Cho, Heekyoung (ed.). The Routledge companion to Korean literature. Abingdon-on-Thames: Routledge, 2022. 750 p. ISBN 978-0-367-34849-6.
Hi ha llibres que arriben en el moment més necessari. Tot i que aquest volum, de 2022, és anterior a la concessió del premi Nobel de literatura de 2024 a l’escriptora coreana Han Kang i, per tant, no té com a objectiu difondre un coneixement bàsic de la literatura coreana, ajuda a veure fites, temes i autors clàssics i moderns que s’han de tenir en compte per entendre millor l’evolució i posicionament actual del corpus literari de la República de Corea.
Com indica l’editora, Cho Heekyung, l’objectiu d’aquest volum editat és fer visible i consolidar la «literatura coreana» com a concepte i categoria. Per tant, en vol promoure la investigació i definir-la com un camp d’estudi, i alhora busca repensar i qüestionar com s'aborda la literatura coreana des de la vessant acadèmica. No és en cap cas un llibre d’introducció a la literatura coreana amb una aproximació historicista, sinó que presenta una visió transversal emmarcada dins de les connexions amb literatures circumdants que completa visions sobre el desenvolupament de la literatura coreana com un bloc únic.
Tot i fugir de la presentació històrica, el volum presenta una organització cronològica, amb una divisió en quatre parts: literatura premoderna, literatura moderna i del període colonial, literatura de l’alliberament i, finalment, contemporània, literatura queer i universal.
La primera part, que recull recerca sobre la literatura coreana premoderna, tracta les relacions amb la literatura sinítica, i discuteix la literatura escrita en llengües vernacles que porten a reflexions sobre la situació multiglòssica de Corea fins a la seva història contemporània.
La segona part, sobre literatura moderna i colonial, reflexiona sobre el multilingüisme i la diglòssia colonial, i la literatura com a eina de protesta i de representació social, i argumenta com les representacions temàtiques i conceptuals tenen caràcter propi.
La tercera part agrupa temes diversos de literatura contemporània, com els reptes de la literatura de postguerra d‘enfrontar-se al passat colonial i construir-se com a nació. Dins d’aquest context, tracta dos temes sovint deixats de banda: els escriptors desplaçats, la diàspora, i la relació literària amb Corea del Nord.
La quarta part, situada al final perquè tracta temes que no tenien visibilitat en èpoques anteriors, com és la literatura queer, i temes d’actualitat, com el concepte de literatura universal i la globalitat de la cultura coreana, torna en dues ocasions a finals del segle XIX, amb les seves transicions envers la «modernitat».
Com és habitual a altres llibres editats de caire acadèmic, hi ha diferències notables entre capítols. Alguns es centren més en comparatives d’obres com a estudis de cas, i tenen especial rellevància per a estudiosos de la literatura, i d’altres proporcionen una introducció al tema, tenint en compte un lector informat, però no necessàriament expert. Personalment, considero que la hibridació lingüística en els inicis de l’època moderna (o època «idu»), els intercanvis literaris panasiàtics i les vies d’informació entre les dues Corees post-divisió són temes poc coneguts i que estan molt ben tractats en els capítols corresponents.
Els capítols són independents, signats cadascun per un autor, i és possible centrar-se només en aquells que provoquen un interès específic, però la seva selecció dona pistes sobre situacions clau que s’han de conèixer per entendre millor la literatura coreana. Em permeto posar sobre la taula els aspectes que considero més rellevants i dels quals caldria tenir un mínim de coneixement per entendre en profunditat els capítols associats.
Dins la literatura premoderna, és important conèixer el procés d’adopció de l’alfabet coreà per damunt de l’escriptura sinítica en un context multiglòssic (capítols 2, 3, 5, 7, 8), la intersecció entre literatura oral i escrita (cap. 3, 24) i la importància de la impremta mòbil i els materials de publicació per a la difusió de la llengua i la literatura (cap. 1, 4). A l’època colonial, cal entendre que el procés de modernització té lloc com a colònia i per tant, apareixen els temes de l‘adopció i modulació de conceptes (cap. 10, 14, 20 i 35), la relació entre llengua i literatura en un context diglòssic japonès-coreà (cap. 11, 12, 13, 15) i el desenvolupament d’un estil propi incorporant influències estrangeres (cap. 9, 13, 16). En el context de postguerra, cal ser conscients de la necessitat de reconstruir-se després de ser colònia (cap. 19, 21, 22, 30), com a país dividit (cap. 21, 28, 29, 30) i superant un període dictatorial (cap. 22, 23). Finalment, es fa una reflexió sobre el rol de la literatura coreana dins la literatura universal (cap. 33) i dins l’onada cultural coreana (cap. 35), dos temes amb solidesa pròpia. A més, transversalment, es tracta la situació i posicionament d’autors i personatges zainichi (coreans desplaçats al Japó durant la colònia i els seus descendents, cap. 26 o 27), femenins (cap. 5, 6, 10, 29 ) queer (cap. 31 i 32) i racialitzats (cap. 25).
Arribar a entendre el rerefons de les reflexions que sorgeixen d’estudis de cas d’autors i llibres coreans, permet fer-les extrapolables i comparables amb literatures més properes a nosaltres: la creació literària transnacional, en contextos diglòssics (o multiglòssics), sota restriccions militars o dictatorials, o la literatura de postguerra. Crec que aquesta és una de les grans aportacions d’aquest llibre a lectors experimentats, que no només fa de trampolí a una literatura poc coneguda a Catalunya, sinó que també permet emmarcar-la a la literatura universal de manera més teòrica.
Ara bé, més enllà del caire acadèmic, aquest llibre proporciona prou noms d’autors rellevants per iniciar-se en la literatura coreana. Acompanya aquests noms d’una llista de literatura coreana traduïda a l’anglès, en un annex final, que facilita trobar-los i tenir un primer accés com a lectors.
No cal dir que els premis literaris en general, i premis tan prestigiosos com el Premi Nobel de Literatura en particular, sovint col·loquen l’autor i la seva obra a l’escenari global i atrauen l’atenció de crítics i lectors envers la literatura nacional que l’acull. Esperem que aquest creixent interès ens permeti, en el futur, arribar a gaudir d’obres similars en català o castellà.
Esther Torres Simon
Professora de la UAB, lectora Serra Húnter en Traducció i Estudis Coreans
Afegeix un nou comentari