Kortazar, Jon (ed.). Contemporary Basque literature: novel, poetry, short story, CYAL, essay, drama. Transl., Cameron J. Watson. 2nd ed. Bilbao: Universidad del País Vasco, 2022. 428 p. ISBN 978-84-1319-405-9. 23 €.
Contemporary Basque literature: novel, poetry, short story, CYAL, essay, drama és un llibre panoràmic que aborda la literatura basca escrita des de mitjans dels anys setanta fins a la primera dècada del nou mil·lenni a partir dels diferents gèneres literaris. Un manual d’estudi i consulta per a tots aquells que treballen la matèria, i també un assaig que serveix per a aquells que es volen apropar per primer cop a la literatura basca.
El llibre és el resultat d’una investigació prèvia, de deu anys de durada des del 2004 fins al 2014, realitzada per un grup d’investigació de la Universitat del País Basc liderat per l’editor Jon Kortazar, crític literari basc de gran recorregut i membre del grup d’investigació consolidat LAIDA Taldea. La investigació es va materialitzar en una obra escrita originalment en basc i publicada en vuit volums emmarcats sota el títol Egungo Euskal literaturaren historia (Història de la literatura basca contemporània). Cadascun d’aquells volums se centra en un gènere: novel·la (2007); poesia (2009); les relacions entre novel·la i cinema (2009); narrativa breu (2011); literatura infantil i juvenil (2011); teatre (2012); assaig (2012); i còmics o novel·la gràfica (2012). El llibre que tenim ara entre mans –Contemporary Basque literature: novel, poetry, short story, CYAL, essay, drama– és, en la seva traducció a l’anglès, una síntesi d’aquella investigació.
Com es pot intuir d’aquests títols, el compendi recull, d’una banda, la classificació de les obres literàries en funció del seu gènere i, d’una altra, les aborda sense oblidar la perspectiva històrica. Sovint trobem recollits també arguments i citacions que la crítica literària ha dedicat a les obres esmentades. A més, cada capítol incorpora una bibliografia succinta i específica de la matèria. En el primer capítol dedicat a la novel·la, els investigadors Ibon Egaña i Iratxe Retolaza proposen, en primer lloc, un recorregut per la història de la consolidació del gènere i per alguns dels subgèneres més significatius (novel·les costumistes, de tesi, fantàstiques, realistes, al·legòriques…). En segon lloc, aborden les novel·les a partir d’una classificació temàtica (les obres dedicades a la Guerra Civil i el conflicte armat, per exemple) i estètica (com ara, la metaliteratura).
Al segon capítol, Jon Kortazar parteix de la idea que durant la configuració del sistema literari basc, als anys setanta i vuitanta, la poesia va perdre el seu lloc central i històricament privilegiat, alhora que ha aconseguit mantenir-se dins aquell sistema, allunyada de la lògica del mercat, com una expressió «memorable», que s’actualitza en formes diverses i en la recerca de la seva pròpia naturalesa literària.
Quatre són els períodes que explica Alvaro Rabelli al capítol dedicat a la narrativa curta. Si bé el gènere va arribar tard a la literatura basca (i als inicis dels anys cinquanta es publica en revistes), una vegada hi va ser, es va desenvolupar i créixer ràpidament. Així doncs, l’autor profunditza en la dècada experimental dels setanta (quan es comencen a publicar col·leccions); en la consolidació i l’augment quantitatiu de produccions dels vuitanta, així com la influència del realisme màgic llatinoamericà durant aquesta dècada; en la posterior crisi dels noranta, on la novel·la deixa el conte en un segon lloc; i, en la situació del conte a principis del nou mil·lenni, on trobem una major presència de dones escriptores, noves estètiques i influències d’altres gèneres en la narrativa curta.
El llibre no s’oblida de la literatura per a infants i joves, a la qual li dedica el cinquè capítol, dut a terme pels autors Xabier Etxaniz i José Manuel López Gaseni. En els seus inicis, aquesta literatura va anar lligada als canvis socials i polítics de la societat basca, com ara les reivindicacions a favor de l’euskara o l’augment de les matriculacions en les escoles basques o ikastolak en l’època postfranquista. Canvis que donaren com a resultat una major demanda de la literatura infantil i juvenil, demanda a la qual les editorials Elkar i Erein van saber donar resposta durant els anys vuitanta. El capítol recull, a més, les tendències principals d’aquesta literatura en l’àmbit basc i la seva situació actual en relació també amb les demandes del mercat.
Als darrers dos capítols, s’aborden el teatre i l’assaig, per part dels investigadors Karlos del Olmo i Francisco Javier Rojo Cobos, respectivament. Pel que fa al primer, destaquen les aproximacions conceptuals als termes: teatre, literatura dramàtica, escriptura dramàtica, representació i performance. Així com les reflexions sobre qüestions transversals i situacionals de la literatura dramàtica basca. Pel que fa a l’assaig, a causa de la seva difícil definició, Javier Rojo parteix d’una aproximació conceptual amb la finalitat de delimitar les fronteres del gènere assagístic. Exposa, després, les tendències estètiques i temàtiques principals dins del gènere, entre les quals destacarien: la fragmentació, la confrontació entre la tradició i la modernitat; la preocupació per la llengua basca i la cultura basca, la política; el conflicte basc i la violència; i la memòria.
En definitiva, Contemporary Basque literature: novel, poetry, short story, CYAL, essay, drama és una aproximació a la literatura basca a partir dels gèneres literaris, que incorpora el punt de vista històric, així com l’aproximació teòrica i crítica, i que recull també les principals tendències i moviments dels sistema literari basc; un llibre que exposa anys d’estudi de manera succinta.
Andrea Sanz Zarandona
Universitat de Barcelona. Facultat de Filologia i Comunicació
Afegeix un nou comentari