La comedia literaria

Meurisse, Catherine. La comedia literaria: de Roldan a Boris Vian: un cómic muy cómico sobre escritores franceses. Trad., Lluís Maria Todó. Madrid: Impedimenta, 2016. 137 p. (El chico amarillo). ISBN 978-84-16542-38-3. 22,95 €.

No fa gaires dies apareixia, en aquest mateix blog, una ressenya sobre un còmic on es feia referència a la tipografia. La ressenya d’avui no parla d’aquest tema, però tenen en comú una cosa: també és un còmic. Un còmic sobre la literatura francesa, per ser més exactes.

Però anem a pams: ens agrada la literatura francesa? Aquesta obra —tal com diuen ells mateixos— està pensada perquè agradi tant als amants de la literatura del país veí com per als que no. Amb un estil desenfadat, fresc i detallat es va fent un repàs de les obres més importants, des de l’Edat Mitjana fins al segle XX.

És curiosa, l’obra. Podríem dir que no hi ha cap diàleg seriós, però tot i així manté un equilibri perfecte entre el rigor i l’humor: agafa tots i cadascun dels personatges que apareixen (autors i protagonistes d‘obres) i els posa en situacions divertides i fins i tot sovint ridícules. La feina de documentació prèvia que ha fet l’autora és palpable, tot i que sovint hi afegeixi punts d’humor:

La Fontaine, fart de tot plegat

La majoria d’autors que ara potser us vénen en ment hi són representats: Zola, La Fontaine, Rousseau, Molière, Sartre, Diderot, Voltaire, Proust, Víctor Hugo, Balzac o George Sand (pseudònim d‘Amandine Aurore Lucile Dupin); però també molts d’altres... i sense oblidar obres pseudoanònimes com La chanson de Roland (i dic pseudoanònimes perquè no queda clara la seva autoria).

Podem veure quins processos d’elaboració van seguir alguns d’aquests autors per fer les seves obres, quina resposta van obtenir del públic o fins i tot com els anava la seva vida sentimental. Hi ha de tot. Penseu que són molts autors i molt poques pàgines, per la qual cosa és normal que el ritme de lectura sigui bastant ràpid i es pugui fer d’una forma ben amena. Ja ho comprova el mateix Victor Hugo per si mateix, quan veu que amb vuit vinyetes resumeixen la seva vida.

Es tracta d’una obra molt adient per a diversos tipus de públic: llibreters i bibliotecaris poden eixamplar la seva cultura literària francesa (sempre hi ha algun autor que no et sona de res), els més joves ho trobaran divertit gràcies al format gràfic i la resta de públic en general... bé, doncs també . Vaja, i un llibre que també pot funcionar molt bé si es vol fer un regal.

Per acabar, dir que la traducció ha anat a càrrec de Lluís Maria Todó, professor universitari a la Universitat Pompeu Fabra, escriptor, crític literari i traductor català.

Eli Ramirez
Bibliotecària, CRAI Biblioteca del Campus Bellvitge, UB