Luckhurst, Roger (ed.). Science fiction: a literary history. London: The British Library, 2017. 256 p. ISBN 978-0-7123-5692-3.
La ciència-ficció...
Tal com Roger Luckhurst fa en la introducció de l’obra ací ressenyada, caldria en primer lloc situar què entendríem per ciència-ficció. Segons una visió compartida pels especialistes, sembla que una característica comuna de la producció moderna del gènere hauria de ser una construcció prèvia de cada autor sobre «què passaria si...», anterior a la redacció de l’obra a publicar. En un sentit ampli, aquesta prospectiva no hauria d’estar necessàriament vinculada al concepte d’evolució científica o tecnològica estricta ‒la física, l’enginyeria...‒, perquè també podria comprendre ciències socials com l’antropologia o la sociologia, ni estar indispensablement situada en el futur, per bé que aquests siguin els plantejaments més corrents. Una utopia igualitarista ambientada a l’Atlàntida històrica encaixaria perfectament en el sector. En canvi, no participarien de la ciència-ficció, tal com els especialistes l’entenen, les obres pròpies de la literatura fantàstica-èpica, també dites d’espasa i bruixeria.
En segon lloc, caldria apuntar que, històricament, els mons futurs també s’han utilitzat com un recurs literari per transposar obres d’altres gèneres: Cowboys & aliens (la novel·la gràfica de Scott Mitchell Rosenberg i altres, del 2006, posteriorment adaptada al cinema) és essencialment una narració d’aventures, amb unes pinzellades de ciència-ficció.
Finalment, si inicialment la ciència-ficció es vinculava únicament a la narració escrita, la potència de la imatge dibuixada en els llibres de còmics, i els mons que una imatge fílmica pot conjurar han ultrapassat el marc del text escrit i han requerit un replantejament de què és la ciència-ficció.
...al llarg dels anys
De forma generalitzada, es considera que la ciència-ficció és un «invent» relativament modern, que començaria amb el Frankenstein de Mary Shelley, del 1818, i continuaria amb les obres de divulgació i prospecció científica de Jules Verne, publicades originalment del 1863 al 1905. Però això deixaria de banda excursions al tema molt anteriors, com la Història vertadera de Llucià (segle II aC), les Història còmica dels estats i imperis de la Lluna i Història còmica dels estats i imperis del Sol de Cyrano de Bergerac (1650 i 1662) i els Viatges de Gulliver de Jonathan Swift (1726). L’editor Charles Georges Thomas Garnier entre els anys 1787 i 1789 publicà l’antologia Voyages extraordinaires que recopilava divuit segles de literatura fantàstica en 39 (!) volums. Això no treu, però, que la gran florida del segle XX, tant en volum de producció com en profunditat i complexitat de les propostes, a la pràctica hagi relegat al racó de la curiositat històrica la producció anterior al 1900.
Sumari de Science fiction:a literary history
Prefaci, per Adam Roberts
Introducció, per Roger Luckhurst
Capítol 1. The beginning: early forms of science fiction, per Arthur B. Evans
Capítol 2. From scientific romance to science fiction: 1870-1914, per Roger Luckhurst
Capítol 3. Utopian prospects, 1900-49, per Caroline Edwards
Capítol 4. Pulp SF and its others, 1918-1939, per Mark Bould
Capítol 5. After the War, 1945-65, per Malisa Kurtz
Capítol 6. The New Wave «revolution», 1960-75, per Rob Latham
Capítol 7. From the New Wave into the Twenty-First Century, per Sherryl Vint
Capítol 8. New paradigms, after 2001, per Gerry Canavan
Notes sobre els autors
Crèdits de les imatges
Índex
Els autors
Roger Luckhurst és l’editor principal del llibre, i autor de la introducció i d’un dels capítols; ensenya Literatura Moderna i Contemporània a Birkbeck, una de les universitats federades en la Universitat de Londres, i ha estat autor d’obres i estudis sobre literatura i cinematografia de ciència-ficció. La resta d’autors del volum són professors universitaris o estudiosos del camp de la ciència-ficció, tant de la branca literària com de la fílmica.
L’obra
La part central d’aquesta «Història...» la constitueixen vuit capítols independents, de longituds equivalents, que tracten uns períodes històrics i temàtics que se superposen. Així, el capítol dedicat a les utopies, i l’oposat d’aquestes, les distopies, cobreix una cinquantena d’anys, que trepitgen tres altres capítols, el dedicat a la primera ciència-ficció «moderna», el dedicat a les revistes populars de ciència-ficció i, finalment, el dedicat al període de postguerra i Guerra Freda.
