Los-Rios, François de. El arte científico para conocer y ejercer el comercio de la librería, para el uso de mi empleado y otros alumnos del mismo oficio que deseen progresar (Lyon 1789). Exordio de Víctor Infantes, traducción de Laura Sánchez Gómez. Madrid: Turpin Editores, 2013. (En 8º; 1). 62 p. ISBN 978-84-940720-4-8.
Avui presentem el que probablement és el manual imprès per a aprenents de llibreter més antic que es coneix: L'art scientifique, pour connoitre et exercer le commerce de la librairie que el llibreter de Lió, François de Los-Rios, va publicar la vetlla de la Revolució Francesa, per la primavera de l'any 89.
François de Los-Rios va ser un llibreter nascut a Anvers cap al 1727, originari d'una família de comerciants espanyola, que amb vint-i-pocs anys es traslladà primer a París i després a Lió, on seria empleat d'un parell de llibreters fins que el 1767 hi instal·là llibreria pròpia. Los-Rios venia obres de nou i de vell, encara que es va especialitzar en el comerç de llibre antic, comprant i venent biblioteques d'ordes religiosos, aristòcrates i militars des de la rue de Sant Dominique a la ciutat del Roine i el Saona.
D'aquest petit manualet en francès només se'n va fer una tirada molt breu, de 36 exemplars segons el mateix De Los-Rios, i en l'actualitat se'n conserven potser només dos o tres exemplars a tot el món; un dels quals, el de la Bibliothèque nationale de France, va cridar l'atenció del professor de la Universidad Complutense de Madrid, Víctor Infantes, un dels més importants estudiosos i especialistes de la història de l'edició i la lectura de l'Estat. El pròleg del Dr. Infantes és aclaridor i pertinent i ajuda a situar l'obra i en definitiva a comprendre-la millor.
Aquesta va ser impresa amb una intenció pràctica, la de capacitar el personal de la llibreria de De Los-Rios i, de passada, per a d'altres aprenents: «hablo desde la práctica y no desde la teoría». En aquesta breu Art scientifique es donen consells sobre una multitud d'aspectes: l'organització dels materials a la llibreria (per autors o per temàtiques); les aptituds i qualitats del personal que ha d'atendre les diferents feines; de quina manera cal atendre els clients («si le pide un artículo levanta enseguida la mano, responde siempre con aire de gracia y de honestidad a las preguntas que se le hacen»); els preus a aplicar als llibres i la manera de tractar i conservar-los; els tipus de negocis: llibreters al detall, distribuïdors i llibreters ambulants; els llibreters segons les seves procedències (alemanys, holandesos, britànics, parisencs, lionesos, avinyonesos, ginebrins...). Tanca el llibret una petita relació de cartes model.
Aquesta descripció dels diversos editors i llibreters per països i ciutats resulta entre deliciosa i còmica: els alemanys són gent de fiar, tant que si hom volgués se'ls podria aixecar la camisa; els britànics venen car i ells estan més interessats en els llibres francesos del que els llibreters francesos ho estan pel llibre anglès; els parisencs tendeixen al centralisme monopolístic i són uns superbiosos que amb prou feines coneixen l'ofici (això sí, llevat de les cases que treballen amb De Los-Rios); orgull de ciutat d'adopció de De Los-Rios, els lionesos són els millors de tots (bé, tots no, entre la competència n'hi ha dels quals no te'n pots fiar, però no la cita per no disgustar ningú); els avinyonesos... «oju amb la cartera!», llevat dels col·legues que treballen amb el llibreter i que sí que són citats.
Una raresa, una curiositat, una petita perla, un dels primers manuals de la història de la professió, alguns consells del qual encara avui podrien ser d'utilitat. Només un però: la traducció és força millorable.
Lluís Agustí
Afegeix un nou comentari