Literatura catalana: de la postguerra a la postmodernitat. Catarroja, etc.: Afers, 2024. 310 p. (Literatures; 33). ISBN 978-84-18618-85-7. 20 €.
Els Marges és una revista de prestigi en el panorama del coneixement i aprofundiment, mitjançant estudis rigorosos, de la literatura catalana contemporània. Els Marges, fundada l’any 1974: un any abans de la mort del dictador Franco, aquest 2024 ha complert cinquanta anys. Exactament els anys que fa de tantes fites, personals i intel·lectuals, de la meva generació. Els Marges, que ha tingut la vocació de promoure l’estudi de la literatura catalana posterior a la Guerra Civil, a través de professors, crítics i especialistes sobresortints en el seu camp, ha caminat amb nosaltres il·luminant el que poc se sabia (la guerra ens va furtar tants mestres) i el que s’estava fent en l’àmbit de les lletres en els dies de la recuperació del català com a llengua literària.
Ara som en una altra hora, potser tan important com aquella primera, ja que la llengua i la cultura catalanes corren perill en l’ambient banal i alhora espanyolitzat que predomina i ha de lluitar per mantenir-se. Amb la celebració dels cinquanta anys –cal reivindicar l’esforç i la permanència– d’aquell projecte cultural, i amb un bagatge sòlid de coneixements, ara és l’hora d’il·luminar el camí de les futures generacions. Elaborada per l’equip d’Els Marges, la publicació Literatura catalana: de la postguerra a la postmodernitat (Editorial Afers), és el resultat d’una tria selecta pel seu interès actual dels articles publicats durant aquests anys. Amb la lectura atenta i anotada d’aquests textos, un alumne avantatjat en pot obtenir un màster en la literatura catalana de l’últim mig segle, aviat és dit.
Els Marges, amb voluntat d’estudi aprofundit i alhora de divulgació de nivell, ha publicat assaigs sobre poètiques, autors i obres pertanyents als temps previs a la fundació de la revista, seguits d’assaigs de poètiques, autors i obres coetànies en el temps, fruit de la investigació documentada per part de personalitats universitàries de la significança acadèmica de Joaquim Molas (cofundador d’Els Marges), Jordi Marrugat, Xavier Vall, Núria Santamaria, Maria Campillo, Pere Ballart, Jaume Aulet, Neus Real, Mercè Picornell i Margalida Pons, presents en aquest recull tan recomanable. Així, Literatura catalana: de la postguerra a la postmodernitat es constitueix en una antologia de treballs d’investigació sobre períodes culturals, obres i autors actius en el segle XX i XXI, entre d’altres: Llorenç Villalonga, Mercè Rodoreda, Gabriel Ferrater o Montserrat Roig, i tota una plèiade d’escriptors de la narrativa experimental dels anys setanta i primers vuitanta del segle XX com ara Oriol Pi de Cabanyes, Biel Mesquida o Valerià Pujol. Aquests darrers són els autors més estudiats en l’apartat que interessarà llegir, per conèixer els antecedents de les literatures de la ruptura, als escriptors actuals que conreen una escriptura que també es vol trencadora, com ja fa cinc dècades es va voler trencadora, desafiadora de les convencions, amb hibridacions de gèneres i amant de les escriptures fragmentàries i del jo, ja que molts d’ells, com apunta la professora Mercè Picornell en el seu assaig, van escriure les seves novel·les prenent la figura d’un dietari o fluint en una narració introspectiva en primera persona.
Els lectors de Literatura catalana: de la postguerra a la postmodernitat trobaran també un fort al·licient intel·lectual i històric en explorar la supervivència de la poesia moderna a Catalunya entre els anys quaranta i cinquanta del segle XX de la mà del professor Jordi Marrugat, o la tan atractiva proposta d’estudi per part del doctor Joaquim Molas sobre els «retòrics i terroristes en la poesia catalana de la postguerra», o la recepció de l’encara tan moderna poètica de Joan Salvat-Papasseit a la dècada dels anys seixanta de la mà del professor Jaume Aulet, o la poesia de l’experiència de Gabriel Ferrater de la mà del professor Pere Ballart. Arrodoneixen el conjunt estudis i relectures d’obres i cicles narratius d’autors de la rellevància de J.M. de Sagarra, Llorenç Villalonga, Mercè Rodoreda, Montserrat Roig i Quim Monzó. Com diuen els curadors d’aquesta publicació necessària, ens cal saber «per comprendre la riquíssima ànima del nostre país i provar de comprendre’ns així una mica a nosaltres mateixos». Sens dubte, la literatura és un vehicle de coneixement i d’autoconeixement de molt calat, tant pel que fa a les persones com a les cultures.
Teresa Costa-Gramunt
Escriptora i dissenyadora especialitzada en exlibris. Autora de Cambres fosques (reflexions sobre el mal)
Afegeix un nou comentari