Croce, Priscille. Où sont les albums jeunesse antisexistes? Préfaciers, Elsa Kedadouche, Sarah Ghelam. [Strasbourg]: On ne compte pas pour du beurre, 2024. 120 p. (J’aimerais t’y voir). ISBN 978-2-49406-009-8.
Aquesta obra és una guia que té com a objectiu presentar un estat de la qüestió sobre els àlbums il·lustrats infantils antisexistes que s’han publicat durant els darrers cinquanta anys a França, mostrar-ne els diversos enfocaments i també les seves limitacions. Per fer-ho, dedica un primer capítol a les editorials d’avantguarda (tal com les qualifica l’autora) que han publicat aquests àlbums. L’autora afirma que la publicació dels primers àlbums antisexistes s’inscriu dins del context històric dels esdeveniments de Maig del 68. Un exemple és l’aparició de les Éditions des femmes el 1973, iniciativa pionera a Europa, a partir del Mouvement de Libération des Femmes, però també d’altres, com Dalla Parte Delle Bambine, editorial infantil feminista, o la catalana Lumen, amb la seva col·lecció «En favor de las niñas». Altres iniciatives editorials seguiran, com Le Sourire qui mord i la fita que arriba el 2005 amb el naixement de Talents Hauts, una editorial compromesa amb la lluita contra els estereotips, especialment els sexistes, i amb l’editorial La Ville Brûle. Més endavant, apareixeran a diverses editorials de caire més generalista col·leccions feministes, queers i antiracistes, sobretot durant el període que va de 2015 a 2020. Aquest és el cas de la col·lecció «Sorcières» de l’editorial Cambourakis; o la creació d’editorials compromeses amb aquesta agenda com les Éditions blast, Shed Publishing i On ne compte pas pour du beurre.
El segon capítol descriu i exemplifica les tres estratègies de subversió de les normes de gènere dins el camp de l’àlbum il·lustrat francès. La primera és la representació de models que qüestionen l’estereotip de gènere mitjançant el recurs de donar-li la volta. Per exemple, emprant elements tan associats a un gènere en concret a l’altre, com ara les joguines, l’aparença física, els colors (rosa), les activitats (cowboy, bomber, princesa) els trets de personalitat o els rols de gènere. Així, per exemple, es mostra la nina com una de les joguines més estereotipades i, per tant, més emprada com a personatge en aquests àlbums infantils no sexistes. La segona estratègia és la representació de situacions no normatives i situacions igualitàries, és a dir, mentre que altres obres s’oposen de forma directa a les normes sexistes, aquestes opten per simplement no contenir cap estereotip de gènere. Així, ens poden mostrar amb total normalitat noies valentes i nois molt sensibles, amb total normalitat, justament amb la voluntat de crear-la. I, finalment, la tercera i minoritària, és la representació de personatges que es troben fora del sistema i que amb la seva existència el posen en perill. Sovint estan protagonitzats per animals antropomorfs o per éssers fantàstics. Totes les estratègies estan exemplificades amb obres concretes que es tornen a recollir en una llista classificada per estratègia i editorial al final del llibre.
És aquest sens dubte un manual molt útil per al professorat i personal bibliotecari, ja que no solament ofereix una panoràmica editorial i una diversitat d’obres que permet complementar i obrir les col·leccions, sinó que també dona eines perquè els professionals siguin autònoms a l’hora de valorar des de la perspectiva antisexista les obres que reben a les seves organitzacions o aquelles que volen adquirir. No obstant això, el contingut té el hàndicap de ser totalment francès per al públic local, ja que moltes de les obres que s’hi esmenten, poden no haver estat traduïdes al català o castellà.
L’estil de l’autora és clar i concís, i el discurs està ben organitzat i estructurat, fet que facilita la consulta puntual. Estem, doncs, davant d’una guia necessària de la qual molts professionals agrairien tenir una versió adaptada a la producció local.
Montse Terrones
Editora a Garbuix Books
Afegeix un nou comentari