Avui fa un dia rúfol, i només entrar al local t’envaeix el color, el dels prestatges. És un fet que la indústria editorial anglosaxona dissenya de forma molt diferent a com ho fem nosaltres. Només en el llibre infantil i juvenil la diferència no és tan marcada. És així, i des de sempre, però quan els tens tots junts és explosiu.

Quan entro a una nova llibreria, el primer que miro, desviació professional evident, és com estan ordenats els llibres, per quins temes o segments del saber el llibreter ha decidit oferir aquell fons als seus clients. Aquí hi veiem classificacions generals i universals, i d’altres no tant, i que voldria destacar: Recomanats, per a personatges com Obama o l’Ophra. Premis, com el Booker o el Women’s Prize. Llibres dels quals tothom parla. Llibres signats pels autors. Traduccions de llibres en castellà i català, entre altres llengües. Temes candents com Rússia o Pròxim Orient. Els llibres que s’han llegit al club de lectura de l’actriu Reese Witherspoon, que es veu que és un fenomen als Estats Units. I llibres bonics, amb un exterior entre naïf i vintage. Llibres que han possibilitat sèries. Literatura de viatges i guies especialitzades. Un apartat que m’ha agradat molt, perquè nosaltres el tenim abandonat del tot, és el de les targetes de felicitació. Ells encara s’escriuen per correu postal, i s’ho feliciten tot, amb aquella cal·ligrafia de lletra separada i símbols afectuosos. Als prestatges, els continguts, tenen aleatòriament unes fitxes descriptives d’alguns llibres, fetes per les llibreteres, amb un comentari personal. Prescripció lectora.