En el camp de l’obra estudiada, els autors se cenyeixen essencialment a la producció literària, amb només breus excursions al món cinematogràfic i sense quasi al·ludir per res al ric imaginari de les novel·les gràfiques. En general, es recullen tota mena d’obres ambientades en el futur, encara que en algunes el món futur sigui únicament un marc sense especial incidència en el relat (per exemple, la pel·lícula Outland de 1981 ‒Atmósfera cero a Espanya‒, de Peter Hyams i protagonitzada per Sean Connery, és una recreació de High noon ‒1952, Solo ante el peligro‒, sense que la ubicació en un món futur aporti res d’especial a l’obra original). També es dona cabuda a obres literàries que toquen alhora la divulgació científica i la narrativa, com les obres de Jules Verne, algunes d’Arthur C. Clarke i, molt especialment, les de Michael Crichton.
Malgrat que en l’imaginari popular la ciència-ficció sovint s’associa amb determinada literatura fantàstica (com l’exemplificada per La guerra de les bruixes de Maite Carranza o per les obres d’Andrzej Sapkowski i Patrick Rothfuss), una confusió que fàcilment es pogué originar per autors que han conreat ambdues temàtiques en paral·lel (Fritz Leiber, Ursula K. Le Guin), en aquesta «Historia» no s’hi fa referència més que de passada. Cal destacar, però, que sí que s’hi estudien les obres de caire fantàstic ambientades en un futur més o menys reconeixible (el John Carter d’E.R. Burroughs, o l’extens cicle Darkover de Marion Zimmer Bradley).
Un dels actius del llibre seria la voluntat d’actualitat, que fa que es dediqui un capítol sencer a la literatura post 2000; tanmateix, aquesta immediatesa es veu perjudicada per una lògica manca de perspectiva històrica pel període. En les mancances del llibre que ací es comenta, caldria apuntar que les referències a les obres cinematogràfiques o televisives del gènere són poques, i el camp estudiat queda desequilibrat, per molt que el títol del llibre ja estableixi un marc de treball.
Cal destacar en l’obra ressenyada la contextualització social de cada període estudiat. Si una gran part de la literatura de gran consum es formula com un recurs escapista de la vida quotidiana, la literatura de ciència-ficció és un bon vehicle per plantejar teories socials que només es poden entendre com a filles i deutores de l’època en què viu l’autor. Amb aquesta idea, cada un dels capítols d’aquesta història destaca com les transformacions socials contemporànies haurien influït i s’haurien reflectit en la concepció d’algunes de les obres esmentades.
El lector pot trobar que les referències bibliogràfiques de les obres esmentades són escasses, i normalment corresponen a la primera edició anglesa. En aquest mateix sentit, els autors no anglosaxons estudiats són pocs, encara que això reflecteix una tendència global en el gènere, que beu especialment de les obres dels autors estatunidencs.
Edició
La presentació és curosa, amb lletra clara, marges correctes i una composició agradable a la vista. Cada un dels capítols es completa amb una breu llista d’obres de referència i una llista de lectures d’ampliació, i el volum està il·lustrat amb una cinquantena de reproduccions de cobertes i làmines d’algunes de les obres ressenyades. L’enquadernació és en cartoné. El llibre es clou amb un índex de vora 1.700 conceptes i noms propis, aquests amb subentrades individuals per a obres destacades dels autors. Cal dir, però, que el criteri per a introduir aquestes obres destacades en l’índex no és consistent: de Philip K. Dick, posem per cas, l’índex en referència set obres, la majoria de les quals en el text només se citen de passada; per contra, al text corresponent a Jerry Pournelle es parla de dues obres seves... que no apareixen a l’índex.
Conclusió
En general, aquesta «Història...» és una síntesi que porta els no-iniciats per les grans avingudes de la ciència-ficció. Cada capítol del llibre situa adequadament el lector en un moment concret de l’evolució d’aquesta literatura i, sense enfarfegar, li presenta els autors més reconeguts i les obres que es creuen més destacables. Les explicacions són sintètiques, i unes breus introduccions al context social de cada període permeten emmarcar molt millor les obres de cada època, i l’ordenació cronològica fa apreciar com la ciència-ficció evoluciona conceptualment al llarg del temps igual com ho fa la ciència mateixa. Les temàtiques dels autors cyber-punks dels anys noranta són una evolució filosòfica de les dels autors precedents. I les societats punks són tant distants de les anteriors com les ciutats del 2000 ho són de les ciutats dels seixanta.
L’estructura fragmentària del llibre, dividit en capítols temporals, no permet que es formuli cap mena de cànon. Cada col·laborador destaca les obres i autors més rellevants del període o de l’escola estudiada, però es troba a faltar una imatge de conjunt que situés uns i altres en una forma més equilibrada i objectiva.
Jordi Roqué i Figuls
Graduat en Informació i Documentació
Afegeix un nou comentari