«La librería de Monsieur Picquier»

Roger, Marc. La librería de monsieur Picquier. Trad., Juan Vivanco. Barcelona: Duomo, 2020. 223 p. (Nefelibata). ISBN 978-84-17761-52-3. 16,80 €.

Marc Roger és el que es diu un lector públic. Organitza lectures a tot França i principalment a llibreries. L’any 2014 va ser distingit pel jurat del Gran Premi Livres Hebdo (presidit per Amélie Nothomb) pel seu extraordinari paper d’intermediari entre els llibres i el públic en general. Grégoire et le vieux libraire (títol original de La librería de Monsieur Picquier) és la seva primera novel·la.

És un llibre amb un ritme propi, pàgina darrere pàgina ens introdueix en el món diari d’una residència de gent gran o, com es diu a França, un EHPAD, un establiment per a gent gran amb dependència.

Els protagonistes són en Grégoire i Monsieur Picquier. Grégoire és un jove que no ha passat el batxillerat, forma part del 20 % d’estudiants francesos que no el superen. Com que no té clar el seu futur, es posa a treballar; primer, en conservació de zones verdes, i poc temps després i ajudat per la seva mare, en un centre per a gent gran dependent. Treballa a la cuina, i un dia es fa càrrec de portar el menjar a les plantes; així coneix Monsieur  Picquier, el vell llibreter. Dia rere dia, Grégoire visita el vell llibreter. No en sap el motiu, però se sent atret per aquest home que viu entre llibres. Un dia, en Grégoire, una mica cansat de sentir a parlar contínuament de llibres, li retreu que malgrat que sempre diu que un dia sense llegir no val res, ell no l’ha vist mai llegint un llibre. Aquestes paraules seran el detonant d’una nova relació.

Quan es va traslladar a la Résidence des Bleuets, Monsieur Picquier va haver d’escollir d’entre tots els llibres de la seva antiga llibreria els tres mil llibres favorits per portar-los a la seva habitació de nou metres quadrats. Però ara ja fa temps que no pot llegir, les seves mans tremoloses (pateix la malaltia de Parkinson) li impedeixen agafar un llibre i els seus ulls estan cada vegada pitjor. No llegeix, però continua envoltat dels seus llibres, dels records relacionats amb ells. És un cap ple de llibres...

Grégoire fa un pacte per anar a llegir-li una hora al dia. I així iniciaran una relació diferent. El seu bateig com a lector serà amb el llibre El vigilant en el camp de sègol de J. D. Salinger. Per a Grégoire, a qui mai no li havia agradat llegir i recordava les lectures a l’escola com una cosa molt desagradable i fins i tot amb por, aquesta tasca es convertirà ràpidament en un autèntic plaer. Començarà amb la lectura privada a l’habitació de Monsieur Picquier i anirà creixent fins a convertir-se en lectures diàries per a tota la residència.

Monsieur Picquier, d’una forma discreta i molt delicada, va introduint en Grégoire en el món de la literatura i, encara més important, li dona molts consells tècnics. La importància de la lectura en veu alta. La música de les paraules. Aquesta trobada serà decisiva per a tota la vida d’en Grégoire.

Esteu davant d’un llibre que és un homenatge a la literatura i a l’amistat, i sou testimonis de com de mica en mica neix un lector. I al mateix temps, del creixement humà i cultural d’aquest jove.

En el llibre es poden trobar unes citacions que segur que faran pensar:
«Quan ets llibreter, sempre llegeixes abans que els altres». És pretensiós, ja ho sabeu, llegir abans que els altres i decidir què és important i què no. Amb quin dret? Quin és el dret d’apropiar-se del poder de difondre un text en lloc d’un altre? Què us dona aquesta legitimitat? Aquí és on inventes aquest paper que et permet dir segons els teus gustos, els teus entusiasmes i les teves aficions: «Llegeix aquest llibre» o «No el llegeixis». Són paraules dites per Monsieur Picquier i relacionades amb la figura dels llibreters, però, es podria ampliar a bibliotecaris, professors...

És un llibre d’amistat, de creixement personal i sobretot, un llibre que ens pot fer pensar en tot allò que deixa entre línies. Un llibre en què hi és present la mort; però és la vida la que ens sorprèn.

Francina Navarro Bastidas
De la 3a promoció de l'Escola de Llibreria