, Los hijos del Grial de Peter Berling o De part de la princesa morta de Kenizé Mourad fins a títols ignorats pel públic o irrellevants, molts d’ells de temàtica relacionada amb la causa jueva o d’autors jueus. Tampoc ha sigut un bon gestor dels interessos econòmics de les diferents editorials, que ha hagut d’acabar tancant o venent.

Els qui estigueu interessats en el personatge podeu trobar les seves memòries a Lo peor no son los autores i Banco de pruebas: memorias de trabajo, 1949-1999, ambdues editades pel Taller de Mario Muchnik, Madrid 1999 i 2000 respectivament. Al final de Lo peor no son los autores trobareu una llista completa dels 445 títols que ha publicat en les diferents marques editorials que ha creat.

Antoni Estela Barnet
Exalumne de la Universitat de l’Experiència