Montesinos, Toni. Escribir, leer, vivir: Goethe, Tolstói, Mann, Zweig y Kafka. Barcelona: Ediciones del Subsuelo, 2017. 212 p. (Ensayo). ISBN 978-84-944328-6-6. 19 €.
El crític literari del diari La razón ens presenta cinc dels més notables escriptors europeus de finals del segle XIX i començaments del XX sota l'òptica dels tres verbs que titulen el llibre. Tot i que un cop llegit, penso que caldria afegir-hi un quart verb: morir, atesa la presència i la importància de les morts, i especialment les morts per suïcidi que van pertorbar no només la vida, sinó també la creació literària de tots cinc autors. En qualsevol cas, el títol està inspirat en una cita del llibre: Goethe, la vida como obra de arte del crític alemany Rüdiger Safranski (Barcelona: Tusquets, 2015).
Montesinos justifica l'elecció dels cinc creadors pels ponts culturals, geogràfics, religiosos, espirituals i fins personals que es poden estendre entre tots ells. Però no tan sols per això. També ens dona l'oportunitat de conèixer molts altres autors per la seva relació en l'espai, el temps o en l'imaginari amb els primers. Per les influències literàries recíproques o en ocasions unívoques. En fi, un panorama que abasta una reflexió sobre la literatura del període més transcendent de la història contemporània d'Europa: des de la Revolució Francesa, tan blasmada per Goethe, fins a la Segona Guerra Mundial, causa immediata del suïcidi de Zweig. Però, no només entre els cinc, sinó també amb altres autors tan influents com ells, companys, crítics, biògrafs.
El fil que s'inicia amb Goethe, el gran patriarca de les lletres modernes europees, passa amb Tolstoi pel «període triomfal de la literatura russa» (segons George Steiner), segueix a centreeuropa amb Thomas Mann, el premi Nobel alemany de 1929, amb la Viena de Stefan Zweig, contemporani de Freud, Schönberg, Schnitzler, Karl Kraus, etc. i acaba a Praga, la «capital màgica d'Europa» (qualificada així per André Breton) amb la mort prematura de Franz Kafka.
Ens fa conèixer molts detalls de la vida de Goethe pel llibre Conversaciones con Goethe en los últimos años de su vida (Barcelona: Acantilado, 2005) del seu «confessor» (segons Antoni Marí) Johann Peter Eckermann i que d'acord amb Nietzsche és «el millor llibre alemany que existeix».
També és coneguda la gran influència en la joventut alemanya del seu temps del llibre Les desventures del jove Werther (Badalona: Sàpiens, 2005), que va induir la tràgica moda del suïcidi, que hi va arrossegar molts joves lectors anònims, però també a Heinrich von Kleist a qui Kafka considerava un dels fundadors de la literatura alemanya moderna, a la poetessa Karoline von Günderrode o als intents fallits del pintor Caspar David Friedrich, paradigma del romanticisme alemany.
La gènesi d'una obra cabdal com és Faust la podem resseguir en els comentaris de la biografia de Safranski al·ludida més amunt i en destaca la seva influència en el Doktor Faustus de Thomas Mann. La passió de Goethe per viatjar i per l'estudi de la ciència i la naturalesa va donar lloc a altres obres no menys transcendents. L'enamorament d'una noia de 19 anys quan ja era vell en el balneari de Marienbad ens va aportar La elegía de Marienbad.
En el cas de Toltoi, ens introdueix a la vida d'un home en permanent contradicció entre el seu pensament i la seva realitat, o com deia ell mateix «en discordança entre la meva vida i les meves conviccions». Considerava un deure moral viure per als altres però alhora ignorava la seva pròpia família fins al punt d'abandonar la seva dona Sofia Andréievna pocs dies abans de morir.
Al mateix temps reconeixia tenir «tres passions insanes: el joc, la luxúria i la vanitat». Montesinos ens explica que sempre estava rebent visites a la seva finca de Iàsnaia Poliana, la relació amb els seus contemporanis Txékhov, Gorki o Dostoievski, a qui no va conèixer mai personalment. Ens parla dels antecedents Puixkin i Gógol, la influència de Schopenhauer. I ens recomana la novel·la La última estación: el último año en la vida de Tolstoi de Jay Parini (Barcelona: RBA, 2008).
Pel que fa a Thomas Mann, ens explica com arran de l'estada al sanatori de Davos el 1911 va començar a gestar la novel·la alemanya més important del segle XX: La muntanya màgica (1924) (Barcelona: Proa, 2007). El crític alemany Marcel Reich-Ranicki en l'assaig Thomas Mann y los suyos (Barcelona: Tusquets, 1989) el qualifica de «l'estilista alemany més gran de tots els temps». Premi Nobel el 1929, la pulsió de la mort va estar molt present en la seva obra, barrejada amb la repressió de la seva suposada homosexualitat que es fa palesa en la novel·la La mort a Venècia (Barcelona: Proa, 2013). Va influir en Hermann Hesse amb qui va tenir una amistosa relació quan vivia a la seva casa de Lugano.
La seducció de la mort, el suïcidi dels seus fills Klaus i Erika, així com l'actitud davant la fi de la Segona Guerra Mundial i la desnazificació, són àmpliament analitzats per Montesinos.
De l'austríac, jueu, escriptor, humanista i pacifista Stefan Zweig ens presenta com va viure els millors anys de la Viena de Freud, Schönberg, Schnitzler i Karl Kraus, de Mahler i Wittgenstein, on l'hegemonia cultural de la minoria jueva de llengua alemanya era palesa, però també del puixant antisemitisme que va acabar amb l'exili de molts d'ells. Quan l'autodestrucció també atacava personatges com Joseph Roth, tant de temps protegit per Zweig.
Romain Rolland i Émile Verhaeren van ser clars referents ètics i en el seu assaig Castellio contra Calvino: conciencia contra violencia (Barcelona: Acantilado, 2001) denuncia la barbàrie present a partir d'uns fets del segle XVI. L'exili primer als Estats Units i més tard al Brasil i també la malaltia irreversible de la seva esposa el van convèncer que el suïcidi era la millor sortida a la seva situació.
Franz Kafka, l'escriptor que Hermann Hesse va definir «eteri com un somni i exacte com un logaritme» va viure a la Praga «capital màgica d'Europa» i l'autor ens fa conèixer-lo a través dels seus biògrafs: Reiner Stach, Kafka: los primeros años (Barcelona: Acantilado, 2016); Pietro Citati, Kafka (Barcelona: Quaderns Crema, 2012); Nahum N. Glatzer, Los amores de Kafka (Barcelona: Ediciones del Subsuelo, 2015), i altres que trobareu a l'abundosa bibliografia del final del llibre, tot i que ho fa amb especial incidència en l'anàlisi de Conversaciones con Kafka de Gustav Janouch (Barcelona: Destino, 2006) donada la gran controvèrsia que va originar entre els estudiosos de Kafka, per la seva suposada falsedat.
Quan tanqueu aquest llibre sereu més savis, i sobretot tindreu molt clar quins llibres falten a les prestatgeries de la vostra llibreria. Molts dels llibres citats a la bibliografia també els trobareu en català. Gaudiu de la lectura.
Antoni Estela Barnet
Estudiant de la Universitat de l'Experiència
Podeu fer-hi un tast de les primeres pàgines de l'obra.
Afegeix un nou comentari