«Millennials: nueve poetas»

Millennials: nueve poetas. Introd., Gonzalo Torné. Barcelona: Alba, 2022. 343 p. (Poesía; 14). ISBN 978-84-9065-819-2. 22 €.

Aquest llibre forma part de la col·lecció de poesia de l’editorial Alba dirigida per Gonzalo Torné. L’editorial Alba és de Barcelona i va ser fundada el 1993. És un segell independent amb més de 2.000 títols publicats, i l’any 2010 el Ministeri de Cultura li va atorgar el Premio Nacional a la Mejor Labor Editorial Cultural. Gonzalo Torné, el director de la col·lecció de poesia, és un escriptor nascut el 1976 a Barcelona. Ha publicat quatre novel·les, i també assaigs. Traductor de poetes com Samuel Johnson, William Wordsworth i John Ashbery.

El llibre comença amb un pròleg titulat «Primitivos de la nueva era: notas sobre la poesía millennial» on Gonzalo Torné situa i ubica el sentit d’aquesta selecció d’autors. Alguns dels nexes d’unió dels poetes referenciats són la seva aparició fa aproximadament uns deu anys, i la seva data de naixement, entre 1985 i 1995.

Algunes antologies anteriors que cal tenir també presents són La inteligencia y el hacha (Visor, 2010), amb edició de Luis Antonio de Villena, i sobretot Tenían 20 años y estaban locos (La Bella Varsovia, 2011), editada per Luna Miguel. En aquesta edició del 2011, els poetes referenciats no havien publicat mai en paper imprès, només estaven disponibles a Internet, i aquí va sorgir el debat sobre la legitimitat dels poetes sorgits de les xarxes versus els poetes tradicionals, l’esfera digital versus el món analògic.

La paradoxa és que els poetes nascuts a la xarxa es van ajuntar en una antologia en paper i van entrar en la distribució habitual del mercat editorial. El que no canvia d’una manera o altra és que els poetes s’ajunten en grups per complicitats poètiques; no importa d’on provinguin.

Què entenem per un autor «millennial»? Segons Torné, l‘única característica comuna real als grups de poetes que per data de naixement es poden anomenar «millennials» és la seva formació a la xarxa. I aquest fet diferencial en l’actualitat, s’anirà normalitzant al llarg dels anys, i serà el més habitual, i per tant ningú citarà la xarxa com a una característica distintiva de grup.

Els nou poetes antologats en aquesta edició són: Unai Velasco, Ángela Segovia, David Leo García, Berta García Faet, Vicente Monroy, Luna Miguel, Alba Flores Robla, Xaime Martínez i Óscar García Sierra. De cada poeta tenim una breu biografia amb unes dades bàsiques i, tot seguit, una selecció de poemes, sense indicar a quin poemari pertany cadascun, dada que considero necessària sempre per saber el poemari de procedència i constatar l’evolució poètica de l’autor. Els poetes proposats estan ordenats per data de naixement, per tant comencem amb Unai Velasco, de 37 anys, i acabem amb Óscar García Sierra, de 29 anys.

Evidentment, tenim poetes amb una trajectòria més reconeguda i d’altres més desconeguts.

Entre els més reconeguts tenim Unai Velasco, Premio Nacional de Poesía Joven Miguel Hernández el 2013 per En este lugar (La Bella Varsovia, 2019) i fundador el 2016 de l’editorial de poesia Ultramarinos. Berta García Faet, amb una obra molt consistent i també guanyadora del Premio Nacional de Poesía Joven Miguel Hernández el 2018 per Los salmos fosforitos (La Bella Varsovia, 2017). Una altra figura de trajectòria reconeguda és la Luna Miguel, editora a Barcelona, que va començar a publicar amb dinou anys i va ser tot un fenomen literari en el seu moment.

Altres, com David Leo, que va guanyar el 2006, amb 17 anys, el Premio Hiperión per Urbi et orbi (Hiperión, 2006), sent el guanyador més jove de la història del premi. Alba Flores va guanyar el Premio Adonáis de Poesía el 2017 i també el Premio Ojo Crítico de Poesía el 2018 pel poemari Digan adiós a la muchacha (Rialp, 2018). Xaime Martínez també va guanyar el Premio Nacional de Poesía Joven Miguel Hernández el 2019 pel llibre Cuerpos perdidos en las morgues (Ultramarinos, 2018). I, finalment, Ángela Segovia, amb el poemari La curva se volvió barricada (La Uña Rota, 2016), va rebre el Premio Nacional de Literatura de Poesía Joven el 2017.

En resum, considero aquests tipus d’antologies una eina molt útil per conèixer una sèrie d’autors que potser d’altra manera ens passarien desapercebuts. És la manera de tenir una visió panoràmica, àmplia, d’un conjunt de poetes units pels seus inicis a la xarxa que han anat creant un estil, una trajectòria pròpia, en molts casos amb premis importants, i fins i tot fent el pas a l’edició. I tots ells són poetes joves, cap passa dels 40 anys, fet que ens fa pensar que tenen encara molta obra per oferir-nos i desitgem que tots ells continuïn la seva producció poètica durant molt de temps. Els haurem de seguir la pista.

Isabel Minguillón
Directora de la Biblioteca Guinardó-Mercè Rodoreda (Barcelona)