Russ, Joanna. Com destruir l’escriptura de les dones. Trad., Míriam Cano; pròleg, Jessa Crispin; epíleg, Mariló Àlvarez. Barcelona: Raig Verd, 2022. 246 p. (Ciclogènesi; 27). ISBN 978-84-19206-93-0. 22,95 €.
La versió en castellà ja va ser ressenyada en aquest blog.
Era el 2018, baixava de l’AVE i caminava per primera vegada per Madrid. Sortia de l’estació d’Atocha i veig dos nadons que vaig confondre amb un Plensa, el monòlit en record de les víctimes de l’11M i els quatre cavalls d’un frontispici que decoren el Ministerio de Agricultura (suposo que llauren). Serien només tres dies d’agost, però ja tocava, ara que tenia un sou decent, no podia ser que no hagués vist mai un Velázquez en persona. M’encaminava cap a l’hotel, i abans de creuar el Paseo del Prado, vaig veure la primera de les estàtues clàssiques que decoren totes les ciutats. Claudio Moyano. Un home del XIX una mica enfadat amb un llibre entre mans. No sé qui és. Ui, mira aquestes guinguetes que hi ha aquí... això són llibres? Semblen antics... No et paris aquí, Diego, que ets molt a prop de l’estació i encara arrossegues la maleta, ja et deuen haver clissat un parell de carteristes, com a mínim.