Olivero, Isabelle. Les trois révolutions du livre de poche: une aventure européenne. Paris: Sorbonne université presses, 2022. 362, [16] p. (Sorbonne essais). ISBN 979-10-231-0675-6.
Diu Isabelle Olivero[1] a les primeres línies del pròleg, que aquest llibre es diferencia del publicat el 1999 (L’invention de la collection: de la diffusion de la littérature et des savoirs à la formation du citoyen au XIXe siècle. Institut Mémoires de l’édition contemporaine; Maison des sciences de l’homme, 1999) en la naturalesa de la investigació duta a terme. Aquell es va basar en el segle XIX francès i en la consagració de la col·lecció com a autèntic gènere editorial. El que ressenyem, segons la seva autora, doctora en Història per l’Escola d’Estudis Superiors en Ciències Socials de París i especialista en la història de les col·leccions editorials, parteix d’un qüestionament diferent: el de quan i com aquesta noció (de col·lecció moderna) va ser associada al naixement del llibre de butxaca; com es va construir aquest concepte al llarg del temps (abans i després d’aquell moment generador que, segons ella, suposa el segle XIX) i, finalment, el de si es pot parlar de revolució editorial.
El llibre, que s’imposa uns límits metodològicament ambiciosos quant a la seva extensió geogràfica i expositiva, afirma d’entrada que «col·lecció editorial i petit format tenen una història comuna», ja que «al llarg dels segles, llibreters i editors recorren a formats reduïts per les virtuts d’economia, de manejabilitat, d’accessibilitat i de clandestinitat». L’autora també reconeix que, gràcies a una visió «arqueològica i panoràmica», identifica tres grans moments (els inicis del segle XVI, la meitat del segle XIX i el segle XX) que componen l’esquelet d’una història del llibre de petit format. D’aquesta afirmació en deriva el títol de l’obra i la seva menció a «les tres revolucions del llibre de butxaca».
Comença així un recorregut per la història de la col·lecció editorial que s’obre amb un pròleg introductori en el qual l’autora aprofundeix en els orígens de la col·lecció concebuda com a Bibliotheca d’obres selectes que constitueixen un cànon o guia de lectures. Tot seguit, Isabelle Olivero ens porta, a la primera part de l’obra («Els orígens de la col·lecció»), fins al segle XIV i els primers exemples de llibres de petit format, i ens endinsa a la primera «revolució» editorial, la d’Aldo Manuzio a la Venècia al voltant de l’any 1500, la qual cosa li dona peu per descriure els avenços d’edició, fabricació i circulació del llibre als segles XVI i XVII en els seus corrents humanista, protestant i contrareformista, així com l’explosió dels nous formats populars. Al segle XVIII el llibre esdevé «portàtil» i l’afany enciclopèdic produirà noves «biblioteques», especialment en el context francès, que donarà lloc a una miríada de col·leccions portàtils a tot Europa que diversificarà el cànon literari: entra amb força la novel·la i el saber científic.
El segon bloc («El triomf de la col·lecció») narra l’expansió social de la col·lecció editorial, que deixa de ser només aristocràtica i burgesa i s’adreça als estrats inferiors de la comunitat de lectors. L’exemple de canvi de paradigma editorial és el de Gervais Charpentier i les seves diferents col·leccions i sèries, entre les quals destaca la Bibliothèque française i la sèrie Écrivains contemporains. Charpentier augmenta tiratges, redueix costos, imposa la remuneració als autors mitjançant percentatges sobre les vendes i millora la distribució. El XIX serà el segle de la revolució editorial i llibretera, i el model Charpentier serà emulat pels editors de tot Europa. Serà també el segle de l’explosió de «biblioteques» nacionals que exalten la producció literària de l’estat-nació i, al mateix temps, el de la circulació d’obres traduïdes i del naixement de «col·leccions universals».
Finalment, el tercer bloc («L’esdevenir de la col·lecció») narra el fenomen global d’explosió de les col·leccions de baix cost, les millores tecnològiques de la impressió i el triomf del model paperback o llibre de butxaca al segle XX, amb una especial atenció a empreses singulars que van marcar el mercat editorial europeu com van ser els casos de Kurt Enoch amb la seva col·lecció Albatross, Jacques Schiffrin i la seva Bibliothèque de la Pléiade o Allen Lane i les edicions Penguin.
El llibre s’acaba amb un epíleg que reflexiona sobre la pèrdua de caràcter canònic, agrupador o orientador de la col·lecció, per mor de la pura funcionalitat taxonòmica o «segmentadora» que ha adquirit el concepte de col·lecció a la majoria dels catàlegs editorials actuals, allunyada de les funcions essencials de selecció, reedició i traducció que les col·leccions editorials haurien de mantenir, en paraules de l’autora.
No hi ha dubte que l’empresa d’Isabelle Olivero, la de descriure i fer viatjar el lector per la dilatada i vasta aventura editorial de les col·leccions i el format reduït suposa una tasca agosarada i difícil. El seu estil és accessible, tot i ser un llibre que difícilment es desprèn del seu caràcter acadèmic, i la seva lectura pot resultar àrida per al profà en la matèria, per l’enumeració profusa de noms i dates, amb un lògic caràcter descriptiu i rigor científic, aspecte inevitable, per altra banda, si tenim en compte l’amplitud geogràfica i cronològica de la matèria tractada. S’agraeixen, amb tot, les aturades en el camí en què l’autora es prodiga en detalls biogràfics o anècdotes il·lustratives quan es tracta de parlar d’editors o directors de col·lecció, l’empremta dels quals ha estat determinant en la història de les col·leccions.
Pel que fa al caràcter «europeu» de la història de les col·leccions, l’autora dona a l’edició francesa un protagonisme notable per tractar-se d’una investigadora d’aquest país i per la pròpia rellevància de les empreses editorials gal·les, encara que aquesta preeminència no impedeix que es parli de les col·leccions en llengua anglesa o alemanya, així com, encara que en menor mesura, de les col·leccions italianes, espanyoles i belgues.
No sempre col·lecció i petit format van de la mà al llibre d’Oliver i fa bé l’autora de no descartar les col·leccions rellevants que van veure la llum en format gran o mitjà. En realitat, aquesta obra respon més a la pregunta de per què i com la col·lecció es va convertir en el seu dia i segueix sent un motor essencial en el món de l’edició, més que a la de quan la col·lecció va ser associada al naixement del llibre de butxaca. En tot cas, el llibre aporta un punt de vista interessant i enriquidor per a amants i curiosos de la història del llibre i de l’edició. La seva lectura no deixa de ser recomanable.
Javier Campillo Galmés
Bibliotecari de l’Instituto Cervantes de Tolosa de Llenguadoc
[1] Historiadora, Isabelle Olivero és especialista en la història de les col·leccions editorials des del seu doctorat en història (a l’EHESS, École des hautes études en sciences sociales). Des del 2007 col·labora amb investigadors estrangers per construir una història global i transnacional d’aquestes col·leccions. Responsable de les adquisicions de la Biblioteca Nacional de França a la seu de l’Arsenal, va publicar L’invention de la collection: de la diffusion de la littérature et des savoirs à la formation du citoyen au XIX siècle i ha participat en diverses obres col·lectives, entre elles The culture of the publisher’s series (2011) i Fabriques des patrimoines littéraires: les collections de monographies d’écrivains après la seconde guerre mondiale (en premsa).
Afegeix un nou comentari