Boixareu Vilaplana, Josep Maria. Òrbites llibresques: història d’una editorial tècnica i científica. Barcelona: Marcombo, 2022. 359 p. ISBN 978-84-267-3356-6. 29,90 €.
Aquesta és una obra de gran format apareguda per celebrar els 75 anys (1945-2020) i ensems per explicar la llarga història d’una editorial única, tant per la seva trajectòria empresarial, com per la seva línia editorial, gairebé sense competència en el panorama català i espanyol. Llibres tècnics i científics, pensats al principi per a un país en reconstrucció després de la guerra civil i més endavant per introduir-nos en totes les innovacions tecnològiques, per contribuir a la formació dels tècnics que la societat necessitava: des de les ràdios de vàlvules dels quaranta, als transistors dels anys seixanta del segle passat, els començaments de la informàtica als vuitanta, fins a la cibernètica més avançada del segle XXI.
El llibre aborda la història de Marcombo, Boixareu Editores i Llibreria Hispano Americana dins del marc de la tradició editorial catalana, espanyola i llatinoamericana barrejada amb la història personal i familiar dels Boixareu. Al llarg de 21 capítols, Josep Ma. Boixareu Vilaplana ens explica amb pèls i senyals l’evolució de l’empresa fundada pel seu pare Josep Ma. Boixareu Ginesta el 1945, que l’autor va regentar fins a la jubilació i que ara segueix dirigida per la tercera generació Boixareu.
L’origen de tot és l’acord de tres amics, Marín, Comas i Boixareu que decideixen l’1 de novembre de 1945 muntar una editorial: Ediciones Técnicas Marcombo. El primer llibre que publicaren va ser Memento radio 1945. El 17 de març de 1950 compren la Librería Hispano Americana de la Gran Via, davant de la Universitat de Barcelona i el juliol del mateix any es formalitza la societat Marcombo, S.A. i comença l’expansió cap a Amèrica Llatina amb un conveni amb l’editorial HASA d’Argentina, per editar llibres conjuntament, imprimint-los a Barcelona i exportant-los. El 1959 s’acaba aquesta col·laboració.
Els seixanta comencen amb un increment i diversificació de productes editorials, entre els quals la col·lecció ¡Pero si es muy fácil!, que aconsegueix una gran difusió. El 1967 els Boixareu compren la participació dels altres socis i es fan amb el 100 % de la propietat de Marcombo. La dinàmica de crear col·leccions continua el 1967 amb Iníciese en… amb el títol Iníciese en electricidad, seguit de 30 títols més.
També a finals dels seixanta es comença a gestar l’obra major de la història de l’editorial, el Diccionario de términos científicos y técnicos, en cinc volums i més de 100.000 entrades, amb llicència de la nord-americana Mc Graw-Hill. Una obra titànica dirigida per Gabriel Ferraté que finalment es va publicar el 1981 amb una tirada de 10.000 exemplars i que mai més es va reeditar. El 1963 el fons de llibres tècnics de 80 temàtiques diferents ja supera els 2.000 títols. Els anys 1969-1970 es crea la societat Editia per gestionar la distribució en alguns països americans (Perú, Mèxic, Uruguai), juntament amb les editorials Aedos, Alhambra, Oikos-Tau i altres.
Els anys vuitanta la crisi del mercat americà, que va fer caure tantes editorials catalanes, va portar Marcombo a una aliança amb l’editorial francesa Teknea i es diversifica cap a temes de gestió de la productivitat i sistemes de control a partir de la informatització amb la nova col·lecció Productica. Un dels èxits de l’any 83 que reflectia l’interès creixent per les noves eines de gestió va ser el llibre Hacia la comprensión de la informàtica, culminant-ne la universalització amb el Manual del usuario del PC el 1990.
El 1989 es produïa un important canvi en l’estructura accionarial de les empreses Marcombo i Boixareu editores, de manera que va quedar un 49 % de les accions en les mans franceses de CEP Communication i el 51 % en les de la família Boixareu.
Capítol a part és el de la publicació de revistes especialitzades:
Del 1959 al 1970 es va publicar la revista mensual Amenidades, dirigida pel periodista de La Vanguardia Jaume Castell.
Del 1971 al 1995, Mundo electrónico, mensual amb 266 números publicats.
Del 1974 al 1995, Actualidad electrónica, setmanal, amb 1.008 números.
Del 1985 al 1995, Productrónica, quinzenal, amb 240 números.
Del 1983 al 2000, CQ-Radio amateur, mensual, amb 187 números.
Del 1987 al 1990, TECNO2000, en català, per encàrrec del CIRIT (Centre de Recerca i Innovació Tecnològica).
El 1996 es crea la societat Cetisa Boixareu Editores, S.A. per gestionar tot el negoci de les revistes amb el 100 % de CEP Communication, però mantenint Boixareu Vilaplana com a president de la companyia, fins que al seu torn CEP fou absorbida pel grup francès Vivendi.
La informació sobre el negoci i l’activitat editorial és molt àmplia, detallada i exhaustiva, però també hi trobem les biografies personals de l’autor mateix, del pare fundador i del cosí implicat en l’empresa; les relacions personals amb altres editors, distribuïdors i llibreters, amb el gremi d’editors i el de llibreters, amb l’INLE, les participacions en fires nacionals i internacionals.
En definitiva, una obra per conèixer en profunditat l’activitat d’una editorial que no apareix mai en les llistes de llibres més venuts ni ha publicat mai un best-seller, però que ha contribuït decisivament a la formació de diverses generacions de tècnics i científics que amb la seva feina han fet progressar la nostra societat.
Antoni Estela Barnet
Alumne de la Universitat de l’Experiència de la UB
Afegeix un nou comentari