Poesia espanyola contemporània

Neira, Julio. De musas, aeroplanos y trincheras: poesía española contemporánea. Madrid: UNED, 2015. 366 p. (Arte y humanidades). ISBN 978-84-362-6970-3. 25 €, en paper, 12 € llibre electrònic.

L’autor del llibre, catedràtic de literatura espanyola de la Universidad Nacional de Educación a Distancia (UNED) i anteriorment director del Centro Cultural Generación del 27 de Màlaga, del Centro Andaluz de las Letras i director general del Libro, Archivos y Bibliotecas de la Junta d’Andalusia, ens presenta un recull de vint estudis sobre poesia i poetes espanyols contemporanis dels últims cent anys.

Aquests estudis han estat realitzats a través de trenta anys d’investigació filològica. La majoria d’ells són de difícil accés. Quatre restaven inèdits (els dedicats a Juan Ramón Jiménez, Antonio Machado, José Manuel Caballero Bonald i els «altres» poetes del 27), i la resta han estat publicats en actes de congressos, en revistes especialitzades o en pròlegs de llibres.

Segons diu el mateix autor, aquest llibre vol ser una eina per als estudiants de grau i màster de la UNED, per tal que coneguin diverses formes d’estudiar el fet poètic.

El títol del llibre ho explica, en part, el mateix Julio Neira en algunes entrevistes: «Las trincheras, reales o metafóricas, han condicionado mucho la poesía española en el siglo XX».

El llibre està dividit en dos blocs diferenciats, amb deu estudis cadascun.

El primer bloc porta per nom Edad de Plata i contempla el període de 1900 a 1936. Els estudis que recull són:

• El magisterio de Juan Ramón Jiménez
• Antonio Machado y las promociones poéticas posteriores
• La ciudad en la poesía contemporánea
• Los «otros» poetas del 27: heterodoxos y transgresores
• Heroínas poéticas en la Edad de Plata
• Tradición y Vanguardia en la poesía de José Moreno Villa
• Rafael Alberti en la encrucijada estética de 1927
• La edición poética en la Edad de Plata
• El 27 y la fotografía
• Pablo Neruda llega a España

El segon bloc, anomenat De la guerra al siglo XXI, contempla des de l’inici de la guerra civil fins a l’actualitat. Els estudis que conté són:

• El poeta en la guerra: Miguel Hernández
• Luis Cernuda y el exilio en Gran Bretaña
• Las poéticas de José Antonio Muñoz Rojas
• Vicente Aleixandre y el proyecto editorial de Desamor
• Censura y edición poética durante la dictadura de Franco: Pido la paz y la palabra, de Blas de Otero
• José Manuel Caballero Bonald y la revolución cubana
• La poesía del profesor Rozas
• Ocaso en Manhattan: Cuaderno de Nueva York, de José Hierro
• El lector fiel de Vista cansada, de Luis García Montero
• La mirada indagadora de Lorenzo Oliván

Finalment, tanca el llibre una bibliografia molt extensa i detallada, que va apareixent referenciada com a notes a peu de pàgina en els diferents estudis, per anar aclarint episodis i conceptes de cada moment històric i poètic.

Si repassem els treballs abans referenciats, veiem que la majoria estudien primeres figures del cànon poètic contemporani com Juan Ramón Jiménez, Antonio Machado, Rafael Alberti, Pablo Neruda, Miguel Hernández, Luis Cernuda, Vicente Aleixandre, Blas de Otero, Caballero Bonald, José Hierro, Luis García Montero...

Però no d’una manera biogràfica, sinó moltes vegades de manera transversal i en relació a situacions concretes: la influència en els futurs poetes de Juan Ramón i Machado; l’impacte de la guerra en Miguel Hernández, Rafael Alberti i Pablo Neruda i les seves relacions personals; la importància de l’exili a Gran Bretanya de Cernuda i altres poetes; el paper de la censura franquista en autors tan compromesos com Blas de Otero; el fet i l’aventura arriscada de l’edició en temps convulsos; la influència de la revolució cubana en tota una generació de poetes dels anys seixanta i el posterior desencís d’uns quants...

En altres casos es pren com a punt de partida un poemari concret d’un autor, com el cas de Hierro i García Montero i s’analitza la seva importància en la seva obra poètica.

Un altre punt de vista interessant té un caràcter més transversal i tracta d’un tema, una tendència estètica o una característica pròpia de l’època, com per exemple la presència de la ciutat com personatge poètic a partir de Diario de un poeta recién casado de Jiménez; la irrupció de la fotografia en la Generació del 27 i les seves fotografies grupals i sobretot en els llibres Viento del pueblo de Hernández i España en el corazón de Neruda; les dificultats de l’edició i el mèrit dels que s’arriscaven com Altolaguirre i Prados amb l’editorial Litoral o Pablo Beltrán de Heredia en Viento Sur; o la convivència entre l’actualització de la tradició poètica i l’avantguarda que plantegen alguns dels poetes del 27 com Alberti amb el seu llibre Cal y canto.

Un altre estudi tracta de l’evolució dels models de dona en la poètica espanyola: en la Generació del 27 apareix la dona perversa, la sufragista i la sexualitzada. En aquesta època es produeix un alliberament en les disciplines artístiques que facilita que es conegui Maruja Mallo, pintora, Teresa Wilms, escriptora xilena, i d’altres. També es lloa en multitud de poemes dones com Rosario la dinamitera, La Pasionària, la fotògrafa de guerra Gerda Taro, o la llibertària Aida Lafuente. La dona passa de ser un objecte passiu a tenir un paper actiu en les arts, la política... arribant al sufragi femení el 1931.

També és molt interessant l’estudi dedicat als «altres» poetes del 27, concretament a aquells que van quedar en un segon terme per la influència i importància dels noms abans mencionats. Aquí podem descobrir alguns noms avui pràcticament oblidats com Juan Larrea, José María Hinojosa o Pedro Garfias, entre d’altres.

Finalment, en l’últim estudi, l’autor destaca el que ell considera –i també els crítics, lectors i altres estudiosos– un dels millors poetes de l’actualitat, Lorenzo Oliván, nascut el 1968; i comenta el valor del seu últim poemari Nocturno casi de 2014. Serà interessant seguir la seva trajectòria.

Uns versos del poema Esta llama

Si tanto me ensimisma
será porque me asoma al más profundo
deseo que no alcanzo:
quemarme en mi raíz
y verme arder en lo que me sostiene.

Com a conclusió, en un primer moment, la diferència d’anys entre alguns dels estudis pot donar la impressió de certa desconnexió entre els estudis i certa manca de coherència interna del llibre. Però sempre hi ha una claredat expositiva en els arguments presentats en cada estudi, i hi ha bastants referències creuades entre articles on apareixen els mateixos poetes en diferents moments de la seva trajectòria creativa i vital.

I crec que hem de valorar el llibre com un recull d’articles més que com un llibre unitari. I des d’aquesta perspectiva aporta molta informació, profunditat, rigor investigador i tractament científic de les dades.

M. Isabel Minguillón
Directora de la Biblioteca Guinardó-Mercè Rodoreda (Barcelona)