Nodelman, Perry. El adulto escondido: definiendo la literatura infantil y juvenil. Trad., Clara Lairla. Zaragoza: Pantalia, 2020. 430 p. (Biblioteca Lijera; 2). ISBN 978-84-942456-8-8. 32 €.
Perry Nodelman (crític, autor i professor) porta investigant al voltant de la literatura infantil des de 1975. Professor de la Universitat de Winnipeg, Canadà, durant 37 anys (ara emèrit i encara actiu), molts dels qui treballem en aquest món el vam conèixer a través del seu Words about pictures (University of Georgia Press, 1988), on tractava de definir el format àlbum i les particularitats de la literatura il·lustrada per a infants. Els seus articles sobre literatura infantil i censura «Todos somos censores» o «Tres grados de censura» (amb un to molt més divulgatiu) són alguns dels més llegits al voltant d’un dels temes més recurrents i espinosos del camp. I les seves recerques i llibres han marcat la investigació acadèmica al voltant de la literatura destinada als infants des de fa dècades.
El adulto escondido (publicat en anglès al 2008) és, possiblement, la seva obra més complexa i ambiciosa i la primera a traduir-se al castellà. «Definir la literatura infantil ‒escriu‒ ha estat una activitat central de la crítica de la literatura al llarg de la seva història [...] És a la vegada la pregunta més simple i més complexa que podem preguntar: Què és la literatura infantil? Les respostes a aquesta pregunta es conten per milers i són molt variades. No hi ha tantes respostes com investigadors, però quasi.» Aquesta obra és la seva temptativa de trobar una possible resposta. Però a Nodelman no li interessa tant trobar la solució com contrastar i trobar problemes en una gran quantitat d’arguments que d’altres investigadors (i ell mateix) han exposat i elaborat al voltant d’aquesta qüestió al llarg dels anys. Per fer-ho exposa, agafa, subratlla, matisa o desestima certs aspectes de les definicions que altres han assajat, en una anàlisi on anem veient com els diferents enfocaments tenen la potencialitat de ser útils, tot i revelar-se com a incomplets des de la mirada del canadenc. L’obra es construeix així com una mena de diàleg amb una gran quantitat d’acadèmics (i també amb la seva pròpia obra) i això explica en part tant la seva llargada (400 pàgines) com el caràcter a vegades sinuós de les seves argumentacions. Perquè ens fem una idea, Nodelman dialoga amb textos de Bettina Kümmerling, Peter Hunt, Jacqueline Rose, Kimberley Reynolds, Roderick McGillis, Mikhaïl Bakhtín, John Stephens, Valerie Polakow Suransky, Mavis Reimer, Edward Said, Lillian Smith, James Kincaid, Lord Cromer o Paul Hazard, entre d’altres.
Abans, però, la proposta comença amb una minuciosa anàlisi comparativa de sis obres molt diferents entre elles, destinada a trobar els punts en comú que puguin establir les característiques del gènere de la literatura infantil. Ja a les primeres pàgines trobarem algunes de les idees que guiaran la seva anàlisi: que la literatura infantil no és tant el que els infants llegeixen sinó allò que els productors (adults) esperen que els infants llegeixin; que les característiques de la literatura infantil, doncs, no s’identifiquen tant amb les característiques reals dels públics a qui es dirigeixen, sinó amb les idees que els adults tenen sobre eixe públic; o que els jocs de focalització, d’ambivalència o de contraposicions binàries (recurrents a la literatura infantil) construeixen una idea d’infantesa allunyada dels infants reals i perfilen d’aquesta manera les obres que se’ls destinen. És a partir d’aquests fils argumentals que elabora els conceptes d’adult i de text a l’ombra, que estructuren la seva mirada i que fan de la censura part essencial de la seva definició del gènere.
Nodelman, però, planteja també la importància de concebre la literatura infantil com un camp complex on la producció literària s’entrelliga amb la pedagogia, la història de les pràctiques de lectura, la psicologia, la biblioteconomia, la història i la pràctica de la crítica i la teoria literària, l’art i l’educació. Això el fa abordar la qüestió central des de la pluridisciplinarietat que ha marcat des d’antic la crítica de la literatura infantil i composar una mirada calidoscòpica i no sempre senzilla.
En conclusió, un exhaustiu i minuciós treball. Dens i a vegades de lectura àrdua, el lector a qui va destinat no és el públic en general, sinó aquell iniciat en el tema que cerca aprofundir, reflexionar i establir vincles amb altres obres per ordenar les pròpies idees. I tot i que podem no estar d’acord amb totes les seves argumentacions, un dels aspectes més rellevants d’aquesta obra és la capacitat de Nodelman per exposar diferents punts de vista, per desconstruir-los i anar teixint altres vies d’anàlisi des de la seva mirada.
Una sort que l’editorial Pantalia hagi decidit traduir-lo per posar en mans dels i les lectores hispanoparlants una obra que copsa la complexitat de la literatura infantil i la dificultat de la seva definició, abordant alguns dels debats més rellevants que l’han conformat des dels inicis.
Anna Juan Cantavella
Especialista en literatura infantil, autora del blog La coleccionista
Afegeix un nou comentari