«Los modos de lectura»

Dueñas, Antonio. Los modos de lectura (la trastienda de Montaigne). Madrid: Fragua, 2019. 128 p. (Fragua comunicación; 181). ISBN 978-84-7074-834-9. 14 €.

Un altre llibre que du lectura al títol: ja vaig fer les consideracions del cas a propòsit de The art of reading[1] i em segueixen semblant vàlides; el subtítol fa referència a una frase de Montaigne (un altre nom fetitxe que apareix sovint als títols), sobre la necessitat d'una «trastienda» que esdevingui un espai de llibertat i de silenci, que Dueñas considera «repleta de libros» (p. 128). La coberta reprodueix una sorprenent màquina combinadora de faristols que és adequadament explicada a la p. 28, i efectivament, el llibre tracta de lectures simultànies estudiades amb perspectives molt diverses: les lectures de les dones, els llibres prohibits o la lectura en xarxa.

«Té cultura… I a mi, què?»

Alberti, Leon Battista. Els avantatges i els desavantatges de les lletres. Trad., Alejandro Coroleu. Martorell: Adesiara, 2018. 185 p. (Aetas; 33). Títol original, De commodis litterarum atque incommodis. Edició bilingüe llatí-català. ISBN 978-84-16948-25-3. 14 €.

«Nouit litteras, quid ad me?» (p. 144), és a dir, «Coneix les lletres; i què?» o, en un sentit més ampli: «Té cultura… I a mi, què?». Amb aquesta frase queda resumida de manera sintètica tota la problemàtica que planteja l’humanista i arquitecte italià Leon Battista Alberti (1404-1472): ¿té sentit dedicar-se als estudis humanístics si, segons sembla, no permeten de guanyar diners i, a més, són menyspreats per la immensa majoria de la gent?