Garbisu Buesa, Margarita. Revistas. Madrid: Centro de Estudios Financieros, 2014. 261 p. ISBN 978-84-454-2670-8. 30 € paper, 18,15 € llibre electrònic.
L’obra que presentem és el manual de l'assignatura Revistas del grau de Periodisme de la UDIMA (Universidad a Distancia de Madrid) i té com a objectiu l’estudi de la revista com a mitjà de difusió en l'àmbit del periodisme escrit. La seva autora, doctora en Filologia Hispànica, és professora de les àrees d’Història i Humanitats d’aquesta universitat.
En el breu pròleg, l’autora expressa que la seva comesa és introduir el lector en la idea, la vida, el públic, l’estructura, el contingut, la complexitat i fins i tot la bellesa que defineix, tant la teoria com la pràctica, a tota revista al llarg de la seva evolució. També conclou que, malgrat que no és possible trobar una definició exacta del concepte revista, podríem dir que aquest terme serveix per parlar d’una publicació periòdica no diària, orientada a un públic general o bé especialitzat, amb continguts i enfocaments variables, que vetlla pel seu disseny i que es identificada amb un número internacional (ISSN).
Amb aquest objectiu tan clar, l’obra ofereix el contingut de forma molt estructurada i detallada: en dues parts i en un total de deu unitats temàtiques. En la primera part analitza el concepte, els components i les particularitats de les revistes, i en la segona, traça la història i l'evolució d’aquest suport als Estats Units, a Europa i en especial a Espanya, tot fent un recorregut que va des de les gasetes del segle XVI fins a la revista moderna de l’actualitat. En cada una de les unitats didàctiques trobem: el títol, el sumari, el text, un resum dels conceptes bàsics desenvolupats, uns exercicis pràctics voluntaris –que permeten analitzar i reflexionar sobre la matèria tractada–, i per últim les referències bibliogràfiques.
La revista és estudiada com un suport fonamental del periodisme de masses modern, que es troba dins d’un mercat, on sense lector no hi ha publicació. Resulta molt interessant l’anàlisi que fa dels mecanismes de venda d’aquest producte a dos tipus de públic: el lector que cerca informació i a l’anunciant que hi vol incloure publicitat. De fet la creació d’una capçalera i la seva evolució ha de comptar amb una estratègia empresarial i de màrqueting, on la marca seguirà uns criteris de segmentació o fins i tot de microsegmentació, disposarà d’una estructura i d’uns continguts –textuals i visuals–, i serà elaborada per un equip de professionals que vetllaran per l’enfocament i la veracitat de la informació.
La meitat de l’obra recull la història de les revistes, des dels orígens fins a l’actualitat, als Estats Units, a Europa i a Espanya. Exposa amb nombroses dades, quines han estat les particularitats d’aquestes publicacions segons el context social, econòmic i geogràfic, sempre sota la perspectiva que la revista és un dels suports fonamentals del periodisme modern. La tesi que es defensa és que Europa ha anat sempre a rebuf d’Amèrica, que és on s’han creat sempre noves fórmules dirigides als clients dels nous temps i de les noves circumstàncies. Per aquesta primacia del continent americà, l’autora s'atura en l’anàlisi de cinc capçaleres nord-americanes que es poden considerar fites del periodisme mundial: National geographic, Time, Life, Reader’s digest i The New Yorker.
De l’Estat espanyol trobem una àmplia exposició de l’evolució viscuda: les primeres gasetes del segle XVII, les revistes dels segle XVIII, los pintorescos i les revistes il·lustrades del XIX, els seminaris gràfics i els grups de premsa del XX, les revistes culturals vinculades a les generacions d’intel·lectuals del 98, del 14 i del 27. Amb posterioritat, acabada la guerra civil espanyola, es viurà un període de forta censura que determinarà un estancament de la producció periodística, i no serà fins a la promulgació de la nova llei de premsa del 1966, que sorgiran nous seminaris d’informació, les revistes combatives dels anys seixanta i setanta, les revistes de la transició.
En definitiva, una anàlisi rigorosa del que ha estat el món de les revistes en els últims segles, donant les nocions essencials de la matèria, i amb un tracte molt escrupolós en la utilització de les citacions bibliogràfiques. Potser li demanaríem al text una justificació a l’absència d’explicacions més àmplies sobre la revista digital. És cert que l’autora menciona que existeix una revolució al respecte, i esperem que la falta de perspectiva per l’escàs trajecte de la revista digital sigui el motiu pel qual no és tractada amb més detall.
I per últim, creiem que aquest manual pot ser molt útil per al món bibliotecari i llibreter, ja que hi trobem la visió que de la revista, de la publicació periòdica, es té en el món de la premsa. Els ulls de periodista o de comunicadors de masses que permeten visualitzar aquest format que, com el llibre, recull informació, ja sigui escrita o gràfica, amb la finalitat de difondre, divulgar o bé entretenir el públic lector.
Montse Garriga Berenguer
De la 3a promoció de l'Escola de Llibreria
Afegeix un nou comentari