«Mil años de literatura femenina en Japón»

Rubio, Carlos. Mil años de literatura femenina en Japón. Gijón: Satori, 2021. 614 p., 40 p. de làm. col. ISBN 978-84-17419-99-8. 30 €.

Mil años de literatura femenina en Japón del japonòleg Carlos Rubio és un estudi que complementa el seu anterior llibre Claves y textos de la literatura japonesa: una introducción (Cátedra, 2019), i que ja va ser ressenyat en aquest mateix blog. Tal com va mencionar el professor Rubio en la presentació del llibre a la Casa Àsia, la idea de fer el llibre va néixer de la interacció amb els lectors, i és un tribut al geni femení del Japó. Podeu veure el vídeo d’aquesta presentació en aquest enllaç. La col·laboració de Satori Ediciones, una editorial especialitzada en cultura i literatura japoneses, va fer-ne possible la publicació.

Probablement no existeix al món una tradició literària femenina tan antiga i continuada com la japonesa. El llibre fa referència a «mil años», però evidentment aquest «mil» és un número al·legòric, ja que aquesta tradició (com tota tradició) no té un origen precís en el temps. El llibre té vuit parts ordenades cronològicament (del 794 al 2019); una detallada introducció, bibliografia, índex d’autores, índex onomàstic, glossari de termes japonesos, i informació sobre l’autor. Al final de cada part hi ha la secció «Para oírlas en español» que aplega traduccions existents de cada autora. És d’agrair, a més a més, el plec en color de 40 pàgines que recull material gràfic d’algunes autores mencionades en el llibre i els seus textos (pintures).

Una de les obres més conegudes i antigues de la literatura japonesa femenina és Genji monogatari 源氏物語 de Murasaki Shikibu. Shikibu és una escriptora de l’època Heian (794 - 1185). Segons l’autor, les dones de l’època Heian volien crear gèneres literaris que els homes no cultivaven (p. 91). En aquell moment, el homes es dedicaven a activitats acadèmiques com la història o la poesia en xinès (kanshi 漢詩). Les dones, doncs, van abordar temes que aquests homes acadèmics rebutjaven, especialment la ficció, o les monogatari 物語, poesies escrites no pas en xinès sinó en llengua japonesa (waka 和歌). Un dels waka més coneguts («Enviado a alquien que no se sentía bien», p. 128) fou escrit per Izumi Shikibu:

El professor Rubio recorda que la tradició de literatura femenina al Japó és una tradició preliterària. Abans d’arribar l’escriptura des de la Xina al Japó, la literatura que hi havia al Japó era la literatura oral i les dones n’eren les transmissores. De boca en boca, van transmetre moltes llegendes, poemes o contes mitològics. Moltes d’elles esdevingueren professionals i tenien l’ofici de kataribe 語り部 («recitadores»).