«Memorias de un lector»

González Castaño, Juan. Memorias de un lector. Murcia: Asociación Libro Antiguo Ciudad de Murcia, 2017. 268 p. ISBN 978-84-945385-9-9. 15€.

L’autor d’aquesta obra que ressenyo, Juan González Castaño, és doctor en Història per la Universitat de Múrcia, director de la Real Academia Alfonso X el Sabio i cronista oficial de la seva ciutat natal, Mula. Alhora que autor de més d’un centenar de publicacions, moltes de les quals tracten del passat de la regió de Múrcia, sobretot de l’època que comprèn l’Edat Moderna.

Cal sumar-hi nombroses conferències, presentacions de llibres i pròlegs, fet que l’acredita com a gran coneixedor de la història de la regió. Tot i que ell mateix sempre s’ha identificat com a un excel·lent lector i no tant escriptor, cal que reconeguem la importància de tot el seu llegat, redactat amb la finalitat de donar a conèixer la història local.

En aquesta obra González reconeix que podia haver viscut perfectament sense els seus escrits, però mai sense les lectures que l’han fet créixer i assolir les seves fites vitals. Em permeto citar en aquest punt un fragment del llibre, per constatar la suma importància que li dona a la lectura i a les ciències humanes en general:

«¿Y eso es todo? ¿La vida de las personas únicamente estará orientada a obtener las técnicas precisas para alcanzar un puesto de trabajo? ¿Y las ciencias humanas? ¿Dónde quedan la historia, la filosofía, la literatura, el buen cine, los museos, los yacimientos arqueológicos, la pintura, la escultura…? ¿Se caerá en el error de decir que leído un libro, leídos todos o que visto un museo, vistos todos? No lo sé. Pero si la falta de cultura y sensibilidad sigue en caída libre entre los integrantes de las nuevas generaciones, me da pavor pensar en qué mundo tan insípido van a vivir aquellos que todavía no han nacido, desprovistos de los valores que han hecho del hombre un ser inquieto, curioso y amante de lo bello, condenados a sobrellevar una existencia rutinaria, en la que la carencia de estímulos culturales, no leer por falta de interés o de conocimientos, o no entender el papel que las obras de arte han tenido en la evolución del género humano será algo de que vanagloriarse, tal vez porque regodearse en la barbarie y la estulticia dará prestigio y se buscarán mil y una escusas para justificarlo.»

Memorias de un lector, com diu el títol, és un llibre autobiogràfic que ens mostra la vida de González Castaño, sobretot com a lector. El relat comença dins del període de la seva infantesa, moment en el qual no té massa interès en l’estudi, però sí en la lectura, evident al llarg de la seva vida. Amb un denominador comú claríssim i inequívoc, la cerca de documents, manuscrits, fotografies, llibres… amb la finalitat de saber, de conèixer i de donar a conèixer el passat històric de la seva regió.

Cal fer esment de la seva implicació en la designació de Mula com a Conjunt Històric-Artístic de Caràcter Nacional l’any 1979. Fita aconseguida amb un reial decret el 27 de novembre del 1981. La conseqüència immediata fou la conservació de molts edificis i façanes singulars pròpies de l’època barroca, àmpliament defensades per Juan González.

Al voltant dels anys setanta, inicia la seva biblioteca particular, que a posteriori esdevindrà la més gran de la regió de Múrcia. Amb primeres edicions, enquadernacions exquisides, llibres considerats únics o difícils de trobar, etc.

Al llarg d’aquesta biografia sobre els seus records, es fa evident aquesta cerca incessant, contínua i exhaustiva de manuscrits, impresos, arxius privats, llibres, cartes, fotografies o algun tipus de vestigi que fes referència a fets importants del passat i que fossin prou vàlids per ser arxivats.

La recerca la fa des de ben jove i en llocs ben inhòspits, des d’abocadors fins a arxius o antiquaris, passant per cases velles a punt d’enderrocar. Les seves investigacions i exploracions constants es fan paleses al llarg de la seva vida, però disminueixen entrat el segle XXI. La compra de llibres i documents escrits la fa ara en llibreries antigues i cases de subhastes. La finalitat segueix sent la mateixa, però el camí per arribar a l’objectiu es distancia un xic del dels seus anys de joventut.

Un tret remarcable és l’estil que utilitza l’autor. Al llarg de l’obra és fa present un llenguatge ampul·lós, fins i tot en ocasions es podria dir que pretensiós. Ben mirat, no podem oblidar-nos de qui és l’autor, un acadèmic de la Real Academia Alfonso X el Sabio, i potser això és sinònim d’un tipus d’escriptura.

Pel que fa a l’interès que pot tenir el llibre, és clar que pot ser útil a historiadors interessats en la regió murciana, a il·lustres lectors, però no indicat per al públic en general; el temari es centra únicament i exclusiva en la trajectòria vital-històrica de l’autor, i en ocasions arriba a fer-se una mica feixuc.

Fina Olivella
De la 4a promoció de l’Escola de Llibreria