Malé, Jordi; Murgades, Josep (eds.). Els clàssics en la literatura infantil i juvenil. Barcelona: Edicions de la Universitat de Barcelona, 2020. 128 p. (Aula Carles Riba; 8). ISBN 978-84-9168-400-8. 21 €.
L’origen d’aquest volum són les jornades del mateix títol organitzades per l’Aula Carles Riba i celebrades a la Universitat de Barcelona i a l’Institut d’Estudis Catalans el dies 12 i 13 de maig de 2016. La publicació de les contribucions presentades ha vist la llum quatre anys després en una edició molt acurada a càrrec de Jordi Malé i Josep Murgades.
Les jornades tenien com a objectiu principal estudiar la presència i la incidència dels clàssics antics en la literatura catalana adreçada a infants i joves, tant des del punt de vista literari com des de la perspectiva de la recepció i també del món editorial. Un objectiu ambiciós que difícilment es podia aconseguir amb les cinc participacions que recull la publicació i el poc més d’un centenar de pàgines que té el volum.
Cristina Garreta, directora de les biblioteques municipals de Reus, enceta l’obra amb la comunicació titulada «”Mare, qui són els déus de l’Olimp?”: pervivència dels clàssics grecs en la literatura infantil actual». Ben plantejat, té uns límits que excedeixen l’abast i el temps d’una comunicació. L’autora focalitza en els llibres de mitologia i recull un primer testimoni de 1740 fins arribar a edicions actuals, passant per les edicions de Carles Riba per l’Editorial Muntanyola, autor motiu de les jornades. Un bon repàs que és llàstima que no s’acompanyi d’imatges.
«La gruta de Calipso, un tesoro para los niños» és el títol de la comunicació de Rosa Navarro, professora de la Universitat de Barcelona. Autora de nombroses adaptacions de clàssics, reflexiona sobre aquesta qüestió i posa nombrosos exemples de les seves publicacions.
La contribució de Jaume Almirall i Sardà, també de la Universitat de Barcelona, sota el títol «Alguns motius odisseics en la rondallística catalana» analitza dues sèries de rondalles, la matèria de les quals es pot posar en relació amb motius presents en l’Odissea d’Homer. Un estudi parcial i ben documentat –amb gairebé una cinquantena de referències per a un text de vint pàgines– que s’acompanya d’un annex amb els textos de les rondalles citades.
«Les adaptacions d’Homer de Carles Riba per a infants» és la quarta contribució del recull, a càrrec d’Eloi Creus, que fa un bon seguiment de Les aventures d’Ulisses, una adaptació de Carles Riba publicada per edicions Muntanyola, de gènesi un xic rocambolesca ja que existeix un original manuscrit en català però una edició castellana el 1921. L’article és una investigació sòlida que, estranyament, no cita com a referència d’història de la literatura infantil catalana els estudis de Teresa Rovira dins la Història de la literatura catalana de Riquer, Comas i Molas sinó una pàgina web de contingut exhaustiu, però sense autoria i elaborada a partir d’altres materials.
Per últim, Albert Jané, de l’Institut d’Estudis Catalans, tanca el volum amb «Els mites clàssics i Cavall Fort», una revisió de la presència dels temes i motius mitològics en la revista infantil des dels seus inicis, tot repassant autors i il·lustradors que hi han participat. Potser una contribució més extensa –l’article no supera els quatre fulls– hagués permès aprofundir en aquest estudi i extreure’n alguna conclusió a l’alçada d’unes jornades de recerca.
En conjunt, una obra desigual en el seu abast i nivell d’investigació però que ajudarà a completar aspectes sobre la recepció dels clàssics grecollatins, objectiu d’estudi del grup impulsor de la Jornada i de la publicació.
Teresa Mañà
Professora de la Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals
Podeu fer-hi un tast de les primeres pàgines de l'obra.
Afegeix un nou comentari