Camplin, Jamie; Ranauro, Maria. Books do furnish a painting. London: Thames & Hudson, 2018. 256 p. ISBN 978-0-500-25225-3. 35 €.
Comença a ser tradició la publicació de llibres il·lustrats, de fotografia o pintura, en els quals la matèria és el llibre i/o la lectura. O, el que és el mateix, «illustrated books about books», que esdevenen una nova forma de bibliografies, en aquest cas visuals. En aquest blog hem publicat algunes ressenyes que en parlen.[1]
La darrera novetat, de moment, és Books do furnish a painting, un elegant volum editat per Thames & Hudson al Regne Unit, que s'ha publicat simultàniament als Estats Units per Getty Publications. És un recorregut històric pels darrers 600 anys d’Europa. Són 165 imatges que apleguen una mostra de com els pintors han incorporat a la seva obra la representació del llibre, i a la vegada, de com el llibre els ha influït.
Jamie Camplin i Maria Ranauro, els autors, tenen una solvència demostrada en el coneixement de les arts visuals. El 1968, Camplin es va llicenciar en Història a Cambridge amb premi extraordinari. Ha estat el director editorial de Thames & Hudson entre 1979 i 2005, i des d’aleshores, el director general fins el 2013. Ha publicat, entre d’altres, 1914: the King must die (2016). Ranauro està especialitzada en Història de l’Art del segle XVII d’Espanya, Itàlia i França. Ha treballat al departament de publicacions de la National Gallery de Londres, ha estat responsable de l’edició de nombrosos catàlegs d’exposicions. Actualment és cap del departament d’investigació de pintura de Thames & Hudson. Recordem que T&H és una reconeguda editorial especialitzada en llibres d’art, arquitectura, fotografia, estil, disseny i moda.
Books do furnish té dues parts; la primera, «Why do artists love books», sis capítols. El primer, «How it all began» és una posada al dia de Gutenberg i com l’aparició del llibre, un nou objecte, atrau l’interès dels pintors. El segon, «Who invented “the artist”?», una mirada al Renaixement, on s’explora la simbiosi entre artistes, escriptors i impressors, es destaca la importància del llibre de Giorgio Vasari Le vite de’ più eccellenti pittori, scultori e architettori (1550). El tercer capítol, «Courtly cultures and their under currents», un joc de paraules per explicar el Barroc, i les estretes relacions entre pintors i poder. El quart, «People are stuffed with reading matter», el segle de les llums, o de com el llibre i la lectura envaeixen els salons i la societat, les biblioteques privades com a senyal de prestigi social. El cinquè, «Books and the painting of “Modern Life”», els impressionistes, la dona lectora, les edicions assequibles, la novel·la, converteixen el llibre en la millor representació de la modernitat. Finalment «Things hold together» on entre altres reflexions, planteja el llibre com a objecte tangible que és, que ha permès que els textos perdurin durant segles, i es demana si passarà el mateix amb els nous formats, i si aquests tenen el mateix prestigi social que té i ha tingut el llibre.
Si la primera part és text, la segona, «Painting is like a book... which needs to give up its riches», és una galeria d’imatges comentades una per una. Les quatre seccions són «The word of God», «Book-love and the home», «Perennial pleasures in multiple locations» i «All that men held wise».
De les 165 imatges, a 104 hi surten dones, soles, acompanyades d’altres dones, en família, en parella. Santes i pecadores, aristòcrates, nenes, joves, grans, velles, humils, vestides i despullades, alegres, pensatives, tristes, totes amb un llibre. Per què aquesta majoria? És la tria dels autors? O simplement mostra la realitat com succeeix ara amb els clubs de lectura, on per majoria aclaparadora guanya la presència femenina? Algú ho sabria explicar?
Els llibreters hi surten un parell de vegades. Una és Le colporteur, un oli de l’escola francesa del segle XVII del Museu del Louvre, mostra un venedor ambulant, i la importància que va tenir aquesta figura en la circulació d’idees, una màquina silenciosa de distribució de llibres. L’altre és Los bibliófilos (1879) de José Jiménez y Aranda. A l’exterior d’un portal es veu un prestatge i una taula plena de llibres, al darrere, el llibreter; a la llinda, el rètol «Librería del Buen Suceso», els quatre clients es mostren interessats en l’oferta, dos d’ells semblen clergues, els altres són dos homes grans, al fons del quadre, un grup de personatges «castizos» davant d’una església. Amb ulls actuals l’estampa no és massa engrescadora.
Books do furnish a painting és un llibre amb un disseny sobri i elegant, tapa dura amb tela editorial, sobrecoberta amb informació a les solapes, paper de qualitat, punt de lectura, quaderns cosits. Notes al final del llibre que remeten a les fonts bibliogràfiques, índex onomàstic. Un llibre publicat seguint la millor tradició editorial anglosaxona. Existeix una edició en francès, a cura de la mateixa editorial. Un llibre que no s’esgota en una primera lectura, que cal tenir a l’abast per a futures consultes.
Aquest llibre s'ha publicat simultàniament a EUA a càrrec de Getty Publications. Afegim la coberta i la referència, per donar-la a conèixer.
Camplin, Jamie; Ranauro, Maria. The art of reading: an illustrated history of books in paint. Los Angeles: Getty Publications, 2018. 256 p. ISBN 978-1-60606-586-0. 34,95 $.
Afegeix un nou comentari