Zweig, Stefan. Novela de ajedrez; Mendel el de los libros. Trad., Adan Kovacsics. Madrid: Alianza Editorial, 2023. 142 p. (El libro de bolsillo. Biblioteca de autor; 3). ISBN 978-84-1148-091-8. 11,50 €.
Ens trobem a la Viena d’entreguerres, enmig de la gran crisi econòmica i social que va deixar la Primera Guerra Mundial. Al narrador (l’autor) de la nostra història la pluja el sorprèn una tarda fent encàrrecs per la ciutat quan es refugia a l’atzar en un dels molts cafès que hi ha a la capital, locals amb interiors foscos i plens de fum i del murmuri de les tertúlies, llocs de trobada, amb gent llegint el diari i parlant de la inflació.
Mentre espera que passi la tempesta, comença a tenir la sensació que no és la primera vegada que visita aquest cafè; de fet hi ha alguna cosa que li crida fortament la seva atenció, però no aconsegueix esbrinar què. S’aixeca i passeja pels salons intentant recordar, fins que en un racó de la sala de jocs es fixa en una taula i una cadira, i de sobte tots els records li brollen de cop: era el lloc d’en Jakob Mendel, el llibreter de vell! Ja hi havia estat en aquest cafè, feia vint anys. Era una altra època, el cafè tenia un altre propietari, i l’ambient i la decoració eren diferents, però sense dubte era el mateix lloc.
En Jakob Mendel tenia el seu quarter general en aquell racó de la sala de jocs del cafè Gluck, al carrer Alser de Viena. «Hombre legendario, maravilla extraña del mundo, célebre en la universidad y en un círculo estrecho y venerante». En Mendel, el dels llibres, coneixia tots els catàlegs de memòria, sabia la fitxa sencera de tots els llibres que havia vist i on trobar-los. Gràcies a una memòria prodigiosa, podies demanar-li el llibre més difícil de trobar o més curiós i específic i ell el trobava sense dificultat. «…lo sabe todo y lo consigue todo. Te trae hasta el libro más remoto de la librería de viejo más olvidada de Alemania».
I no ho feia per diners, no, en Mendel, procedent de la regió de Galítsia i instal·lat a Viena, vivia en la pobresa, pràcticament sense béns materials i era de costums i rutines senzills: el seu únic gran plaer eren els llibres. Sobretot quan li demanaven trobar alguna joia, només demanava a canvi poder-la examinar i admirar durant una estona: «un saurio prehistórico de los libros perteneciente a una raza en extinción».
De fet, en Mendel vivia tan immers en el seu món de llibres, que no es va adonar que el món del seu voltant estava canviant fins al punt de desaparèixer, al ritme que Europa es precipitava cap al primer gran esdeveniment del segle XX que canviaria el continent i, de retruc, la seva vida, per sempre.
Com és habitual en ell, amb una prosa elegant, però aparentment senzilla, plena de tendresa, d’emocions i de nostàlgia, Stefan Zweig va entrellaçant els petits pedaços trobats entre els records que acabaran narrant la vida d’en Mendel, un de tants petits grans personatges dels que desapareixen arrossegats pels implacables esdeveniments del temps, i que romandrien anònims i oblidats per sempre si ningú expliqués la seva història. Al mateix temps, en Mendel també és la via d’entrada als records sobre l’Europa del tombant de segle, ja inexistent, i que l’autor troba a faltar i recorda amb nostàlgia.
En definitiva, amb la història d’en Mendel, Stefan Zweig ens recorda que el nostre temps passa, el món canvia, i que només som petites històries insignificants que només no seran oblidades mentre quedi algú que les recordi, les pensi o les expliqui. Sempre ens trobarem als llibres.
Taide Pérez Farnés
De la 3a promoció de l’Escola de Llibreria
Afegeix un nou comentari