García Ortega, Adolfo. El arte de editar libros. Sevilla: Athenaica, 2020. 86 p. (Breviarios). ISBN 978-84-18239-19-9. 12 €.
D’un temps ençà, els amants de la lectura, dels llibres, les llibreries i tot el seu ecosistema estem d’enhorabona per la creixent oferta editorial de «llibres sobre llibres». Un dels últims a incorporar-se a la llista d’aquest gènere el desembre passat ha estat El arte de editar libros, d’Adolfo García Ortega, amb l’editorial sevillana Athenaica Ediciones Universitarias dins de la seva col·lecció «Breviarios», petits assajos d’autor a la manera de la «Serie menor» de la Biblioteca de Ensayo de Siruela.
En poc més de vuitanta pàgines, l’autor aboca reflexions en forma de píndoles sobre el món editorial vist no com un ens aïllat, sinó en la seva relació amb els autors i els lectors, un triangle no sempre amorós però per força condemnat a avenir-se, i del qual García Ortega té molt a dir perquè coneix de primera mà els rols dels actors principals d’aquesta funció, parafrasejant el símil teatral que ell mateix fa del món del llibre.
Adolfo García Ortega (Valladolid, 1958), filòleg de formació, té una dilatada experiència com a periodista cultural, traductor i escriptor de poesia, narrativa i assaig alhora que sempre ha estat vinculat al sector editorial com a editor d’El País Aguilar primer, director de Seix Barral després, i actualment com a assessor de l’àrea editorial del Grupo Planeta.
El llibre està estructurat en vuit apartats (alguns dels quals precedits per una il·lustració relacionada amb el sector) i un pròleg que és tota una declaració d’intencions: aconseguiran els editors reubicar-se en aquests temps fluctuants, globalitzats i hiperconnectats, i per tant, evolucionar i no quedar-ne al marge? «Este es su gran reto de futuro: no quedar fuera de tal evolución. En definitiva, no ser la orquesta del Titanic.»
García Ortega comença aquest assaig amb una invitació al lector a revisitar els orígens del llibre com l’objecte que coneixem avui i els inicis de la professió d’editor / impressor / llibreter (deliciós el fragment de Juan Vázquez de Mármol al segle XVII sobre les condicions per imprimir una obra), passant per la importància dels correctors o de la tipografia («La tipografía crea el aura fascinante de lo impreso. Lo impreso supone un factor multiplicador que eleva el texto manuscrito a un rango de verdad, de objetividad, sacándolo del espacio subjetivo, personal, individual, en el que habita el manuscrito»).
Al llarg de la lectura d’aquest «breviari» ens anem endinsant primer en diferents aspectes bàsics de l’edició, com ara la pròpia definició de llibre i d’editar (de fet n’anirem descobrint diverses en tot el recorregut, com la cèlebre «editar es innovar repitiendo»), el paper de l’editor, els diferents agents de la cadena del llibre, etc., però a poc a poc l’autor ens anirà guiant cap a qüestions més controvertides del panorama actual per (re)pensar el futur del sector. Així, se’ns van plantejant temes que tenen a veure amb la «bipolaritat» en l’edició: lectors mainstream / lectors més exigents, llibre de paper / llibre electrònic, equilibri entre novetats / fons, etc. Tot plegat per finalment arribar al moll de l’os: el «canvi de paradigma». Segons García Ortega, «ha cambiado el eje. Antes era una línea de correspondencia que iba del escritor al editor y de este al lector. En la actualidad, va del lector al editor y del editor al escritor.» La irrupció d’Internet i les xarxes socials són, en gran mesura, les responsables que el lector esdevingui indicador de direccions i tendències: «Sus gustos, sus preferencias, sus formatos, sus soportes, su consumo, todo lo que significa apetito o afición en el lector es tenido en cuenta por el editor hasta el punto de definir, en gran medida, lo que debe ser el producto final.» «En resumen, todo va orientado a hacer del lector un cómplice del escritor y del editor. Que el lector se sienta parte de algo creativo.» El debat, doncs, està servit.
Les darreres reflexions d’aquest assaig tenen més a veure amb les temàtiques dels llibres (cada cop més i més compartimentades en gèneres i subgèneres), amb els tipus de lectors, el bestsellerisme i una apologia als clàssics, «una especie de ruido de fondo que perdura», i en paraules d’Italo Calvino, «un libro que nunca termina de decir lo que tiene que decir.»
Aquests són només alguns dels molts interrogants que Adolfo García Ortega, en poques pàgines, ens llença sobre els reptes en l’edició i el paper dels editors en el present-futur del «oficio más bello de todos» per Julio Ollero, en memòria del qual va dedicada aquesta obra.
Mònica Sáez Mateu
De la 8a promoció de l’Escola de Llibreria
Podeu fer-hi un tast de les primeres pàgines de l'obra.
Afegeix un nou comentari