Manresa, Mireia; Real, Neus (eds.). Digital literature for children: texts, readers and educational practices. Bruxelles [etc.]: Peter Lang, 2015. 234 p. (Recherches comparatives sur les livres et le multimédia d'enfance; 9). ISBN 978-2-87574-272-8. 40,70 € paper, 45,22 € llibre electrònic.
Digital literature és un volum editat per les professores Mireia Manresa i Neus Real, del grup de recerca GRETEL (Grup de Recerca de Literatura Infantil i Juvenil i Educació Literària) de la Universitat Autònoma de Barcelona, que recull els resultats d’investigació d’un projecte competitiu de recerca finançat pel MINECO de Madrid, sobre l’impacte que té la introducció de tecnologies en la pràctica i l’educació literària dels nens i dels adolescents. Hi participen 12 autors de l’esmentat grup de recerca, a més d’investigadors internacionals reputats i dos creadors de literatura digital. I el publica la prestigiosa editorial internacional de recerca Peter Lang, en la seva col·lecció «Recherches comparatives sur les livres et le multimédia d’enfance».
Seguint els elements del títol del volum, la pràctica literària està experimentant canvis rellevants amb l’arribada de les tecnologies. Podem identificar diverses pràctiques, que sovint es confonen, com la literatura digitalitzada, que consisteix a llegir una obra concebuda com a llibre de paper en un suport digital (Kindle, Ipad, ebook, etc.). El fet de poder fer-ho connectat a la xarxa permet algunes funcionalitats, com consultar el significat d’una paraula, la ubicació d’un topònim o compartir determinats subratllats amb altres lectors, però l’accés a l’obra i la mateixa elaboració del text no en tenen gaires. Tot un altre univers és el món del fandom i les cultures participatives (furry, otaku, gamers, geeks, etc.), on entraria la pràctica del fanfic (fanctic fiction) o del còmic, en què els apassionats d’una obra (El senyor dels anells, Harry Potter, Pokemon, Star Trek) creen, comparteixen i comenten històries noves a la web. O el que se sol considerar estrictament la literatura digital, que serien les obres concebudes després de l’arribada d’Internet, pensades per ser, llegir-se i valorar-se en línia, que no es poden imprimir ni editar en format de llibre, que combinen diversos modes (fotos, vídeos, àudio, text), que tenen hipervincles i fins i tot petits programes informàtics; són obres selectes, minoritàries, fetes per creadors d’última hora. I encara podem parlar del fenomen transmèdia, en què l’obra es desenvolupa en diversos formats i ‘media’, amb l’aportació dels lectors-consumidors-productors, i amb les especificitats de cada ‘media’, que enriqueixen l’univers i l’obra originals. Aquest volum se circumscriu inicialment en la tercera opció, la de la literatura digital, que busca l’espai per a la literatura de qualitat, d’autor en un entorn digital. Però abasta tot aquest univers divers, creatiu i apassionant, comentant qüestions relatives al fanfic, a la literatura digitalitzada i, en general, a tot l’àmbit de la literatura mediada per TIC, explorant les fronteres entre els àmbits i les especificitats de cadascuna.
Un segon punt d’interès del llibre és l’especificació «for Children», és a dir, que l’estudi se centri en els nens i els joves, que són el col·lectiu que són al rovell de l’ou de les preocupacions tant per les TIC (seguretat, privacitat, efectes en l’educació, etc.) com per l’educació literària (la formació cultural, els hàbits lectors, etc.). No és sorprenent que sigui així, perquè és l’àmbit de recerca natural del grup GRETEL, que ja disposa d’una història important, amb resultats rellevants i reconeixements, i també de molts seguidors. Però convé aplaudir que el grup s’hagi decidit a abordar les qüestions més actuals i problemàtiques de la pràctica literària.
L’interès per aquest àmbit té d’altres incentius. Sembla que la literatura per a nens i joves resisteix millor l’impacte de les TIC, que les editorials, les llibreries o les biblioteques per a nens i joves no tanquen tant com les altres, o que la influència de les TIC sobre els nens i els joves pugui ser més decisiva o controvertida que amb els adults. Recordem també la polèmica actual sobre l’ús dels mòbils a les escoles, que està relacionada en part amb la pràctica literària, atès que des del mòbil podem veure un vídeo d’un booktuber, un booktrailer o fins i tot fer un ‘I like’ a un comentari valoratiu d’una lectura que faci un company.
Finalment, el subtítol del volum ens aporta més context sobre l’enfocament dels diversos treballs inclosos en el volum. «Text, readers and educational practices» suggereix que l’objecte d’estudi no són només els canvis que provoca la digitalització en l’obra, els recursos literaris o el desplegament de la narració –i el cànon–, sinó que adopta una mirada més àmplia i sociocultural. Interessen: 1) els subjectes (la recepció i la resposta dels lectors, els autors, il·lustradors i escriptors), els docents o les famílies; 2) els espais: la llar, la casa o l’espai vernacle i privat, d’una banda, i de l’altra les pràctiques formals a l’escola, i encara 3) les relacions entre aquests dos àmbits, entre l’escola i la biblioteca (el currículum, el catàleg oficial), d’una banda, i l’espai personal i privat (l’oci, la diversió).
Convé recordar que l’impacte d’Internet en les pràctiques lectores i literàries dels joves és impressionant: a Internet el lector és també escriptor: produeix contingut (és un prosumidor) i, en aquest sentit, els estudis sobre la recepció, la pràctica literària són molt interessants. Fa poc més d’un any vaig assistir impressionat a la cerimònia de lliurament dels premis ‘booktuber’ a la Feria Internacional del Libro de Guadalajara, envoltat de nens i adolescents que havien publicat vídeos fent crítiques de llibres de literatura infantil i juvenil i que podien tenir centenars o milers de seguidors a la xarxa; va ser com un show de VIPS i seguidors, on el públic xisclava cada cop que apareixia algun ‘tuber’ conegut o on els guanyadors feien uns ‘posats’ i uns ‘comentaris’ de pel·lícula... A casa nostra, iniciatives més modestes vinculades als clubs de lectura o a espais com Què llegeixes? Segueixen aquesta línia.
En resum, ens trobem amb un volum de rabiosa actualitat, d’un grup rellevant de la nostra indústria de recerca, que presenta resultats de recerca suggeridors i prometedors. Els treballs inclosos combinen metodologies molt diverses, des de la recollida i anàlisi de corpus digitals, fins a estudis molt controlats, quasi experimentals, sobre les diferències entre llegir un mateix conte de Poe en paper i en pantalla o estudis exploratius etnogràfics sobre les pràctiques familiars de lectura amb Ipad, o les reflexions que poden aportar els creadors d’obres.
Tot un luxe, sens dubte. No us el perdeu.
Daniel Cassany
Universitat Pompeu Fabra
Afegeix un nou comentari