llibreries independents

La María i en Joel tenien previst obrir la llibreria a mitjans de desembre del 2019, però com acostuma a passar, alguns imprevistos ho van retardar. Ja al 2020, tot era a punt, però va arribar el coronavirus, i ja sabem el que ha representat.

Finalment, el passat 8 de juny la Saturnàlia va obrir les portes. És una llibreria cooperativa de segona mà situada al cor de Gràcia, a Barcelona, el barri de les llibreries, al carrer Planeta 17, al costat de la plaça del Sol, una de les places de referència del districte.

«Quan endreço el local per obrir una nova llibreria (en porta tres) canvio el paviment existent per parquet de fusta, és una manera de donar caliu al nou espai». Qui així s'expressa és en Xavier Vidal (Barcelona, 1973), d’ofici periodista i llibreter de vocació. Va formar part de la primera fornada, el 2012-13, del postgrau de l’Escola de Llibreria de la Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals de la Universitat de Barcelona.

Aviat s’hi va posar, el 27 d’octubre de 2013 obria la llibreria NoLlegiu del carrer de l’Amistat del Poblenou. De seguida el local va quedar petit. Al mateix Poblenou, carrer Pons i Subirà, 3, a Ca la Juanita, el gener de 2016 inaugurava la nova NoLlegiu, un espai generós i acollidor que va permetre ampliar el fons i facilitar el munt d’activitats que s’hi ofereixen i s’hi continuaran oferint.

La Míriam fa anys va tenir un somni, ser llibretera, tenir la seva llibreria. El temps passa ràpid, la família, els fills, les feines, la vida, i el somni continuava sent un somni. Va cursar el postgrau de l’Escola de Llibreria, i va començar a creure que el somni es podia fer realitat. Finalment s’ha complert, des del 13 de desembre de 2019 al centre de Calella, la bonica població costanera del Maresme, ha obert portes Mastegamosques, un nou espai de cultura, oci, de llibres i de joguines.

«Ser inmigrante es una condición humana muy común, y muy difícil también. Los gobiernos cuidan de manera puntillosa quién puede quedarse, quién debe irse... pero no logran tener el control... los deseos son mas fuertes. Querer tener un negocio propio en esta apacible ciudad [Gavà] de la costa catalana se ha convertido en un proyecto muy hermoso... Veamos cómo sortearemos todas las dificultades... ¡Visítanos, estamos abiertos para todos!»

Text de presentació de Tres Paraguas penjat a Facebook el 30 d’agost de 2018

Al flyer promocional, a més d'aquesta frase, hi llegim «Literatura contemporània, filosofia, ciències, poesia i teatre, i la millor selecció de llibres d'art, moda, novel·la gràfica i fotografia», «Torna la Generació Beat». 

Inaugurada el 1922, la Pompeia segueix oferint el seu servei al cor de Barcelona -c. Cardenal Casañas, 5-, a tocar de les Rambles i a prop del Pi. Junt amb la Batlle, la Millà, la Quera i la Villena són de les veteranes que continuen a Ciutat Vella. Els seus fundadors, el matrimoni Joan Guadall Serra i Ramona Bel Cervera li van donar el nom en record al desaparegut Teatre Pompeia, situat a la Travessera de Gràcia, i al qual ells i la família hi estaven molt vinculats.

Llibreria gòtica, botiga d'objectes prodigiosos, pergamineria i altres meravelles és el que proposa N'Alexandra Galceran. Ens trobem davant una genuïna llibreria d'autora, la librairie c'est moi! que va dir el francès. Oberta al barri de Gràcia de Barcelona el passat 31 d'octubre, ha causat rebombori a tota la Vila. El negre, el color de la foscor, envaeix la llibreria.

En Joan Redolad acaba d’obrir un local a Gràcia on pot combinar les seves dues grans passions: el disseny gràfic, focalitzat cap al disseny editorial, i la música, i aquí ens aturem perquè es tracta de l’única llibreria de pop i rock de Barcelona, després del tancament de Lenoir. Però no només això, ens trobarem amb llibres que expliquen què ha passat per arribar a aquesta música, per tant explicarem, bibliogràficament parlant, el jazz, el blues i el soul. Però també country, punk, reggae, cançó d’autor i músiques ètniques, llibres escrits pels autors mateixos, també, i tot d’editorials catalanes i espanyoles.

Avui fa un dia rúfol, i només entrar al local t’envaeix el color, el dels prestatges. És un fet que la indústria editorial anglosaxona dissenya de forma molt diferent a com ho fem nosaltres. Només en el llibre infantil i juvenil la diferència no és tan marcada. És així, i des de sempre, però quan els tens tots junts és explosiu.

Quan entro a una nova llibreria, el primer que miro, desviació professional evident, és com estan ordenats els llibres, per quins temes o segments del saber el llibreter ha decidit oferir aquell fons als seus clients. Aquí hi veiem classificacions generals i universals, i d’altres no tant, i que voldria destacar: Recomanats, per a personatges com Obama o l’Ophra. Premis, com el Booker o el Women’s Prize. Llibres dels quals tothom parla. Llibres signats pels autors. Traduccions de llibres en castellà i català, entre altres llengües. Temes candents com Rússia o Pròxim Orient. Els llibres que s’han llegit al club de lectura de l’actriu Reese Witherspoon, que es veu que és un fenomen als Estats Units. I llibres bonics, amb un exterior entre naïf i vintage. Llibres que han possibilitat sèries. Literatura de viatges i guies especialitzades. Un apartat que m’ha agradat molt, perquè nosaltres el tenim abandonat del tot, és el de les targetes de felicitació. Ells encara s’escriuen per correu postal, i s’ho feliciten tot, amb aquella cal·ligrafia de lletra separada i símbols afectuosos. Als prestatges, els continguts, tenen aleatòriament unes fitxes descriptives d’alguns llibres, fetes per les llibreteres, amb un comentari personal. Prescripció lectora.

Fa més de 15 anys que la Carme Parras somiava obrir una llibreria, però mai semblava un bon moment per arriscar-se. Fins que un dia, Esparreguera, la seva vila, es va quedar sense llibreria, i la Carme, el seu company Guillem Arnal i la seva germana, Maria Parras, van coincidir que ara sí que tocava posar fil a l’agulla. «Ho havíem de fer perquè és important que als pobles hi hagi cultura, i Esparreguera no es podia quedar sense un punt de trobada de lectors i d’activitats culturals», recorda la Carme.

Així, el 19 de setembre de 2022, va néixer El Teler Llibres, una llibreria ―tal com la defineix la mateixa Carme― «petita i de proximitat, on el més important és el contacte directe amb la gent». El nom té un component sentimental i simbòlic, i a la vegada recull el passat recent d’aquesta vila del Baix Llobregat, que va ser una important colònia tèxtil. «Els nostres avis havien treballat als telers ―l’avi era sereno― i ens explicaven moltes històries d’aquells dies. També s’hi afegia que per a nosaltres el llibre és com un teixit de paraules, així que es va quedar El Teler», explica. El logotip i la imatge és de Núria Oltra, una amiga il·lustradora. «Feia més de quinze anys que li deia que quan muntéssim la llibreria, ella seria qui ens faria el disseny, i finalment es va complir», explica rient.