Morales Lomas, Francisco. Modelos infames, magia y adoctrinamiento: estudios sobre literatura infantil y juvenil. Barcelona: Anthropos, 2019. 222 p. (Autores, textos y temas. Literatura; 55). ISBN 978-84-17556-11-2. 18 €.
Màgia, malvats i perdedors, antiherois i antiheroïnes, vampirs, poesia, adoctrinament i joves lectors (o, més ben dit, joves no-lectors). Aquests són els personatges protagonistes de Modelos infames, magia y adoctrinamiento: estudios sobre literatura infantil y juvenil, l’últim assaig de Francisco Morales Lomas. Aquest prolífic escriptor nascut en un poble de Jaén acumula en el seu currículum títols acadèmics, càrrecs, obres i premis. La llista és tan extensa que us convido a visitar la seva web (moraleslomas.com) per mor de no deixar-me’n cap. Com a autor es defineix poeta, narrador, dramaturg, assagista, columnista i crític literari. Només.
Així doncs, amb aquesta carta de presentació no sorprèn que ens trobem davant un assaig sobre literatura infantil i juvenil seriós i rigorós, que ofereix respostes i convida a la reflexió, i que es nodreix d’una extensa bibliografia que enriqueix cadascun dels estudis que l’integren.
No és la primera vegada que Morales s’endinsa en el terreny poc explorat de la literatura infantil i juvenil. Anteriorment ja havia publicat Sociología de la literatura infantil y juvenil: ámbitos de la creación literaria y de la didáctica (Granada: Zumaya, 2011), un assaig amb molts punts en comú amb aquest darrer, sobretot el seu anhel per destacar la importància d’aquesta literatura i la seva repercussió en els infants i joves i en la societat actual, ja que, com assenyala Morales a Modelos infames...: «La literatura infantil y juvenil, aunque de historia reciente, siempre ha tenido un mundo propio en la conformación de unos ideales y una axiología adecuada que nos ha permitido crear un modelo de ciudadano desde la más tierna infancia». Per aquest motiu, l’autor emmarca cada temàtica del seu assaig en un context històric imprescindible per entendre els valors que traspuen les obres destinades als primers lectors.
Són set assajos que podríem redefinir com un sis més u, ja que el darrer és un toc d’alerta a navegants perquè la comunitat educativa posi fil a l’agulla si no volem que l’ofici d’escriptor formi part d’aquí poc temps de la llista d’oficis perduts.
Abans de l’estirada d’orelles amb prescripció mèdica inclosa, però, els sis primers estudis radiografien sis temàtiques ben diverses i les situa en el context de la literatura infantil i juvenil, tot i que són patrimoni també de la d’adults. Un tast del que us trobareu:
1. «La magia y sus paradojas o la retórica de lo mágico como solución de conflictos en literatura infantil y juvenil». Per entendre el paper de la màgia en la literatura infantil Morales parteix de la idea de pacte de credibilitat entre escriptor i lector, la idea aristotèlica que el que és important en literatura no és que les coses siguin possibles o impossibles, sinó creïbles o no creïbles.
2. «La infamia o maldad como marcos teóricos. Algunos modelos en la literatura infantil y en la tradición narrativa». Aquest estudi gira al voltant de la idea que en la literatura infantil el perdedor i el malvat són el mateix personatge, ja que, com diu Morales: «No se puede permitir el resquicio educacional de sospechar por un momento que el maldito pueda alcanzar los laureles del triunfo porque se confundiría al joven lector que ha asumido el rol de que maldad y bondad son procesos antitéticos que corresponden a la pérdida o la victoria respectivamente».
3. «El modelo de antihéroe en literatura infantil y juvenil. Algunas propuestas estéticas». Tom Sawyer, Pipi Långstrump, Matilda, Tyrion Lannister… En paraules de l’autor: «Muerto el héroe, viva el antihéroe-protagonista».
4. «El recurso al vampirismo en la narrativa juvenil actual. Desde Polidori a Stephenie Meyer. Claves y fundamentos». L’evolució de la figura del vampir és un clar exemple de tradició literària i d’adaptació al context social de cada època. Per Morales: «La burguesía reinante en este mundo globalizado ha obtenido la victoria y ha transformado a los vampiros en seres de celuloide, imágenes que provocan más el sentimiento o el afecto que el miedo de antaño o la erótica en otro momento».
5. «La poesía infantil y juvenil de Juan Ramón Jiménez». Morales s’endinsa en la biografia i obra d’un dels grans escriptors de la literatura espanyola per descobrir-nos la seva faceta potser més desconeguda. Les pàgines d’aquest estudi ens mostren un Juan Ramón Jiménez que fa bona la frase d’un altre autor, Chema Gómez de Lora, que introduïa el seu Manual de literatura infantil y juvenil: técnicas, teorías y orientaciones para escribir y leer (Madrid: Editorial CCS, 2009), amb la sentència: «Si queremos trabajar y relacionarnos con los niños y los adolescentes de forma prolongada, nos tienen que caer bien».
6. «Partidismo y adoctrinamiento en literatura infantil y juvenil. Historia de una manipulación». Perquè ens fem una idea de fins a quin punt és important la literatura infantil i juvenil, Morales ens mostra com, al llarg del temps, els poders polítics l’han utilitzat per crear futurs adults adoctrinats. I cita el seu assaig del 2011: «[…] El lector infantil es un lector peligroso porque su mundo no tiene raíces».
Tenint en compte que la literatura infantil i juvenil segueix arrossegant l’incomprensible cartellet de literatura de segona, l’assaig no tan sols ajuda a desmuntar prejudicis en aquest sentit, sinó que posa en valor un gènere imprescindible com a llavor de futurs lectors. Per això, en el darrer capítol («En busca del lector y la obra. Propuesta de investigación en lectura»), l’autor presenta la seva obra com una eina per a professionals de l’educació i estudiants universitaris, perquè tinguin present que si a l’escola no aconseguim que els joves associïn la lectura al plaer, enmig d’un panorama farcit d’alternatives d’oci de plaer immediat, efímer i adrenalínic, anem a una situació de divorci generalitzat amb la lectura difícil de revertir.
Com a exercici per fomentar la lectura, Morales proposa, entre d’altres coses, que els professors treballin les obres amb els seus alumnes a partir de preguntes com: «Què has sentit en llegir aquesta obra?» En llegir Modelos infames... la sensació és que si bé és cert que és un assaig molt recomanable per a qualsevol professional que es mogui en l’àmbit de la literatura infantil i juvenil, tant pel seu contingut com pel recull bibliogràfic que ofereix, és una llàstima que el teixit lingüístic que vesteix el seu discurs no el faci apte per als lectors en construcció. Com també és una llàstima que la literatura infantil i juvenil no sigui matèria d’estudi a les aules. Potser aquesta seria una de les vies de connexió amb aquest lector anhelat.
Si algun dia es produeix el miracle, aquest assaig té molt per oferir a la comunitat educativa, sovint òrfena de coneixements sobre el tema, per manca de recursos o, sobretot, d’interès. Quedem-nos amb una dada que aporta l’autor i que esgarrifa: el 66,7% del professorat o no llegeix gens o llegeix d’un a tres llibres a l’any. Què heu sentit en llegir aquesta dada?
Susanna Turon
De la 7a promoció de l’Escola de Llibreria
Podeu fer-hi un tast de les primeres pàgines de l'obra.
Afegeix un nou comentari