«Carta sobre los bibliófilos», de Georges Duhamel

Duhamel, Georges. Carta sobre los bibliófilos. Trad. y ed., José Luis Checa Cremades. Madrid: Trama, 2021. 63 p. (Largo recorrido). ISBN 978-84-18941-44-3. 12 €.

La publicació de la Carta sobre los bibliófilos de Georges Duhamel (1884-1966) és una bona ocasió per parlar i explorar la profunditat d’aquest incondicional amor vers els llibres anomenat bibliofília. Avui us convidem a llegir aquest opuscle que va ser portat a la impremta el 1926, amb el títol original de Lettre sur les bibliophiles.

La vida intel·lectual de Georges Duhamel no només és molt rica, sinó també molt apassionada. L’autor del pròleg d’aquesta edició de Trama Editorial, José Luis Checa Cremades, insisteix sobre l’aspecte polifacètic de Georges Duhamel, membre de l’Académie française des del 1936, un autor implicat a resoldre el misteri de l’existència i convertir la vida humana en un projecte apassionat.

L’atracció pel coneixement de Duhamel és immensa; tampoc no entén viure sense la lectura, que converteix, segons ell, un dia de treball en un dia de vida. Duhamel sent també una fascinació per l’objecte llibre, una mica en la direcció proposada pel Paul Valéry que parlava de «la física del llibre». Els llibres, uns objectes-monuments, patrimoni de la humanitat.

Malgrat aquest amor sabut que Duhamel tenia envers els llibres, quan es publicà per primer cop la Carta sobre los bibliófilos va ésser molt criticada en un article del Bulletin du bibliophile, publicació cèlebre parisenca sobre bibliofília. Potser allò que no agrada als bibliòfils que dirigeixen la revista és veure’s retratats amb una ironia sarcàstica mitjançant la caricatura d’un personatge bibliòfil lúgubre, obsessionat patològicament pel que fa.

Però s’ha d’anar més lluny, aparcar les susceptibilitats i llegir la totalitat dels escrits de Duhamel per saber que el personatge d’aquesta Carta, el senyor Courtin, recorda altres personatges de l’obra de Duhamel. Pensem per exemple en el senyor Louis Salavin, protagonista de Confession de minuit, petit administratiu amb una vida rutinària avorrida, interrompuda bruscament per un desig de tocar l’orella del seu amo; personatges banals extrapolats d’una realitat silenciosa amb una voluntat ferotge de modificar els seus destins. Louis Salavin, com el senyor Courtin, bé recorden els antiherois immersos en un diàleg profund amb ells mateixos, oscil·lant entre desesperació i obsessió per un mateix. Una mirada distorsionada sobre les coses, una veu interioritzada, desencantada i inconscientment innovadora.

Amb ells, Duhamel ens vol convidar a entendre l’eternitat de la vida humana, una dimensió de la qual parlava en el seu discurs davant de l’Académie française: «[…] dans cette éternité de l’homme dont nous savons qu’elle est infirme et incomplète, mais qu’elle est quand même notre refuge contre l’ignorance et le néant.»[1]

El senyor Courtin és el personatge principal de la Carta sobre los bibliófilos. És un amateur dels llibres, per a qui els llibres són font de transcendència; per ell són com membres de la seva família, viuen i parlen amb ell, com diu en el llibre, «me desbordan, me asfixian», aquesta personificació dels llibres és constant al llarg de la novel·la, els llibres, aquests éssers que conviden el bibliòfil a tastar una nova sensualitat «desenfrenos bibliófilos, jóvenes conquistas, apretando contra el pecho un pequeño dieciseisavo».

L’amor pels llibres d’aquest personatge neix sobtadament amb la compra d’un exemplar de Guillaume des Autels Amoureux repos, de 1553, de la impremta Jean Temporal de Lió. Raresa insigne, trobada en el Brunet (1780-1867),[2] un primer gran amor, dels que et fan plorar tota la vida.

Però l’amor allunya del món. El que també és molt interessant d’aquest personatge és el seu aïllament, la seva desconnexió amb el món exterior, una ruptura amb la societat sencera implicant inevitablement una degradació física, perdent l’aspecte saludable, amb els llavis i les galtes que tremolen sols, deshumanitzats per sempre més. Duhamel té una aptitud única en la descripció d’uns éssers humans devastats moralment i físicament, en lluita amb ells mateixos. El senyor Courtin perd la guerra contra una passió que ell sap destructora, però que li aporta un plaer tan incommensurable que no li és possible renunciar-hi.

Gelosies amb altres bibliòfils, el duc Bois Badin, bibliòfil sense talent però amb diners per adquirir grans exemplars, agressivitat, paranoia, esgotament extrem i desgast generalitzat. En definitiva, és el retrat d’una bogeria que neix del fet de col·leccionar, rastrejar constantment el món a la recerca de llibres, catalogats amb estricta ordenació i clarificació metòdiques, redactant el que s’anomena un catàleg raonat, però també desenvolupant obsessions que van més enllà de la raó. El senyor Courtin manté, per exemple, una passió-rebuig pels poetes moderns, les poètes modernes, Verlaine, Mallarmé, Rimbaud, les poètes maudits, rebels, impossibles d’ensinistrar com unes bèsties salvatges, incatalogables i que es resisteixen a la classificació. El senyor Courtin finalment revela als seus hostes que el venen a visitar, un llibre-museu, un petit cofre que conté tot Baudelaire, no només la seva obra literària, sinó també objectes de la seva vida, cartes, ungles, cabells, records que permeten que Courtin mantingui viva la flama de l’existència irrepetible de Baudelaire.

Què és el que vol Duhamel? Vol descriure un model arquetípic de bibliòfil, o al contrari, un antibibliòfil, un boig, un psicòpata, un antisistema? La Lettre sur les bibliophiles és un text que malgrat que hagi estat criticat pel director del Bulletin du bibliophile, permet entendre la diferència entre els conceptes d’amateur i bibliòfil. Interrogar-se també sobre la tasca de l’amateur dominat per la passió i la del bibliòfil preocupat per delimitar, per acotar un camp en les seves adquisicions.

Però l’anhel principal de Duhamel és plantejar novament el sentit i la significació del «llibre» obrint horitzons, amb l’acceptació de nous conceptes com el de la bibliophilie littéraire, incansablement apassionada, que burxant en la vida íntima dels poetes, traient la pols de les seves ànimes, aconsegueix fer-nos entendre, descobrir i viatjar en les raons subjacents i fascinants de la creació literària.

Barbara Roig Equey
De la 1a promoció de l’Escola de Llibreria